Llengües chapacura-wañam
| Tipus | família lingüística  |
|---|---|
| Ús | |
| Estat | Brasil i Bolívia |
 | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies | |
| Codis | |
| Glottolog | chap1271 |
| Linguist List | chaw |
Les família de llengües chapacura-wañám, també dites chapacura-guanán (Moreno Cabrera), chapakura-wanham o simplement chapakura, és un conjunt de llengües indígenes d'Amèrica gairebé extintes parlades a la regió de la frontera entre el Brasil i Bolívia.[1]
Aspectes històrics, socials i culturals
[modifica]Situació actual
[modifica]En el 2005 sembla que encara es parlen tres llengües chapacura-wañam al sud-est de la conca amazònica del Brasil i Bolívia. Les llengües d'aquesta família es classifiquen genèticament en dos grups, d'una banda el grup de llengües guaporé, i d'altra banda les llengües madeira. Probablement, les dues llengües del grup guaporé ja s'han extingit, així com l'ètnia que parlava kabixí. Dos de les tres llengües del grup madeira es troben en perill d'extinció. La família podria estar integrada també per les llengües chapacura o tapakura, cujuna, cumana (segons Loukotka [1968], sinònim del cautario), mataua, quitemoca o kitema wanham i urunumaca, probablement ja extingides.
La classificació interna del grup ha estat difícil fins a època recent per la falta de dades gramaticals i l'escassetat de materials lèxics. No obstant això, investigadors de la Universitat Federal de Rondônia (Brasil) han treballat intensament des de mitjan dècada de 1990 per a establir una classificació científica.
A través de registres diversos, es té notícia d'altres grups que haurien pertangut a la família chapacura i que van existir fins al segle xx, però que molt probablement han desaparegut o van passar a parlar altres llengües com el chiquitano, el portuguès, el castellà, o llengües de la gran família tupí: abitana, miguelinho i wachi (segons Loukotka, sinònim de chapacura). Diversos autors consideren huanyam (wanham o wañam), abitana i pawumwa com a sinònims.
Classificació
[modifica]Llengües de la família
[modifica]| Subgrup | Llengua | Dialectes | Cobertura geogràfica | Núm. estimat de parlants | Codi ISO/DIS 639-3 |
|---|---|---|---|---|---|
| Guaporé | Moré (o iteneo, itenez, itene) | Itoreauhip | Centre-nord del Beni (Bolívia) | Gairebé extingida. Població ètnica 108 (2000). Rodríguez Bazán [2000] reporta 5 parlants majors de 45 años. | [ite]
|
| Kabixí (o pawumwa cabichí, cabishi) | Relacionada amb les llengües cujuna, kumaná, mataua, wanham, urunumaca (extingides) | Vora de Vila Bela, Mato Grosso (Brasil) | ¿100? (1986) Llengua i ètnia probablement extintes.Eren 300 el 1912 | [xbx]
| |
| Chapacura (o huachi) | Santa Cruz (Bolívia) | Llengua i ètnia extintes. | n/a | ||
| Herisebocona | Santa Cruz (Bolívia) | Llengua i ètnia extintes. | n/a | ||
| Kitemoca (o quitemo o kitema wanham) | Santa Cruz (Bolívia) | Llengua i ètnia extintes. | n/a | ||
| Napeca (o nape) | Santa Cruz (Bolívia) | Llengua i ètnia extintes. | n/a | ||
| Rocorona | Santa Cruz (Bolívia) | Llengua i ètnia extintes. | |||
| Madeira | Oro Win | Fonts del riu Pacaas Novos, frontera Bolívia-Brasil | Entre 5 i 8 (1998) Gairebé extinta. | [orw]
| |
| Wari (o pakaásnovos, jaru, uomo, pakaanovas, pacaas-novos, pakaanova, pacahanovo, oro wari, oro mon) | subgrups ètnics amb diferències dialectals: orodão, oroboni, oroin, oroat, ororam i ororamtxiem. | 7 llogarets a Rondônia, Brasil | alrededor de 1800 | [pav]
| |
| Urupá (o txapakura (Rodrigues), itaurupa, uru-pa-in) | Vegeu Nota 1 | Riu Urupá, Rondônia, Brasil | 150? (Rodrigues 1986) Gairebé extinta o extinta.No existeix contacte permanent amb l'ètnia. Segons Maldi (1991) s'hauria extingit a meitat del segle xx. | n/a | |
| Torá (o Toraz) | Baix riu Marmelos, Amazones (Brasil) | 40 (1990) Gairebé extinta o extinta.Al major nucli Torá existent el 2005 (baix Marmelos) la llengua ja s'havia perdut. | [trz]
|
Nota 1: Gordon [2005] considera aquesta llengua com aïllada A la llista anterior alguns autors agreguen el migulenho (migueleño) i el kuyubi (cujubim),[2] que altres autors classifiquen com llengües tupí.[3]
Relació amb altres llengües
[modifica]No s'ha presentat evidència important de la relació de les llengües chapacuras amb altres llengües Sud-americanes. Loukotka les considera una família sense relació amb les altres.
