Wariapano

Wariapano

Tipus	llengua morta, llengua i llengua extinta
Ús
Estat	Perú
Classificació lingüística
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües pano-tacanes llengües pano
Característiques
Nivell de vulnerabilitat	6 extint
Codis
ISO 639-3	pno
Glottolog	pano1255
Ethnologue	pno
UNESCO	962
IETF	pno

El wariapano, panobo o pano és una llengua de la família pano, parlada al departament de Loreto i extinta en la segona meitat del segle XX (cap als anys 1990).

Noms de la llengua

El nom "waripano" prové dels termes waria 'dale-dale (tubercle blanc comestible)' i pano- 'Armadillo gegant (Priodontes maximus)', és a dir, el nom d'animal totèmic amb el qual s'identificaven els panobo (el nom de l'ètnia era panobo 'els [del poble del] armadillo'). La família pano de fet pren el seu nom dels panobo.

Descripció gramatical

Les dades preliminars indiquen que el waripano mostra un sistema de ergativitat escindida: els pronoms mostren un alineament morfosintàctic de tipus nominatiu-acusatiu, els substantius exhibeixen un marcatge ergatiu-absolutiu. S. Parker i el professor shipibo A. Ramírez Cairuna van treballar en 1991 amb Arquimedes Sinuiri Nunta, que possiblement va ser l'últim parlant natiu de waripano. El següent quadre resumeix el repertori de pronoms que exhibeix l'esquema nominatiu-acusatiu:

Persona	Agent i Subjecte		Objecte
	singular	plural	singular	plural
'1a'	e-bi	numi <*no-bi	e-a	no-ko
'2a'	mi-bi	mibon-bi	mi-a	mi-to/ mi-tato
'3a'	ja-bi	jabon-bi	ja <*ja-a	ja-to

Pot observar-se que l'agent d'una oració transitiva i el subjecte d'una oració intransitiva requereixen la mateixa forma, mentre que l'objecte d'una oració transitiva requereix una forma diferent. Aquest repartiment de formes és precisament un esquema nominatiu-acusatiu.

Fonologia

Vocals

	Anterior	Central	Posterior
Tancada	i i		ɨ ɯ
Mitjana			o o
Oberta		a a

Consonants

		Bilabial	Dental	Rétroflexa	Palatal	Velar	Glotal
Oclusives		p p	t t			k k	(ʔ) ʔ
Fricatives		β β	s s	ʂ ʂ	š ʃ
Africades			c t͡s		č t͡ʃ
Nasals		m m	n n
Líquides			r r
Semivocals		w w			y j

Text

«	Neno ebi iki; nato nojkon papa yosibonin mananti manax. Jara ebi nijawetianbi bismanojkoyai kai. Mawaxon pairira ebi bismanojkonox iki. Nojkon tita manan, nojkon papaboni manan. Ebira nijawetianbi bismanojkoyamai "Aquí estic, parlant la llengua dels meus avantpassats. Mai l'oblidaré. Recentment quan em mori l'oblidaré. És la llengua de les meves àvies i els meus avis. Mai l'haig d'oblidar"	»
— Arquimedes Sinuiri Nunta, possiblement últim parlant del waripano

Bibliografia

• Valenzuela, Pilar (2000): "Ergatividad escindida en wariapano, yaminawa y shipibo-konibo" [1] a Indigenous languages of lowland South America. Essays on indigenous languages of lowland South America. Contributions to the 49th International Congress of Americanists in Quito 1997, Universidad de Leiden.
• (anglès) Steve Parker, Coda Epenthesis in Huariapano, International Journal of American Linguistics, 60:2, 1994.
• (castellà) Stephen G. Parker, Datos del idioma huariapano, Documento de Trabajo 24, Yarinacocha: Ministerio de Educación and Instituto Lingüístico de Verano, 1992. (copie en ligne)