Llengües zaparoanes

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llenguaLlengües zaparoanes
Tipusfamília lingüística Modifica el valor a Wikidata
Ús
EstatPerú i Equador Modifica el valor a Wikidata
Zaparoan languages.png
Classificació lingüística
llengua humana
llengües ameríndies
llengües saparo-yawan Modifica el valor a Wikidata
Codis
Glottologzapa1251 Modifica el valor a Wikidata

Les llengües zaparoanes o záparo constitueixen un conjunt de llengües indígenes d'Amèrica gairebé extintes parlades a les regions amazòniques del Perú i l'Equador. Segons Morris Swadesh (1959), el grau de diferenciació interna implicaria almenys 4100 anys de divergència lingüística. Actualment consisteix de cinc llengües, totes elles en perill d'extinció o ja extintes. D'acord amb l'evidència existent, altres dues llengües ja extintes, el omurano i el aushiri, formen part de la família.

Classificació[modifica]

En general, existeix consens entre els lingüistes moderns sobre la classificació de la família zaparona. El territori dels parlants de llengües záparo s'estén entre els rius Napo al nord, Tigre al sud i Marañón al sud-est. El nucli original del proto-záparo sembla situar-se (Payne (1984)) als voltants de l'actual ciutat d'Iquitos, des d'on haurien ascendit el riu Tigre fins als seus naixents, conformant el nucli del subgrup arabela-andoa.

El projecte comparatiu ASJP[1] mostra una certa relació lèxica amb les llengües bora.[2] No obstant això, aquesta similitud podria deure's a raons accidentals o préstecs i no és prova en ferma de parentiu.

Llengües de la família[modifica]

Cap a finals del segle XX encara es parlaven quatre llengües zaparoanes: andoa, arabela, cahuarano, iquito i záparo pròpiament dit. Aquesta última que en un altre temps es parlava en àmplies zones de l'Equador està pràcticament extingida.[3]

L'aushiri i l'omurano extints a mitjan segle XX, són de classificació dubtosa, alguns autors han conjecturat que podrien ser llengües zaparoanes donada la proximitat geogràfica. Kaufman considera que l'omurano no estaria emparentat amb les llengües zaparoanes, sinó amb el candoshi o el taushiro.

Subgrup Llengua Dialectes Cobertura geogràfica Núm. estimat de parlants Codi ISO/DIS 639-3
I Iquito (o amacacore, quiturano, jakenomi) Província de Maynas Perú Perú 150 (1997)[4]
35 (2002)[5]
Població ètnica 500 (Gordon [2002])
[iqu]
Cahuarano (o cahuarana moracano) Província de Maynas Perú Perú 5 (1976)[6]
Probablement extinta.
[cah]
II Arabela (o tapweyokwaka, chiripuno) Província de Maynas Perú Perú 150 (1997)[4]
50 (2002)[7]
[arl]
Andoa-shimigae (o andoa, shimigae, gae, gay, siaviri) Província de Maynas Perú Perú 5 en 1975.
Extinta.
Grup ètnic 150. L'últim parlant hauria mort el 1993 (Wise [1999]).
[anb]
Záparo (o zápara, sápara, kayapwé) Província de Pastaza (Equador Equador) 150 (1997)[4]
1 (2000)[8]
Gairebé extinta. Extinta al Perú.
[zro]
Conambo Província de Maynas Perú Perú Extinta.
No-classificades Omurano (o humurana, roamaina, numurana, umurano, mayna) Província de Maynas Perú Perú Extinta en 1958 [omu]
Aushiri (o auxira) Província de Maynas Perú Perú Extinta [avs]

Relació amb altres llengües[modifica]

Existeixen diverses propostes especulatives que relacionen les llengües zaparoanes en un supòsit macrófilo kawapano-záparo,[9] i altres en un macrófilo záparo-peba, amb base en el veïnatge geogràfic. Hi ha qui enquadra aquesta família dins de la família andina-kacupana-záparo i hi ha uns altres que la inclouen en la záparo-peba, juntament amb la yawan que té 6000 anys de diversificació lingüística. En general cap d'aquestes propostes ha rebut àmplia acceptació per part dels especialistes.[10]

Descripció lingüística[modifica]

Les llengües zaparoanas tenen en general un sistema fonològic simple format típicament per quatre vocals (a, i, i, o i un nombre en general petit de consonants. Les vocals presenten oposició de quantitat.

