Llengües arutani-sapé

De Viquipèdia
Infotaula de llenguaLlengües arutani-sapé
Tipusfamília lingüística Modifica el valor a Wikidata
Ús
Autòcton deFrontera entre el Brasil i Veneçuela Modifica el valor a Wikidata
EstatBrasil, Veneçuela i Guyana Modifica el valor a Wikidata
Arutani-Sape.png
Classificació lingüística
llengua humana
llengua natural
llengua aïllada Modifica el valor a Wikidata

Les llengües uruak-warao o arutani-sapé és una família formada per dues llengües, l'arutani i el sapé. Actualment estan amenaçades,[1] són parlades a la regió de la frontera entre el Brasil i Veneçuela. Les dues llengües que la formen estan llunyanament emparentades, encara que Kaufman (1990) va trobar el parentiu convincent. Encara que Campbell i Migliazza (1998) el rebutgen per poc convincent.[2]

A Veneçuela l'últim recompte de parlants d'arutani va trobar només dos parlants, i al Brasil 17; quant al sapé es van trobar únicament 5 parlants. Tots els uruak parlants parlen també ninam, una llengua de la família yanomam.

Classificació[modifica]

Llengües de la família[modifica]

  1. Arutani[3] (també anomenat Aoaqui, Auake, Auaque, Awake, Oewaku, Orotani, Uruak, Urutani), 23 parlants (1997).[4]
  2. Sapé[5] (també anomenat Caliana, Chirichano, Kaliana, Kariana), 60-100 (1997).[4]

Les primeres dades lingüístiques de totes dues llengües procedeixen de Theodor Koch-Grünberg, que en 1913 va publicar una llista de vocabulari sobre el arutani, i en 1928 va publicar algunes dades sobre el sapé.

Relació filogenètica[modifica]

A pesar que diversos autors citen aquesta família, realment no existeix evidència de parentiu, com expliquen Migliazza & Campbell (1988), per la qual cosa la inclusió d'aquesta família en unes certes classificacions com les de Kaufman (1990) i Lewis (2009) és simplement el resultat d'agrupar dues llengües veïnes que semblen estar emparentades amb altres famílies de la regió.[6]

Referències[modifica]

  1. Weinstein, Jay A. Social and Cultural Change: Social Science for a Dynamic World. Rowman & Littlefield, 28 de febrero de 2005. 
  2. Ernest Migliazza & Lyle Campbell, 1988. Panorama general de las lenguas indígenas en América
  3. Moseley, Christopher. Encyclopedia of the world's endangered languages. Routledge, 23 de abril de 2007. 
  4. 4,0 4,1 Anatole V. Lyovin (1997). An Introduction to the Languages of the World. Oxford: Oxford University Press, pp. 353-354. ISBN 0-19-508116-1.
  5. Moseley, Christopher. Encyclopedia of the world's endangered languages. Routledge, 23 de abril de 2007. 
  6. Hammarstrom: "Status of least documented language families", Language Documentation & Conservation Vol. 4, 2010

Bibliografia[modifica]