Katmandú

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaKatmandú
काठमांडौ
Bandera de Katmandú
Kathmandu Avion 01.JPG

Localització
NepalKathmanduDistrictmap.png
27° 43′ 00″ N, 85° 22′ 00″ E / 27.716666666667°N,85.366666666667°E / 27.716666666667; 85.366666666667
Estat Nepal
Regió Regió Central
Zona Zona de Bagmati
Districte Districte de Katmandú
Població
Total 975.453 (2011)
• Densitat 19.726,05 hab/km²
Geografia
Superfície 49.450.000 m2 (49,45 km2)
Banyat per Bisnumati River i Riu Baghmati
Altitud 1.400 m
Indicatius
Fus horari
Prefix telefònic 01
Altres dades
Agermanament Isfahan
Pyongyang
Xi'an

Web kathmandu.gov.np
Modifica dades a Wikidata

Katmandú, també anomenada Kàtmandu[1] (en nepalès काठमांडौ) és la capital del Nepal i la seva principal ciutat metropolitana. La població és incerta, ja que apareixen xifres entre 450.000 i més d'1.800.000 habitants el que cal atribuir a maneres diferents de considerar el que és la ciutat. Segons una pàgina de les Nacions Unides[2] i la segona és la dels tres districtes de la vall (que té tres districtes i en total 5 municipalitats). Segons la pàgina de la ciutat metropolitana a[3] la població el 2001 era de 671.846 amb una projecció per 2006 de 777.795 i pel 2011 de 915.000.

A partir dels anys 1960, Katmandú es convertí en un lloc molt visitat per turistes d'arreu del món, impulsats pel moviment hippie, i avui dia és una ciutat turística afavorida per les altes muntanyes, els palaus i temples i els parcs naturals. Una bona part dels habitants són de l'ètnia newar, seguits dels gurkhes, però totes les ètnies del país hi són representades. Rep també els noms de Kantipur o de Yen, especialment per part dels newars.

El nom derivaria d'un temple encara existent a Durbar Square anomenat Kasthamandap que derivaria del sànscrit Kaasth (काष्ठ), "fusta" i Mandap (मंडप/मण्डप), "refugi protegit". També s'anomena Maru Satal i fou construït l'any 1596 pel rei Laxmi Narsingh Malla. L'edifici no té ni un clau ni cap element metàl·lic ni suport, i està fet íntegrament de fusta (segons la llegenda, tota la fusta procedent d'un sol arbre).

Geografia[modifica | modifica el codi]

És al peu del mont Nagarjun, a la vall anomenada de Kathmandu, al Nepal central, prop del riu Vishnumati a la seva unió amb el riu Baghmati. La vall està formada de fet per tres entitats principals: Katmandú, Patan i Bhaktapur. Patan i Katmandou estan de costat, separades únicament pel riu Baghmati, mentre que Bhaktapur està una mica cap a l'est. Katmandú és la seu dels ministeris, ambaixades, grans companyies, i del palau reial (ara palau del poble). El palau és a la Thamel, centre turístic del país, format per dues avingudes paral·leles amb nombroses residències de personalitats; el palau dóna pas al Durbar Mag, un carrer ple de magatzems i centres comercials. La ciutat vella o Durbar Square és notable per la gran quantitat de temples i palaus budistes i hinduistes, la majoria del segle xvii. Molts d'aquests monuments han estat afectats per terratrèmols i per la contaminació. Està dividida en 5 sectors i 35 barris:

  • Sector Central : barris (wards) 1, 5, 11, 31, 32 i 33.
  • Sector Oriental : barris 6, 7, 8, 9, 10, 34 i 35.
  • Sector Nord : barris 2, 3, 4, 16 i 29.
  • Cor de la vila: barris 17, 18, 19, 24, 25, 26, 27, 28, 30, 12, 20, 21, 22 i 23.
  • Sector Occidental : barris 13, 14 i 15.

A la vall de Katmandú hi ha set llocs classificats per la UNESCO com a patrimoni de la Humanitat:

Des de 2003 ha estat classificat com Patrimoni en perill.

L'aeroport de Tribhuvan és a uns 6 km del centre.

Història[modifica | modifica el codi]

La vall hauria estat habitada probablement tot el primer mil·lenni abans de Crist. Buda i els seus deixebles haurien viscut un temps a la vall al segle VI aC. Quatre stupes a l'entorn de Patan haurien estat construïdes per Charumati, filla d'Asoka, al segle III aC, però no passa de ser una tradició tot i que les stupes podrien ser molt antigues. El cert és que els objectes més antics trobats fins ara són del segle I aC i la primera inscripció és del 185 dC. La tradició diu que fou fundada pel mític Manjusri però no té cap fonament. La fundació hauria estat obra de raja Gunakdmadeva vers 723. El primer edifici que es pot datar és de vers l'any 1000.

Els primers sobirans coneguts que van governar a la vall són els kirats que haurien deixat com a rastre el palau de Patan prop de Hiranyavarna Mahavihara (anomenat «Patukodon»). La dinastia Licchavi (vers 300-879), de la que hi ha constància certa almenys des del 464, que foren aliats dels guptes de l'Índia, va regnar a la vall al darrere dels kirats. La dinastia Malla va regnar després del segle xii fins al segle xvii quan la dinastia xa de Prithvi Narayan Shah, va conquerir la vall i va formar el Nepal modern. La major part dels edificis antics existents a la ciutat daten de l'època Malla.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Katmandú Modifica l'enllaç a Wikidata
Guia de viatges de Katmandú a Wikivoyage.