Vés al contingut

Llengües munda

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de família lingüísticaLlengües munda
Tipusfamília lingüística Modifica el valor a Wikidata
Distribució geogràficaÍndia, Bangladesh
Nadius9.000.000 Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
macrofamilia àustrica
llengües austroasiàtiques Modifica el valor a Wikidata
Subdivisions
Codis
ISO 639-2mun
Glottologmund1335 Modifica el valor a Wikidata
Linguasphere46-C Modifica el valor a Wikidata
Ethnologue232 Modifica el valor a Wikidata
Distribució de les llengües Munda a l'Índia
Un parlant de Juray, una llengua Munda, està parlant sobre la identificació biomètrica de l’Índia

Les llengües munda són una branca de la família lingüística de les llengües austroasiàtiques. Formen un grup de llengües parlades per unes 9,000,000 de persones a l'Índia oriental i central (Chhattisgarh).

Distribució

[modifica]

Aquestes llengües est troben emparentades de lluny amb el vietnamita i el khmer. Els orígens de les llengües Munda no es coneixen, però generalment es consideren com a llengües autòctones de la zona de l'Índia oriental. El ho, el mundari i el santali són membres notables d'aquest grup. Aquesta família es divideix normalment en dues branques:

Classificacions

[modifica]

La classificació de Gérard Diffloth (2005) és una de les més acceptades. Gregory D. S. Anderson però la rebutja i no reconeix l'existència del clade "Koraput". Basant-se en comparacions morfològiques Anderson divideix el Proto-Munda meridional en tres grups relacionats: Kharia-Juang, Sora-Gorum, i Gutob-Remo-Gtaʔ.[1]

Classificació de Diffloth (1974)

[modifica]

Classificació de Diffloth (2005)

[modifica]
Munda 
 Koraput 

Remo



Savara



 Munda  principal 

Kharian-Juang


 Munda  septentrional 

Korku



Kherwarian





Referències

[modifica]
  1. Anderson, Gregory D S. A New Classification of South Munda: Evidence from Comparative Verb Morphology. 62. Poona: Linguistic Society of India, 2001, p. 21–36 (Indian Linguistics).
  • Diffloth, Gérard. 1974. Austro-Asiatic Languages. Encyclopædia Britannica. 480-484.
  • Diffloth, Gérard. 2005. The contribution of linguistic palaeontology to the homeland of Austro-Asiatic. In: Sagart, Laurent, Roger Blench and Alicia Sanchez-Mazas (eds.). The Peopling of East Asia: Putting Together Archaeology, Linguistics and Genetics. RoutledgeCurzon. pp79–82.

Bibliografia

[modifica]
  • Gregory D S Anderson. Munda Languages. 3. Routledge, 2007 (Routledge Language Family Series). ISBN 041532890X. 
  • Anderson, Gregory D S. The Munda verb: typological perspectives. 174. Berlin: Mouton de Gruyter, 2007 (Trends in linguistics). ISBN 9783110189650. 
  • Śarmā, Devīdatta. Munda: sub-stratum of Tibeto-Himalayan languages. 7. New Delhi: Mittal Publications, 2003 (Studies in Tibeto-Himalayan languages). ISBN 8170998603. 
  • Newberry, J. North Munda hieroglyphics. Victoria BC CA: J Newberry, 2000. 
  • Varma, Siddheshwar. Munda and Dravidian languages: a linguistic analysis. Hoshiarpur: Vishveshvaranand Vishva Bandhu Institute of Sanskrit and Indological Studies, Panjab University, 1978. OCLC 25852225. 

Enllaços externs

[modifica]
  • Informació sobre Llengües munda a la XV edició de l'Ethnologue, amb el codi “mun” (anglès)