Gramàtica[modifica]

Les llengües záparo tenen un ordre relativament lliure. La persona no es marca en el verb sinó igual que en anglès s'indica mitjançant un pronom independent. L'ús d'aquests pronoms és obligatori, al punt que fins i tot quan apareix un subjecte lèxic explícit es requereix l'ús d'un pronom de tercera persona. La següent taula resumeix les formes dels pronoms personals en diverses llengües:

Pronoms personals en llengües zaparoanes
1S 2S 3S 1Pin 1Pex 2P 3AP
Záparo ko / kwi / k- ʧa / ʧ- / k-/ ki naw / no / n-ˑ pa /p- kana /kaʔno kina / kiʔno na
Arabela janiya / -nijia / cua
cuo- / cu- / qui
quiajaniya / quiaa / quia / quio-
-quia / cero
nojuaja / na / ne- / no-
-Vri / -quinio
pajaniya / paa / pa / po-
pue- / -pue
canaa niajaniya / niaa / nia / nio- nojori / na / no-
Iquito cu / quí / quíija quia / quiáaja anúu / anúuja p'++ja cana / canáaja naá / nahuaáca
Conambo kwiɣia / ku kyaχa

Malgrat l'ordre relativament lliure en els sintagmes composts el nucli apareix al final, com en els següents exemples presos del záparo:

(1) sawanaw iawka [sawaniawka]
cotó fil
'fil de cotó'
(2) ko-áno ariáwko
1aP.SG-mare gos
'el gos de la meva mare'

Comparació lèxica[modifica]

A continuació es mostren algunes comparacions lèxiques entre els numerals de llengües andines:[11]

GLOSSA Grup II Grup I PROTO-
ZAPAROANO
Záparo Andoa Arabela Iquito Cawarano
1 nukaki nikínjo nikiriyatu nóki núki *nuki-
2 namisciniki (iški) ka:piki kó:mi kó:mi *ko:pi(?)
3 haimuc-
kumarači
(kímsa) jiu:jinaraka sesára-
maxetâ
sesé:ra-
makitána
4 [2] +
ckaramaitacka
sa: kake:takaja sora-
máxetan
sora-
máxetan
5 [4] + [1] tixere
tseó:naka
tixe:ri
kiwánaka
6 [3] +
ckaramaitacka

Els termes entre parèntesis són préstecs presos del quítxua.

Referències[modifica]

  1. «The ASJP Database» (en anglès). [Consulta: 30 juliol 2019].
  2. ASJP - World Language Tree
  3. La famille linguistique Zaparo, H. Beuchat and P. Rivet – Journal de la société des américanistes – Année 1908 lien Volume 5 pp. 235–249
  4. 4,0 4,1 4,2 Anatole V. Lyovin (1997). An Introduction to the Languages of the World. Oxford: Oxford University Press, pp. 340. ISBN 0-19-508116-1.
  5. Ethnologue report for language code: Iquito
  6. Ethnologue report for language code: Cahuarano
  7. Ethnologue report for language code: Arabela
  8. Ethnologue report for language code: Záparo
  9. Greenberg, Joseph; Ruhlen, Merritt. An Amerind Etymological Dictionary. 12. Stanford: Dept. of Anthropological Sciences Stanford University, 4 de setembre de 2007, p. 277-278 [Consulta: 27 juny 2008]. 
  10. Veure per exemple Crítiques contra la hipòtesi ameríndia
  11. Numerals in Andean languages (Rosenfelder's Metaverse)

Bibliografia[modifica]

  • Adelaar, Willem F. H.; & Muysken, Pieter C. (2004). The languages of the Andes. Cambridge language surveys. Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-36275-7
  • Campbell, Lyle. (1997). American Indian languages: The historical linguistics of Native America. New York: Oxford University Press. ISBN 0-19-509427-1.
  • Gordon, Raymond G., Jr. (ed.). Ethnologue: Languages of the World, Fifteenth edition. Dallas, Tex.: SIL International, 2005. Versión en línea: http://www.ethnologue.com/.
  • Payne, Doris. Evidence for a Yaguan-Zaparoan linguistic connection. SIL-WP-UND 28: 131-156, 1984.
  • Solís Fonseca, Gustavo. «Perú: multilingüismo y extinción de lenguas». América Indígena 47/4. México: 1987.
  • Swadesh, Morris. Mapas de clasificación lingüística de México y las Américas. México: UNAM, Cuadernos del Instituto de Historia, Serie Antropológica 8, 1959.
  • Wise, Mary Ruth. «Small language families and isolates in Peru». En: R.M.W. Dixon & Alexandra Y. Aikhenvald (eds.), The Amazonian languages: 307-340. Cambridge: Cambridge University Press, 1999.

Enllaços externs[modifica]