Pyongyang

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaPyongyang
평양직할시 (ko-kp) Modifica el valor a Wikidata
0322 Pyongyang Turm der Juche Idee Aussicht.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Pyongyang-chikhalsi in North Korea.svg Modifica el valor a Wikidata
 39° 02′ N, 125° 44′ E / 39.03°N,125.73°E / 39.03; 125.73Coord.: 39° 02′ N, 125° 44′ E / 39.03°N,125.73°E / 39.03; 125.73
EstatCorea del Nord Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població
Total2.863.000 (2015) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat896,37 hab/km²
Llenguanord-coreà
Geografia
Part dePyongan Modifica el valor a Wikidata
Superfície3.194 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perRiu Taedong Modifica el valor a Wikidata
Altitud38 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
AnteriorSeogyeong (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Creació2333 aC
Esdeveniment clau
Identificador descriptiu
Fus horari
ISO 3166-2KP-01 Modifica el valor a Wikidata

Pyongyang, P'iŏngyang o Pyeongyang (chosŏn'gŭl: 평양시, romanització revisada: Pyeongyang, McCune-Reischauer: P'yŏngyang[1] pronunciació: [ pʰjɔŋ.jaŋ ] [ pʰjɔŋ.jaŋ ] (pàg.) és la capital de Corea del Nord i la ciutat més poblada del país, localitzada al sud-oest del Corea, prop del riu Taedong. Al cens del 2008 té 3.255.388 habitants.[2] La ciutat és administrada com una ciutat directament governada (Chikhalsi), al mateix nivell que els governs provincials.

Història[modifica]

Segons les llegendes, la ciutat va ser fundada el 2333 aC com Wanggŏmsŏng (왕검성; 王儉城). Va créixer fins a convertir-se en una ciutat important durant la Dinastia Ko-Josŏn. Koguryö la va convertir en la capital al 427. La Dinastia Tang i Silla van derrotar a Goguryŏ l'any 668, sent presa per Silla al 676 fins a la Dinastia Koryŏ, quan va ser reanomenada com Sŏgyŏng (서경; 西京; la capital de l'oest, però no era la capital). La ciutat va esdevenir la capital de la Província de P'iŏngan durant la Dinastia Joseon. Durant el govern japonès, el 1896 va esdevenir la capital de la Província de P'iŏngan Sud. L'any 1945, en finalitzar la II Guerra Mundial, va ser ocupada per l'URSS, convertint-se en la capital provisional de la República Democràtica Popular de Corea, amb l'esperança de recuperar la capital oficial, Seül, ocupada per per poder fer els canvis de Corea del Sud.

La ciutat va ser greument malmesa durant la Guerra de Corea, i en alguns moments va ser ocupada per forces de Corea del Sud. La ciutat va ser reconstruïda amb ajuda soviètica, amb molts edificis construïts amb l'arquitectura soviètica.

Divisions administratives[modifica]

Pyongyang està dividida en 18 districtes (Kuyŏk o guyŏk) i 2 comtats (kun o gun).[3]

Vista de la torre Čhu-čche, destacat símbol comunista

Els mitjans de comunicació estrangers van informar el 2010 que Kangnam-gun, Chunghwa-gun, Sangwŏn-gun i Sŭngho-guyŏk havien estat transferits a l'administració de la veïna província de Hwanghae del Nord.[4] No obstant això, Kangnam-gun va ser retornat a Pyongyang el 2011.[5]

Economia[modifica]

Pyongyang és el centre industrial de Corea del Nord.[6] L'abundància de recursos naturals com el carbó, el ferro i la pedra calcària, així com als bons sistemes de transport terrestre i aquàtic, la van convertir en la primera ciutat industrial que va sorgir a Corea del Nord després de la Guerra de Corea. Les indústries lleugeres i pesants són presents i s'han desenvolupat en paral·lel. Entre les indústries pesants s'inclouen la del ciment, la ceràmica industrial, les municions i les armes, però l'enginyeria mecànica segueix sent la indústria principal. Les indústries lleugeres de Pyongyang i els seus voltants inclouen el tèxtil, el calçat i l'alimentació, entre d'altres. Es fa especial èmfasi en la producció i el subministrament de productes frescos i cultius secundaris en les granges de la perifèria de la ciutat. Altres cultius són l'arròs, el blat de moro dolç i la soja. Pyongyang pretén assolir l'autosuficiència en la producció de carn. En les granjes del afores es crien porcs, pollastres i altres animals.[6]

