Chuj

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Chuj
Parlants
Guatemala Guatemala 59.048[1]
Mèxic Mèxic 2.503 (2010)[2] principalment a Àrea lingüística mesoamericana
Parlat a Guatemala, Mèxic
Oficial a Reconegut com a llengua nacional a Guatemala[3] i Mèxic[4]
Regulat per ALMG a Guatemala i INALI a Mèxic.
Característiques
Família lingüística

Ameríndia
  Llengües maies
   Q'anjobal-Chuj
    Chuj

     Chuj
Codis
ISO 639-1 --
ISO 639-2 cac
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg

El chuj és una de les llengües maies parlat per la població dels chujs que habita en l'altiplà occidental de Guatemala i en una zona veïna de l'estat mexicà de Chiapas. El chuj forma part de la branca occidental de la família maia juntament amb el q'anjob'al, jakaltek, akatek, tojolabal i mocho'. Va formar la seva pròpia branca lingüística (el chujean) fa aproximadament 21 segles.[5]

Text en chuj

La comunitat lingüística de l'idioma chuj té uns 50.000 parlants, concentrats sobretot en tres municipis del departament de Huehuetenango l'oest de Guatemala: San Mateo Ixtatán, San Sebastián Coatán i Nentón.[6] Algunes comunitats als municipis de Barillas i Ixcán també parlen chuj. Arran de la guerra civil a Guatemala (1960-1996) milers de refugiats migraren cap al territori de Chiapas, on en l'actualitat viuen aproximadament 10.000 persones refugiades endemés de 2.500 originaris de la regió.

Alfabet i ortografia[modifica | modifica el codi]

Alfabet chuj[modifica | modifica el codi]

a, b', ch, ch', e, h, i, j, k, k', l, m, n, nh, o, p, r, s, t, t', tz, tz', u, v, w (b), x, y, ' (salt)[6][7]

Exemples del vocabulari chuj a San Mateo Ixtatán[modifica | modifica el codi]

  • pat = casa
  • ix = dona
  • winak = home
  • unin = nen
  • wa'il = truita
  • ixim = moresc
  • tut = fesols
  • pajich = tomata
  • k'u = sol
  • nhab' = pluja
  • ik' = vent o aire
  • asun = núvol

Exemples del vocabulari chuj de San Sebastián Coatán[modifica | modifica el codi]

  • chakchak = vermell
  • b'ak = os
  • onh = alvocat
  • lu'um = terra
  • ha' = aigua
  • te' = arbre
  • nunb'il = mama
  • mamb'il = papa
  • nholob' = ou
  • nha = casa
  • k'anal = estrella
  • uj = lluna/mes

Nombres d'1 a 10[modifica | modifica el codi]

San Mateo Ixtatán / San Sebastián Coatán

  1. Jun / Jun[8]
  2. Chab' / Cha'ab'/chab'
  3. Oxe' / Oxe'
  4. Chanhe' / Chanhe'
  5. Hoye' / Ho'e'
  6. Wake' (es pronuncia " bake' ") / Wake'
  7. Huke' / Huke'
  8. Wajxake' (es pronuncia " bajxake' ") / Wajxke'
  9. B'alunhe' / B'alnhe'
  10. Lajunhe' / Lajnhe'

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Guatemala al web del Sistema de Información de los Pueblos Indígenas de América (UNAM)
  2. Lenguas indígenas en riesgo de desparición publicat per l'INALI
  3. Congreso de la República de Guatemala. «Decreto Número 19-2003. Ley de Idiomas Nacionales». ALMG.
  4. «www.sep.gob.mx». [Enllaç no actiu]
  5. Stzolalil Stz'ib'chaj Ti' Chuj, ALMG, 2007, p.34
  6. 6,0 6,1 «Comunidad Lingüística Chuj -Historia». Academia de Lenguas Mayas de Guatemala.
  7. Stzolalil Sloloni-Spaxtini Heb' Chuj, ALMG, 2007, p. 66
  8. Stzolalil Sloloni-Spaxtini Heb' Chuj, ALMG, 2007, p. 145

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]