Descripció lingüística
[modifica]Fonologia
[modifica]L'inventari fonològic del proto-chapacura reconstruït ve donat per:[4]
| Labial | Alveolar | Palatal | Velar | Glotal | |
|---|---|---|---|---|---|
| oclusiva | *p, *pʷ | *t | *k | *ʔ | |
| africada | *ʦ, *ʣ | *ʧ | |||
| fricativa | *h, *hʷ | ||||
| nasal | *m, *mʷ *mʔ |
*n *nʔ |
*ɲ | ||
| aproximant | *ɾ | *j | *w *wʔ |
Quant als vocals s'han reconstruït cinc vocals breus /i, e, a, o, o/ i cinc llargues. Les correspondències entre el proto-chapacura i les llengües descendents són:
| Proto- fonema |
Canvi i context |
Llengües on es dona |
|---|---|---|
| *p | h/ $__*o | MIG, ONA, OMO, NAP, TOR, URU, YAR |
| *t | ʧ/ $__*i | ONA, CHA |
| ʧ/ $__*u | ONA, OWI, CHA, KIT | |
| s/ $__*i | CHA, KIT | |
| *pʷ | p/ $__ | totes menys MOR i CHA |
| *mʷ | m/ $__ | |
| *mʔ | m/ __$ | totes menys ONA i OMO |
| *nʔ | n/ __$ | |
| *wʔ | w/ __$ | |
| *ʦ | t/ $__ | MIG, OMO, OWI, CHA, KIT, YAR |
| s/ $__ | MOR, TOR | |
| ʃ/ $__ | KUY | |
| ʦ/ $__ | ONA | |
| tʲ/ $__*i | KIT | |
| *ʣ | t/ $__ | MIG, OWI |
| z/ $__ | MOR | |
| t/z/ $__ | KUY | |
| *ʧ | s/ $__ | CHA, NAP, YAR |
| s/ $__ | OWI | |
| ʃ/ $__ | KUY | |
| ʃ/ $__*i | TOR, URU | |
| h/ $__*e | URU | |
| t/ $__*u | OMO | |
| t/ʧ/ $__*i | MIG | |
| *hʷ | h/ $__ | MIG, OMO, KIT, NAP, URU, YAR |
| *tɾ | tɾ̥/ $__ | OWI, MIG |
| ʦ/s/ $__ | MOR | |
| ʃ/ $__ | KUY | |
| *e | ɛ | MOR |
| *o | ɔ | MOR |
| *u | i | MIG |
| y | ONA, OMO, OWI | |
| *ĭ | ă |
- KIT: Kitemoca
- KUY: Kuyubi
- MIG: Migueleño
- MOR: Moré
- NAP: Napeka
- OMO: Oro Mon
- ONO: Oro Não
- OWI: Oro Win
- TOR: Tora
- URU: Urupa
- YAR: Yaru
Referències
[modifica]- ↑ Angenot, Geralda de Lima (1997). Fonotática e Fonologia do Lexema Protochapacura Arxivat 2021-02-05 a Wayback Machine.. Dissertação do Mestrado, Universidade Federal de Rondônia.