Fins a finals de la dècada de 2010, Pyongyang seguia patint talls constants d'electricitat.[7] Per resoldre aquest problema, es van construir dues centrals elèctriques -les centrals Huichon 1 i 2- a la província de Chagang, que proveeixen la ciutat a través de línies de transmissió directes. En el gener de 2013 es va posar en marxa una segona fase del projecte d'ampliació de la potència, que consistí en una sèrie de petites preses al llarg del riu Chongchon. Les dues primeres centrals tenen una capacitat màxima de generació de 300 megawatts (MW), mentre que s'espera que les 10 preses que es construiran en la segona fase generaran uns 120 MW.[7] A més, la ciutat compta amb diverses centrals tèrmiques ja existents o previstes per construir. Entre elles hi ha la central tèrmica de Pyongyang, amb una capacitat de 500 MW, la central tèrmica de Pyongyang Est, amb una capacitat de 50 MW, i la central tèrmica de Kangdong, que està en construcció.[8]

Comerç[modifica]

A Pyongyang s'hi troben diversos grans magatzems, com els magatzems Pothonggang, els magatzems Pyongyang nº1, els magatzems Pyongyang nº2, els magatzems Kwangbok, els magatzems Ragwon, els magatzems Pyongyang Station i els magatzems Infantils de Pyongyang.[9]

La ciutat també compta amb Tendes Hwanggumbol, una cadena de botigues estatals que subministren productes a preus més barats que els dels mercats jangmadang. Les Tendes Hwanggumbol estan dissenyades específicament per controlar els mercats en expansió de Corea de Nord, atraient als consumidors i garantint la circulació de diners a les botigues operades pel govern.[10]

Transports[modifica]

El Metro de Pyongyang, un dels més famosos del món.

P'yŏngyang té dues línies de Metro amb una longitud total de 22,5 km. No hi ha gaires cotxes privats a la ciutat, la majoria de ciutadans es desplacen a peu, bicicleta o utilitzen el Metro. Quant a transport Aeri, Air Koryo realitza vols des de l'aeroport de Sunan Capital Internacional Airport a Pequín (PEK), Shenyang (SHE), Bangkok (BKK) i Vladivostok (VVO). En algunes ocasions també vola a Macau (FM),Incheon (ICN), Yangyang Country (YNY) i a diverses ciutats del Japó. La ciutat també té un servei regular internacional de tren cap a Pequín i Moscou, el viatge a Pequín té una durada de 25 hores i 25 minuts i el viatge cap a Moscou dura 6 dies.

Geografia[modifica]

Pionyang està situada al centre-oest de Corea del Nord, en una plana a 48 km a l'est de la badia de Corea, al costat del mar Groc. El riu Taedong creua la ciutat cap a la badia de Corea. La plana de Pyongyang, on es troba la ciutat, és una de les dues planes més grans de la costa occidental de la península coreana, l'altra és la plana de Chaeryong. Ambdues tenen una superfície aproximada de 500 quilòmetres quadrats[11]

Clima[modifica]

El clima a Pionyang és humit continental (Dwa, segons la Classificació climàtica de Köppen). Els hiverns són molt durs, especialment quan arriben els gèlids vents de Sibèria. Les temperatures solen romandre per sota dels 0 °C des de novembre fins a començaments de març. A més, els hiverns nord-coreans són molt més secs que els estius i presenta trenta-set dies, com a mitjana, de precipitacions en forma de neu. Les temperatures extremes i els freds vents són les característiques principals de l'hivern a Pionyang, el que fa imprescindible l'ús de roba adequada per a aquest tipus de clima.

La transició del gèlid i sec hivern al calorós i humit estiu té lloc ràpidament, entre abril i començaments de maig, passant el procés invers de l'estiu a l'hivern a finals del mes d'octubre. Els estius solen ser molt calorosos i amb grans nivells de precipitació, ja que el monsó de l'Est Asiàtic té lloc des de juny a agost, que són, precisament, els mesos més calursos a la capital nord-coreana, amb temperatures que oscil·len entre els 20-31 °C o més.

