Llengües jicaque

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de família lingüísticaLlengües jicaque
Distribució geogràfica Hondures Hondures (Departaments de Francisco Morazán i Yoro)
Parlat a Hondures
Classificació lingüística
llengua
llengües humanes
llengües ameríndies
llengües mesoamericanes
Subdivisions
Jicaque oriental
Jicaque occidental
Distribució geogràfica
Localitzacions documentades de les llengües jicaque-tol (blau).
Codis
Codi Glottolog jica1245
Modifica les dades a Wikidata

Les llengües jicaque o llengües jicaque-tol formen una família de llengües ameríndies parlades a Hondures pels tolupans i anteriorment també pels jicaques del Palmar. El 1997 tenien uns 397 parlants.[1]

Classificació[modifica]

La família jicaque- està formada per almenys dues llengües documentades:

  • jicaque occidental o jicaque del Palmar, que s'havia parlat a El Palmar (Departament de Cortés, Hondures) actualment extint i conegut només per un vocabulari breu publicat per Membreño al segle XIX[2] i reeditat per Lehmann a principis del segle XX,[3]
  • jicaque oriental o jicaque de la Montaña del Flor, també anomenat tol o tolupán, és parlat encara per uns 250-300 tolupans en una reserva oficial a La Montaña de la Flor, departament de Francisco Morazán, Hondures. També era parlat per alguns ancians al departament de Yoro el 1974. Antigament es parlava des del riu Ulúa a l'oest fins a l'actual Trujillo a l'est, i al riu Sulaco al sud cap a l'interior. Aquesta àrea inclou les zones que envolten El Progreso (Yoro), La Ceiba, i possiblement també San Pedro Sula. La majoria de tolupans havia marxat de les regions costaneres a principis de 1800 fugint dels espanyols. Els parlants jicaque de La Montaña de la Flor havien fugit de la vall de Yoro en 1865 per evitar ser reclutats per a treballs forçats pel governador local.[4][5][6] Els parlants es refereixen a si mateixos com a Tolpán, però són anomenats jicaques o turrupanes pels ladinos.

Les dues llengües jicaque encara que emparentades guarden una certa distància, les estimacions glotocronológiques donen entre 10 i 16 segles de separació.

Relació amb altres llengües[modifica]

Aquestes llengües jicaque estan emparentades amb les llengües tequistlateques parlades a l'estat mexicà d'Oaxaca formant la família tequistlateco-jicaque.[7] També s'ha conjecturat molt especulativament en aquest últim grup podria estar relacionat amb el hoka.[8]

Descripció lingüística[modifica]

Fonologia[modifica]

L'inventari fonològic del proto-jicaque va ser reconstruït per L. Campbell i Oltrogge:[9][10]

Labial Alveolar Palatal Velar Glotal
[- cont] simple *p *t, *c *k
apirada *pʰ *tʰ, *cʰ *kʰ
glotaliz. *pʼ *tʼ, *cʼ *kʼ
nasal *m *n
[+ cont] fricativa (*β) *s *h
aproximant *w *y

Els signes /c, c', ch/ són notacions usades convencionalment pels americanistes per a /ʦ, ʦʔ, ʦh/. Les vocals reconstruïdes pels mateixos autors inclouen endemés de /*i, *e, *a, *o, *u/ la vocal tancada central //.

Algunes correspondències fonètiques regulars entre el jicaque oriental i l'occidental són les següents:

Proto-JT Jicaque Oc. Jicaque Or.
(Tolupán)
*-p -k -p
*-k -k -k
*l- d- l-
*-l -n -l
*-m -n -m
*k'- k- Ø
*-k'- -g- -ʔ-
*(-)ʦ'- (-)ʧ- (-)ʦ'-
h ʃ ʦh
*-ʦ- -ʧ- -s-
*s- ʧ- s-
*-s Ø -s

Referències[modifica]

  1. Ethnologue report for language code: Tol
  2. Membreño, 1897, pàg. 195-6 i pàg. 233-42.
  3. W. Lehman, 1920, pàg. 654-68.
  4. Campbell & Oltrogge 1980:206
  5. Hagen 1943
  6. Chapman 1978
  7. L. Campbell, 1979, p. 965-966
  8. J. Greenberg & M. Swadesh, 1953
  9. Campbell i Oltrogge, 1977
  10. Campbell i Oltrogge, 1980

Bibliografia[modifica]