Llengües misumalpa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Llengües misumalpa
Distribució
geogràfica:
Nicaragua Nicaragua
Hondures Hondures
(anteriorment El Salvador El Salvador)
Classificació
genètica
:
Hipòtesi macrotxibtxa
Subdivisions:
Localització de les llengües misimalpe.

Les llengües misumalpa (també conegudes com a misumalpa) són una petita família de llengües indígenes d'Amèrica parlades en la costa aquest de Nicaragua i zones properes. La família va ser anomenada així a proposta de John Alden Mason per les primeres síl·labes de: Miskitu, Sumu i Matagalpa, i fou reconeguda per primer cop per Walter Lehmann en 1920.

Classificació[modifica | modifica el codi]

La família misumalpa va ser clarament reconeguda fa molt temps, encara que fins al treball d'Adolfo Constenla Umaña en la dècada de 1980 existia molt poc treball històric comparat sobre aquestes llengües. Les estimacions glotocronològics apunten a un temps de separació des de l'antecessor comú d'entre uns 5800 i uns 6200 anys.[1] Tanmateix totes les llengües misumalpa comparteixen el mateix inventari fonològic. Les consonants són p, b, t, d, k, s, h, w, y, i dues versions (sorda i sonora) de m, n, ng, l i r, pel que l'inventari consonàntic és:

Labial Alveolar Palatal Velar Glotal
Oclusiva p b t d k
Fricativa s h
Nasal m̥ m n̥ n ŋ̥ ŋ
Vibrant ɾ ̥ ɾ
Aproximant w l ̥ l y

Les vocals són a, i, u amb versions curta i llarga, és a dir, /i, a, u; iː, aː, uː/.

Llengües de la família[modifica | modifica el codi]

Es coneixen diverses llengües de la família, de les quals actualment només sobreviuen dues, havent-se extingit la major part d'elles. Les dades històriques mostren que en un altre temps, aquestes llengües es van estendre per El Salvador, Hondures i Nicaragua. Els integrants coneguts de la família són:

Classificació genealògica de les llengües misumalpa

El miskito es va convertir en la llengua dominant de la Costa de Mosquitos a partir del finals del segle XVII a causa de la seva aliança amb l'Imperi Britànic. Al nord-est de Nicaragua, segueix avançant entre els quals anteriorment parlaven el Sumo. No obstant això, el seu nivell sociolingüístic és menor que el dels criolls anglòfons del sud-est, i en aquesta regió el miskito contínua a perdre terreny. El sumo està en perill de desaparició a gairebé totes les parts on es parla encara, si bé hi ha algunes evidències que va ser la llengua dominant de la regió abans de la pujada del miskito. Les llengües matagalpanes es van extingir fa molt temps i no estan molt ben documentades.

Relació amb altres llengües[modifica | modifica el codi]

Amb freqüència s'ha assenyalada que podria existir un parentiu amb les llengües txibtxa encara que pràcticament no s'ha aportat evidència sòlida en aquest sentit. Joseph Greenberg les classifica com una subfamília del grup txibtxa[5] la qual cosa ha estat rebatut per diversos lingüistes ja que aquesta proposta és altament especulativa i està recolzada en una evidència feble.[6] El treball d'Adolfo Constenla Umaña suggereix que les llengües misumalpa està relacionades genèticament amb la família lenca.[7] Més recentment el mateix autor ha usat el mètode comparatiu per suggerir que efectivament existeix una relació entre el lenca-misumalpa i les llengües txibtxa, per la qual cosa el proposa una macrofamília macrotxibtxa o lenmitxí.

Comparació lèxica[modifica | modifica el codi]

La següent taula reprodueix alguns cognats entre les llengües misumalpa:[8]

GLOSSA Cacaopera Matagalpa Sumu Mískito
serp bil
(cuc)
bil piuta
puça pasář pisa písa
arbre man man pan
lluna aiku aiko waiko
verd sásaka sanka san-
groc lalá lalah lalah-
roig mayu pu paw paw-
dos búřu buyo bu wal
tres wasba
watba
watba bas/mas yumpa
agua li li was li
foc lawal lawal lawa
(parrilla)
lapta
(caliente)
casa u u u u
nas -nan- nam nan
alvocat sial sial sarin sikia
cendra wabu wan yampus
jo yam yan yan
tu man- man man

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Dada extreta de: A. Constela Umaña, 2002, p. 201
  2. Ethnologue report for language code: Miskitos
  3. Anatole V. Lyovin (1997). An Introduction to the Languages of the World. Oxford: Oxford University Press, pp. 335. ISBN 0-19-508116-1.
  4. Ethnologue report for language code: Sumo-Mayangna
  5. Greenberg, Joseph; Ruhlen, Merritt. An Amerind Etymological Dictionary (Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF). 12. Stanford: Dept. of Anthropological Sciences Stanford University, 04-09-2007, p. 277-278. 
  6. Veure per exemple Criticisme contra la hipòtesi ameríndia
  7. A. Constela Umaña, 2002
  8. Campbell, 1979, "Middle American Languages", p. 946

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Benedicto, Elena (2002), "Verbal Classifier Systems: The Exceptional Case of Mayangna Auxiliaries." In "Proceedings of WSCLA 7th". UBC Working Papers in Linguistics 10, pp. 1-14. Vancouver, British Columbia.
  • Benedicto, Elena & Kenneth Hale, (2000) "Mayangna, A Sumu Language: Its Variants and Its Status within Misumalpa", in E. Benedicto, ed., "The UMOP Volume on Indigenous Languages", UMOP 20, pp. 75-106. Amherst, MA: University of Massachusetts.
  • Colette Craig & Kenneth Hale, "A Possible Macro-Chibchan Etymon", Anthropological Linguistics Vol. 34, 1992.
  • Constenla Umaña, Adolfo (1987): "Elementos de Fonología Comparada de las Lenguas Misumalpa" Revista de Filología y Lingüística de la Universidad de Costa Rica 13 (1), 129-161.
  • Constenla Umaña A. (1998). "Acerca de la relación genealógica de las lenguas lencas y las lenguas misumalpa, First Archeological Congress of Nicaragua (Managua, 20-21 July), 2002, Revista de Filología y Lingüística de la Universidad de Costa Rica 28 (1).
  • Constenla Umaña, Adolfo (2002): Acerca de la relación genealógica de las lenguas lencas y las lenguas misumalpas, Filología y Lingüística XXVIII(1): 189-205, 2002.
  • Hale, Ken. El causativo misumalpa (miskitu, sumu). In Anuario del Seminario de Filología Vasca "Julio de Urquijo" 1996, 30:1-2.
  • Hale, Ken (1991) "Misumalpan Verb Sequencing Constructions", in C. Lefebvre, ed., Serial Verbs: Grammatical, Comparative, and Cognitive Approaches, John Benjamins, Amsterdam.
  • Ruth Rouvier, "Infixation and reduplication in Misumalpan: A reconstruction" (B.A., Berkeley, 2002)
  • Phil Young and T. Givón. "The puzzle of Ngäbére auxiliaries: Grammatical reconstruction in Chibchan and Misumalpan", in William Croft, Suzanne Kemmer and Keith Denning, eds., Studies in Typology and Diachrony: Papers presented to Joseph H. Greenberg on his 75th birthday, Typological Studies in Language 20, John Benjamins 1990.

Col·leccions bibliogràfiques[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]