Dades climàtiques a Pionyang
Mes gen febr març abr maig juny jul ag set oct nov des anual
Màxima rècord °C (°F) 9.4
(48.9)
15.9
(60.6)
21.4
(70.5)
28.4
(83.1)
33.9
(93)
35.8
(96.4)
35.9
(96.6)
35.2
(95.4)
31.8
(89.2)
28.9
(84)
23.2
(73.8)
14.3
(57.7)
35.9
(96.6)
Màxima mitjana °C (°F) −1.2
(29.8)
2.6
(36.7)
8.9
(48)
17.1
(62.8)
23.1
(73.6)
27.1
(80.8)
28.6
(83.5)
29.2
(84.6)
25.2
(77.4)
18.6
(65.5)
9.3
(48.7)
1.3
(34.3)
14.0
(57.2)
Mitjana diària °C (°F) −6.2
(20.8)
−2.6
(27.3)
3.5
(38.3)
11.0
(51.8)
17.2
(63)
22.0
(71.6)
24.7
(76.5)
25.0
(77)
19.9
(67.8)
12.7
(54.9)
4.4
(39.9)
−3.2
(26.2)
9.4
(48.9)
Mínima mitjana °C (°F) −11.2
(11.8)
−7.9
(17.8)
−2.0
(28.4)
4.8
(40.6)
11.2
(52.2)
16.8
(62.2)
20.8
(69.4)
20.8
(69.4)
14.5
(58.1)
6.7
(44.1)
−0.5
(31.1)
−7.6
(18.3)
4.8
(40.6)
Mínima rècord °C (°F) −26.5
(−15.7)
−23.4
(−10.1)
−11
(12)
−6.1
(21)
2.5
(36.5)
9.9
(49.8)
11.1
(52)
12.9
(55.2)
3.6
(38.5)
−4.0
(24.8)
−12.2
(10)
−17.6
(0.3)
−26.5
(−15.7)
Precipitació mitjana mm (polzades) 15.5
(0.61)
19.8
(0.78)
24.8
(0.976)
57.0
(2.244)
74.4
(2.929)
93.0
(3.661)
288.3
(11.35)
201.5
(7.933)
90.0
(3.543)
43.4
(1.709)
39.0
(1.535)
15.5
(0.61)
962.2
(37.882)
Mitjana de dies de precipitació 4 4 4 6 7 8 13 10 7 6 7 5 81
Font: MSN[12]

Ciutats germanes[modifica]

Llocs d'interès[modifica]

Els llocs de major interés de la ciutat de Pyongyang:

La torre de televisió de Pyongyang és un punt de referència menor. Altres atraccions per als visitants són el Zoològic Central de Corea. L'Arc de la Reunificació té un mapa d'una Corea unida sostingut per dues dones coreanes de ciment vestides amb tratges tradicionals al llarg de la Carretera de la Reunificació, que s'estén des de Pyongyang fins a la zona desmilitaritzada de Corea (DMZ).

Monuments i llocs d'interès de Pyongyang al llarg dels anys

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Produccions, Tirabol «Pyeongyang e Pyeongchang: ensenhaments coreans» (en oc). Jornalet.
  2. Estadístiques de les Naciona Unides; resultats preliminars del 2008. Cens de població (document pdf) Arxivat 2009-03-25 a Wayback Machine. Revisat al 2009-03-01.
  3. «행정구역현황 (Haengjeong Guyeok Hyeonhwang)». NK Chosun, 10-01-2006. També Divisions administratives de Corea del Nord Arxivat 2010-07-06 a Wayback Machine. (referència per Hanja)
  4. «The Asahi Shimbun | Breaking News, Japan News and Analysis» (en anglès). Asahi Shimbun. [Consulta: 9 setembre 2021].
  5. «Kangnam moved into Pyongyang» (en anglès americà). [Consulta: 9 setembre 2021].
  6. 6,0 6,1 «P'yŏngyang | national capital, North Korea» (en anglès). Encyclopædia Britannica Online. [Consulta: 8 setembre 2021].
  7. 7,0 7,1 «Ten Power Plants on Chongchon River under Construction to Increase Power Supply to Pyongyang». Institute for Far Eastern Studies, 19 December 2014. Arxivat de l'original el 27 April 2015. [Consulta: 20 abril 2015].
  8. «Pyongyang's Perpetual Power Problems» (en anglès). 38 North, 25-11-2014. [Consulta: 9 setembre 2021].
  9. «Pyongyang Metro maps». pyongyang-metro.com. Arxivat de l'original el 26 October 2017. [Consulta: 17 març 2013].
  10. «Effort to Prevent Outflow of Capital into Markets». Institute for Far Eastern Studies, 20-03-2015. Arxivat de l'original el 8 March 2016. [Consulta: 20 abril 2015].
  11. Country Study, 2009, p. 63.
  12. «Pyongyang- averages». Station, District and regional averages. MSN Weather.
  13. «International relations». Kathmandu City website. [Consulta: 10 gener 2006].
  14. First China-DPRK sister cities meeting held in Pyongyang
  15. «First China-DPRK sister cities meeting held in Pyongyang - People's Daily Online» (en anglès). People's Daily Online. [Consulta: 9 setembre 2021].
  16. 16,0 16,1 16,2 «Anniversary of sister-city relations», 06-01-2000. Arxivat de l'original el 19 September 2001. [Consulta: 3 December 2017].
  17. Corfield, Justin. «Sister Cities». A: Historical Dictionary of Pyongyang. London: Anthem Press, 2013, p. 196. ISBN 978-0-85728-234-7. 

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]