Shipibo

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llenguaShipibo
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius34.152 Modifica el valor a Wikidata (2017 Modifica el valor a Wikidata)
Parlat aDepartament de Loreto Modifica el valor a Wikidata
Autòcton dePerú, Departament de Huánuco, Departament de Loreto i Departament d'Ucayali Modifica el valor a Wikidata
EstatPerú Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües ameríndies
llengües pano-tacanes
llengües pano Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3shp Modifica el valor a Wikidata
Glottologship1253 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologueshp Modifica el valor a Wikidata
IETFshp Modifica el valor a Wikidata

El shipibo (o shipibo-conibo) és la llengua més parlada de la família pano amb uns 8000 parlants dels 28.000 amb els quals compta l'ètnia shipibo-conibo en el Perú.[1]El shipibo té quatre dialectes:

  • Conibo
  • Shitibo
  • Malibo
  • Shipibo

Els shipibo-konibo no tenen un nom massa específic per a la seva llengua i la criden usualment [non] joi 'nostra llengua' enfront de la denominació nawan joi 'llengua dels estrangers' que s'aplica tant a l'espanyol com a altres grups indígenes, especialment els altres grups que no parlen llengües pano.[2]

Descripció gramatical[modifica]

Una pissarra mostrant aquesta llengua en la comunitat de Bena Jema, departament de Huánuco.
Extracte del cor de l'Himne nacional del Perú interpretat per un nadiu de la comunitat de Sant Francisco en Yarinacocha.

Gramàtica[modifica]

El shipibo-konibo és una llengua consistentment de nucli final, és a dir, en un sintagma el nucli del mateix va al final d'aquest sintagma. I a conseqüència d'això presenta un ordre bàsic predominant Subjecte Objecto Verb i usa postposicions enlloc de preposicions, a més de que els complements del nom i els genitius precedeixen al nom al que complementen.

El shipibo-konibo presenta un alineament morfosintàctic de tipus consistentment ergatiu. Això contrasta amb altres llengües pano que presenten ergativitat escindida on el sistema de marcatge ergatiu es restringeix usualment a noms comuns però els pronoms usen un sistema de marcatge nominatiu-acusatiu.[3]

Les següents oracions mostren algunes oracions en les quals apareixen participants A (subjecte d'oració transitiva), O (objecte d'oració transitiva), Sa (subjecte actiu d'oració intransitiva) So (subjecte inactiu d'oració intransitiva):Valenzuela, Márquez Pinedo i Maddieson (2001:282): (1) E-a-ra isin-ai (So)

1ªPERS-ABS-EV estar.malalt-Inc
'Estic malalt/a'
(2) E-a-ra Kako-nko ka-iba-ke (Sa)
1ªPERS-ABS-EV Caco-DIR anar-PSD2-CMPL
'Jo vaig ser al Caco ahir'
(3) E-a-ra nawa-n ochíti-nin natex-ke (A y O)
1ªPERS-ABS-EV mestís-GEN gos-ERG mossegar-CMPL
'El gos del mestís em va mossegar'
(4) E-n-ra nawa-n ochíti jamá-ke (A y O)
1ªPERS-ERG-EV mestís-GEN gos:ABS patear-CMPL
'Jo vaig pegar una cossa al gos del mestís'

Referències[modifica]

  1. Valenzuela 2000, p. 121.
  2. Fleck, 2013, p. 18.
  3. Valenzuela, Márquez Pinedo i Maddieson, 2001, p. 283.

Bibliografia[modifica]

  • Eugene I. Loos (1999). «8. Eugene E. Loos. «8. Pano». A: Alexandra Y. Aikhenvald & R. M. Dixon. The Amazoninan Languages. 1ª. Cambridge University Press, 1999, p. 227-250. 
  • Valenzuela, Pilar (2000): "Ergatividad escindida en wariapano, yaminawa i shipibo-konibo" en Indigenous languages of lowland South America.[1] Essays on indigenous languages of lowland South America. Contributions to the 49th International Congress of Americanists in Quito 1997, Universitat de Leiden.

Enllaços externs[modifica]