Enawené-Nawé

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llenguaEnawené-Nawé
Tipusllengua, llengua viva i llengua vulnerable Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius570 Modifica el valor a Wikidata (2014 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deMato Grosso Modifica el valor a Wikidata
EstatBrasil Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües ameríndies
llengües arawak
llengües Paresí-Waurá Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Nivell de vulnerabilitat2 vulnerable Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3unk Modifica el valor a Wikidata
Glottologenaw1238 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologueunk Modifica el valor a Wikidata
UNESCO1820 Modifica el valor a Wikidata
IETFunk Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages2054 Modifica el valor a Wikidata

L'Enawené-Nawé (també Enawenê-Nawê, Eneuene-Mare), també coneguda com a Salumã, és una llengua arawak del Brasil[1] similar al paresí parlada per aproximadament 570 persones del poble homònim, que viuen a la zona de la conca del riu Juruena, i més concretament al llarg del riu Iquê a l'estat de Mato Grosso.

Aikhenvald (1999) classifica Enawene Nawe com a llengua Arawak del Sud juntament amb el terêna, lapachu i moxo.[2] Tanmateix, treballs més recents tant de Fabre (2005) com de Brandão & Facundes (2007) consideren que la llengua forma un subgrup amb el Paresí a la branca Paresi-Xingu de les llengües arawak.

Característiques[modifica]

A la llengua enawenê-nawê no hi ha clústers de consonants[3] i l’estructura sil·làbica bàsica és vocal, o vocal-consonant. No hi ha cap síl·laba travada, del tipus consonant-vocal-consonant. L'interrogació està marcada per l'entonació i la partícula "la" al final de la paraula.[4] Un nom femení s'indica amb el sufix -lo, i el nom masculí s'indica amb el sufix -re.[5]

Fonètica[modifica]

Consonants[modifica]

Els sons de la llengua enawenê-nawê són els següents:[6]

Sons de la llengua enawenê-nawê
Labials Alveolo-dentals Alveolo-palatals Palatals Velare Velars labialitzades Glotals
Sordes Sonores Sordes Sonores Sordes Sonores Sordes Sonores Sordes Sonores Sordes Sonores Sorda
Oclusives b t d d Ky K Kw
Africades b d d
Nasals m n ñ
Semivocal w
Vibrants ~i
Laterals l
Fricatives s x h

Vocals[modifica]

L'Enawené-Nawé és descrita per Zorthêa (2006) amb quatre vocals orals i quatre vocals nasals.[3]

Oral
Frontal Posterior
Quasitancada i ⟨i⟩ o~u ⟨o⟩
Mitjana e~ɪ ⟨e⟩
Oberta a ⟨a⟩
Nasal
Frontal Posterior
Quasitancada ĩ ⟨ĩ⟩ õ~ũ ⟨õ⟩
Mitjana ẽ~ĩ ⟨ẽ⟩
Oberta ʌ̃ ⟨ã⟩

Variacions[modifica]

En la llengua enawenê-nawê, es nota l’aparició de variants generacionals (el dialecte dels joves i els vells) i de variació lliure, és a dir, la substitució d’un telèfon per un altre sense pèrdua de significat.[7] Ex:

  • t ~ d: atana = adana (tro)
  • k ~ g: agositi = akositi (vagina)
  • l ~ r: awitaliti = awitariti (adolescent)
  • d ~ l: datowa = latowa (demà)
  • w ~ b: wera = bera (jirau)

Referències[modifica]

  1. Zorthêa 2006, pàg. 48
  2. Brandão, Ana Paula Barros. «A reference grammar of Paresi-Haliti (Arawak)» p. 6-7, 2014.
  3. 3,0 3,1 Zorthêa 2006, pàg. 51
  4. Zorthêa 2006, pàg. 54
  5. Zorthêa 2006, pàg. 40
  6. Zorthêa 2006, pàg. 50
  7. Zorthêa 2006, pàg. 53

Bibliografia[modifica]

  • Zorthêa, Kátia Silene. Daraiti Ahã: Escrita alfabética entre os Enawene Nawe. Cuiabá: UFMT/IE, 2006, p. 123. 
  • Rezende, Ubiray Maria Nogueira (2003). Fonética e fonologia da língua Enanewe-Nawe (Aruak): Uma primeira abordagem. Dissertação de Mestrado em Lingüística. Rio de Janeiro: UFRJ.