Q'anjob'al

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Q'anjob'al
Parlants
Guatemala Guatemala 139.830 (2002)[1]
Mèxic Mèxic 8.529 (2010)[2] principalment a Àrea lingüística mesoamericana
Parlat a Huehuetenango, Chiapas
Oficial a Reconegut com a llengua nacional a Guatemala[3]
Regulat per ALMG
Característiques
Família lingüística

Ameríndia
  Llengües maies
   Q'anjobal-Chuj
     Q'anjob'alan–Jakaltek

      Q'anjob'al
Codis
ISO 639-1 --
ISO 639-2 kjb
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg
Modifica dades a Wikidata

El q'anjob'al (també conegut com a kanjobal)[4] és una de les llengües maies parlat per la població q'anjob'al, que en la seva majoria viu en l'altiplà occidental de Guatemala i en l'extrem de Chiapas.

La comunitat lingüística q'anjob'al tenia uns 77.800 parlants segons estimacions de SIL el 1998, concentrats en tres municipis del departament de Huehuetenango: Santa Eulalia (Jolom Konob), San Juan Ixcoy (Yich K’ox), San Pedro Soloma (Tz’uluma’) i Santa Cruz Barillas (Yal Motx).[5][6]

El q'anjob'al forma part de la branca q'anjob'al de les llengües maies. La família de llengües maies inclou 31 idiomes, dels quals 2 són extints. La branca q'anjob'al inclou també els idiomes chuj, akatek, jakaltek i tojolabal. Els idiomes q'anjob'alan són considerats com els més conservadors de les llengües maies, encara que tenen també innovacions interessants.[7]

Fonologia[modifica | modifica el codi]

El q'anjob'al consta de 26 sons consonàntics i 5 sons vocàlics. Les lletres de l'alfabet són les següents:

a, b', ch, ch', d, e, h, i, j, k, k', l, m, n, o, p, q, q', r, s, t, t', tx, tx', tz, tz', u, w, x, xh, y' (glotal).

La ' en ch', k', q', t', tx', i tz' representa una ejectiva o egressiva glotal, és a dir, la consonant s'acompanya d'una glopada d'aire de la glotis. La lletra r en q'anjob'al té una distribució limitada. S'utilitza sobretot en els préstecs, principalment en paraules prestades de l'espanyol com roxax, 'rosa', de l'espanyol rosa. També s'utilitza en paraules afectives i posicionals com k'arari 'soroll d'un motor vell o similar', jeran 'estar en una posició/forma trencada'. Les lletres tx i x representen consonants retroflexes pronunciades amb la llengua tancada enrere de la boca. Es creu que aquesta retroflexió en q'anjob'al és una influència del mam.[8]

Vocals
Anterior Central Posterior
Tancada i u
Mitjana e o
Oberta a
Consonants
  Bilabial Alveolar Postalveolar Retroflexa Velar Uvular Glotal
  plana implosiva plana ejectiva plain ejectiva plana ejectiva plana ejectiva plana implosiva
Nasal m /m/ n /n/ n /ŋ/
Oclusiva p /pʰ/ b' /ɓ/ t /tʰ/ t' /tʼ/ k /kʰ/ k' /kʼ/ q /qʰ/ q' /ʠ/ ' /ʔ/
Africada tz   /tsʰ/ tz'   /tsʼ/ ch   /tʃʰ/ ch'   /tʃʼ/ tx   /tʂʰ/ tx'   /tʂʼ/
Fricativa s /sʰ/ xh /ʃʰ/ x /ʂ/ j   /χ/
Aproximant w /v/ l /l/ y   /j/ w /w/
Bategant r /ɾ/

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Guatemala al web del Sistema de Información de los Pueblos Indígenas de América (UNAM)
  2. Atlas de los pueblos indígenas
  3. Congreso de la República de Guatemala. «Decreto Número 19-2003. Ley de Idiomas Nacionales». ALMG.
  4. Altres variants del nom inclouen Kanjobal de Santa Eulalia, Kanhobal, Qanjobal, Conob, i Kanjobal oriental.
  5. «Comunidad Lingüística Q'anjob'al». Academia de Lenguas Mayas de Guatemala.
  6. La majoria dels parlants radiquen al municipio de Santa Eulalia. Arran d'emigracions recents també hi ha comunitats de parlants de q'ankob'al a Mèxic i els EUA. Vegeu Gordon (2005).
  7. Robertson (1992), p.154.
  8. Robertson (1992), p.58.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]