Llengua kusunda

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Kusunda
Parlat a: Nepal
Regió: Zona de Gandaki
Parlants: ~8 (2004)[1]
Rànquing: -
Classificació genètica: llengua aïllada
estatus oficial
Regulat per: No està regulat
codis de la llengua
ISO 639-1 kgg
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg

El kusunda és una llengua aïllada, parlada de forma fluida per un nombre molt petit de persones del Nepal occidental, probablement no són més de dos.

Distribució i història[modifica | modifica el codi]

Durant dècades es va pensar que el kusunda estava a la vora de l'extinció, amb poques esperances de conèixer-lo en detall. El poc material de que es disposava provinent de persones que l'havien parlat indicava que seria una llengua aïllada, encara que a causa de l'escassetat de proves es va considerar que encara es podria provar el parentiu amb altres grups de llengües. Així, es van fer treballs comparant-la amb les llengües sinotibetanes, les indopacífiques, les munda i l'oko-juwoi. També es va comparar amb altres llengües aïllades com el nahali i el yeniseià.

No obstant això, en 2004 tres kusundas, Gyani Maya Sen, Prem Bahadur Shahi i Kamala Singh,[2] es van traslladar a Katmandú per assumptes administratius. Alguns membres de la Tribhuvan University van descobrir que un d'ells parlava fluidament la llengua. Molts dels seus parents també parlaven la llengua amb fluïdesa. En l'actualitat es coneixen 7 o 8 parlants competents de la llengua, el més jove dels quals té més de quaranta anys. No obstant això, la llengua està amenaçada, i no es coneix cap nen que l'estigui aprenent, pel fet que freqüentment els kusunda formaven matrimonis amb persones d'altres etnicitats.

David I. Watters (2005) va publicar una descripció gramatical raonablement completa, més un vocabulari, que mostra que el kusunda ha de ser considerat una llengua aïllada, no només des del punt de vista filogenètic sinó també lèxicament, gramaticalment i fonològicament difereix dels seus veïns i no mostra molta influència d'aquestes llengües. És possible que els kusunda siguin els únics descendents de les llengües parlades al nord de l'Índia abans de l'expansió de les llengües tibetobirmanes i indoiranianes a aquesta regió.

Fonologia[modifica | modifica el codi]

Vocals[modifica | modifica el codi]

El Kusunda té sis vocals en dos grups harmònics, això significa que una paraula pot tenir vocals del grup superior (rosa) o del inferior (verd) però no dels dos grups simultàniament. Hi ha, això no obstant, uns quants mots que tenen vocals dels dos nivells, la majoria es poden pronunciar de les dues maneres, tot i que els que tinguin consonants uvulars requeriran el grup inferior (com en moltes llengües). Hi ha unes poques paraules amb cap consonant uvular que tot i això evita la pronunciació dual, encara que només presenten la distinció en enunciacions acurades.[3]

Vocals
Vocals Anterior Central Posterior
Tancada i u
Mitjana e ə o
Oberta a

Consonants[modifica | modifica el codi]

Les consonants del Kusunda semblen només contrastar l'articulador actiu, no on l'articular fa contacte. Per exemple, les consonants apicals poden ser dentals, alveolars, retroflexes, o palatals: /t/ is [t̪] before /i/, [t] before /e, ə, u/, [ʈ] before /o, a/, i [c] quan segueix una uvular, com en [coq] ~ [tok] ('nosaltres').[3]

A més, moltes consonants varien entre oclusives i fricatives; per exemple, /p/ sembla sortir com [b] entre vocals, mentre/b/ apareix com a [β] en el mateix ambient). l'aspiració sembla ser recent en la llengua. Al Kusunda també li manquen fonemes retroflexos comuns en la regió, i és l'únic que presenta consonants uvulars en la regió.[3]

Consonants
Labial Coronal Palatal Velar Uvular Glotal
Nasal m n ŋ ɴʕ
Plosiva p~b
b~β

(pʰ bʱ)
t~d
d

(tʰ dʱ)
k~ɡ
ɡ~ɣ

(kʰ~x ɡʱ)
q~ɢ
(qʰ)
ʔ
 
Africada ts
dz

(tsʰ dzʱ)
Fricativa s ʁ~ʕ h
Aproximant w l j
Bategant ɾ

[ʕ] no es produeix en posició inicial, i [ŋ] només es produeix al final de síl·laba, al contrari que en les llengües veïnes. [ɴʕ] només es produeix entre vocals; |ŋ+ʕ|.[3]

Pronoms[modifica | modifica el codi]

El Kusunda presenta alguns casos en noms i pronoms: seguidament il·lustrem tres, el nominatiu (el kusunda, a diferència de les llengües veïnes, no presenta ergativitat), genitiu i acusatiu.[3]

Nominatiu Singular Plural
Primera persona tsi tok
Segona persona nu nok
Tercera persona gina
Genitiu Singular Plural
Primera persona tsi, tsi-yi tig-i
Segona persona nu, ni-yi  ? nig-i
Tercera persona (gina-yi)
Accusatiu Singular Plural
Primera persona tən-da (toʔ-da)
Segona persona nən-da (noʔ-da)
Tercera persona gin-da

Altres sufixes de cas són -ma "comjuntament amb", -lage "per", -əna "des de", -ga, -gə "a, en".

També hi ha els pronoms demostratius na i ta. Encara que no és clara la diferència que hi ha entre ells, podria tractar-se d'animacitat.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. "Nepal's mystery language on the verge of extinction", Bimal Gautum, BBC, 12 May 2012(anglès)
  2. Rana, B.K. «Kusunda language does not fall in any family: Study», 2004-10-12.(anglès)
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Watters, David E.. «Kusunda: a typological isolate in South Asia.». Contemporary issues in Nepalese linguistics. Kathmandu: Linguistic Society of Nepal, p. 375-396 [Consulta: 14 maig 2012].(anglès)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Reinhard, Johan and Sueyoshi Toba. (1970): A preliminary linguistic analysis and vocabulary of the Kusunda language. Summer Institute of Linguistics and Tribhuvan University, Kathmandu.«Enllaç».
  • Toba, Sueyoshi. 2000. Kusunda wordlists viewed diachronically. Journal of Nationalities of Nepal 3(5): 87-91.«Enllaç».
  • Toba, Sueyoshi. 2000. The Kusunda language revisited after 30 years. Journal of Nationalities of Nepal 3(5): 92-94.«Enllaç».
  • Watters, David E. 2005. Kusunda: a typological isolate in South Asia. In Yogendra Yadava, Govinda Bhattarai, Ram Raj Lohani, Balaram Prasain and Krishna Parajuli (eds.), Contemporary issues in Nepalese linguistics p. 375-396. Kathmandu: Linguistic Society of Nepal.
  • Rana, B.K. Significance of Kusundas and their language in the Trans-Hilayan Region. Mother Tongue. Journal of the Association for the Study of Language in Prehistory (Boston) IX, 2006, 212-218

Enlaços externs[modifica | modifica el codi]