- ↑ Angenot & Angenot, 2000, p. 155
- ↑ Purubora
- ↑ Angenot-de Lima Victor, Geralda & Angenot, Jean-Pierre, 2000, p. 55; presenta una reconstrucció de més de 308 formes del proto-chapacura, 234 disíl·labes i 76 monosíl·labes.
Bibliografia
[modifica]- Angenot-de Lima Victor, Geralda. Subsídios para a glotocronologia lexicoestatística da família Chapakura. Guajará-Mirim: UNIR Working Papers in Amerindian Linguistics. Série 'Documentos de Trabalho'. 1995.
- Angenot, Jean-Pierre & Celso Ferrarezi Jr. A descoberta de línguas 100% isolantes: a família Chapakura da Amazônia. Working Papers in Amerindian Linguistics. Guajará-Mirim: UNIR. 1997
- Angenot-de Lima Victor, Geralda & Angenot, Jean-Pierre. "O sistema prosodico panchapakura de demarcação lexical (com uma bibliografia das línguas chpakura)". Hein van der Voort & Simon van de Kerke (eds.), Indigenous Languages of Lowland South America [Indigenous Languages of Latin America, 1], pp. 149-164. 2000.
- Angenot, Jean-Pierre & Geralda Angenot-de Lima: "Sobre a reconstrução do Protochapakura". Hein van der Voort & Simon van de Kerke (eds.), Indigenous Languages of Lowland South America [Indigenous Languages of Latin America, 1], p. 53-70. Leiden: Research School of Asian, African, and Amerindian Studies (CNWS). 2000.
- Everett, Daniel L. A critical evaluation of Greenberg's classification of Arawan, Chapacuran, and Muran. En: A. Taylor (ed.), Language and prehistory in the Americas. Stanford: Stanford University Press, 2005
- Everett, Daniel L. - Barbara Kern. Wari: The Pacaas novos language of Western Brazil. Londres: Routledge, 1996.
- Gordon, Raymond G., Jr. (ed.). Ethnologue: Languages of the World 15a. Ed. Dallas, Tex.: SIL International, 1005. Versión en línea: http://www.ethnologue.com/.
- Loukotka, Čestmír. Classification of South American Indian languages. Los Angeles: Latin American Studies Center, University of California, 1968
- Maldi, Denise. O complexo cultural do marico: sociedades indígenas dos ríos Branco, Colorado e Mequens, afluentes do médio Guaporé. Boletim do MPEG, Antropología 7/2: 209-269, 1991.
- Métraux, Alfred. Les Indiens Chapacura. Anales del Instituto de Etnografía Americana 1, Universidad Nacional de Cuyo. Mendoza, 1940.
- Paternotte, Damien. Classificação fonoestatística e léxicoestatística da família Chapakura. Ponencia al "XI Encontró Nacional da ANPOLL", João Pessoa, Paraíba, 3-6 de junio de 1996
- Plaza M., Pedro - Juan Carvajal C. Etnias y lenguas de Bolivia. La Paz, 1985.
- Rodrigues, Aryon D. Línguas brasileiras. São Paulo: Ediçôes Loyola, 1986.
- Rodríguez Bazán, Luis Antonio. Estado de las lenguas indígenas del Oriente, Chaco y Amazonas bolivianos. En: Francisco Queixalós & Odile Renault-Lescure (eds.), As línguas amazônicas hoje: 129- 149. São Paulo: ISA/ IRD/ MPEG, 2000.
| Famílies lingüístiques i aïllades |
| ||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Famílies proposades |
| ||||||||||||||||||||||||||||||
| Àrees lingüístiques | |||||||||||||||||||||||||||||||
| Països | |||||||||||||||||||||||||||||||
Cursiva indica llengua extingida |
| Llengua nacional | |||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Llengües indígenes |
| ||||||||||||||
| Llengües de signes | |||||||||||||||
Cursiva indica llengua morta encara reconeguda per la Constitució de Bolívia. | |||||||||||||||
