Névome
| oob no'ok | |
|---|---|
| Tipus | llengua i llengua viva |
| Ús | |
| Parlants | 651 (2000),[1] |
| Autòcton de | Chihuahua, Sonora |
| Estat | Mèxic |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües indígenes d'Amèrica del Nord llengües uto-asteques llengües tepimanes | |
| Característiques | |
| Institució de normalització | Secretaría de Educación Pública |
| Nivell de vulnerabilitat | 3 en perill |
| Codis | |
| ISO 639-3 | pia |
| Glottolog | pima1248 |
| Ethnologue | pia |
| UNESCO | 1481 |
| IETF | pia |
| Endangered languages | 4967 |

El névome (també: pima bajo, pima de la muntanya; en névome: oob no'ok) és una llengua uto-asteca parlada per indígenes dels estats de Sonora i Chihuahua, a Mèxic. Té menys de mil parlants al territori mexicà, on és considerada com una llengua propera a l'extinció.
Variants
[modifica]Conforme a l'Instituto Nacional de Lenguas Indígenas (INALI), el névome es divideix en tres variants:[1]
- Pima de l'est. Compta amb 337 parlants aproximadament.
- Pima del nord. Compta amb 155 parlants aproximadament.
- Pima del sud. Compta amb 159 parlants aproximadament.
El névome té dues variants segons l'Ethnologue:
- Pima bajo o névome de Chihuahua
- Pima bajo o névome de Sonora
El pima bajo de Sonora té una intel·ligibilitat mútua de 85% amb l'o'odham i el tepehuan del nord.
Fonologia
[modifica]Vocals
[modifica]| Anterior | Central | Posterior | |
|---|---|---|---|
| Tancada | i iː | ɨ ɨː | u uː |
| Mitjana | o oː | ||
| Oberta | a aː |
Consonants
[modifica]| Bilabial | Dental | Alveolar | Velar | Glotal | ||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Oclusives | Sordrs | p | t | k | ʔ | |
| Sonores | b | d | g | |||
| Fricatives | v | s | h | |||
| Nasals | m | n | ||||
| Vibrant | r | |||||
| Lateral | l | |||||
Estatut oficial
[modifica]Aquesta llengua juntament amb totes les llengües indígenes de Mèxic i l'espanyol van ser reconegudes com a "llengües nacionals" a causa de la Ley General de Derechos Lingüísticos de los Pueblos Indígenas promulgada i publicada l'any 2003.[2]
Referències
[modifica]- 1 2 Instituto Nacional de Lenguas Indígenas [INALI]. «Población de 5 años y más hablante de alguna lengua indígena por variante lingüística según bilingüismo lengua indígena-español. Localidades con asentamientos históricos, 2000». Estadística básica de la población hablante de lenguas indígenas nacionales, 2010. Arxivat de l'original el 2018-06-13. [Consulta: 2 desembre 2013].
- ↑ Honorable Congreso de la Unión «Ley General de Derechos Lingüísticos de los Pueblos Indígenas». Diario Oficial de la Federación [México], 13-03-2003. Arxivat de l'original el 2008-06-11 [Consulta: 2 desembre 2013]. Arxivat 2008-06-11 a Wayback Machine.
Bibliografia
[modifica]- Francisco Kino, Eusebio; Smith, Buckingham. Arte de la lengua névome: que se dice pima, pròpia de Sonora: con la Doctrina cristiana y Confesionario añadidos. San Agustín de la Florida, 1862. OCLC 26293649.
Enllaços externs
[modifica]- Tepiman family en ILV