Chayahuita
| Tipus | llengua i llengua viva  |
|---|---|
| Ús | |
| Parlants nadius | 14.000 (2011 ) |
| Autòcton de | Departament de Loreto i Departament de San Martín |
| Estat | Perú |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües jívaro-capahuanes llengües cahuapanes | |
| Característiques | |
| Nivell de vulnerabilitat | 3 en perill |
| Codis | |
| ISO 639-3 | cbt |
| Glottolog | chay1248 |
| Ethnologue | cbt |
| UNESCO | 743 |
| IETF | cbt |
| Endangered languages | 2188 |
El chayahuita és una llengua amazònica de la família de les llengües cahuapanes en perill d'extinció parlada per 14.000 chayahuites a la conca amazònica del nord del centre del Perú. Parlada als marges dels rius Paranapura, Cahuapanas, Sillay i Shanusi, també es coneix com Chayawita, Shawi, Chawi, Tshaahui, Chayhuita, Chayabita, Shayabit, Balsapuertino, Paranapura i Cahuapa. Hi ha una taxa d’alfabetització de l’1 al 5%, en comparació amb el 5-15% del castellà, i un diccionari des del 1978. Els parlants de jebero no poden entendre'l, tot i que hi ha una certa superposició en el vocabulari, especialment en termes quítxua.[1]
Fonologia[modifica]
Hi ha 4 vocals: /a, i, ɨ, u/.[2]
| Bilabial | Alveolar | Postalveolar | Palatal | Velar | Glotal | |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Oclusiva | p | t | k | ʔ | ||
| Africada | t͡ʃ | |||||
| Fricativa | β | s | ʃ | h | ||
| Nasal | m | n | ||||
| Aproximant | j | w | ||||
| Bategant | ɾ |
Vocabulari[modifica]
Selecció de noms animals en chayahuita segons Rojas-Berscia (2019):[3]
Selected animal names Nom científic Shawi Didelphis marsupialis anashi Cuniculus paca ipi' Sciurus spadiceus pu'shi Coendou bicolor sese Rattus norvegicus shumi Dasyprocta punctata ite' Hydrochoerus hydrochaeris tucusu' Saguinus fuscicollis ishi' Sarcoramphus papa tame Metynnis argenteus shite' Prochilodus nigricans wanki Pseudorinelepis genibarbis warate' Hoplias malabaricus a'nanan Pecari tajacu kiraman Panthera onca ni'ni' Tapirus terrestris pawara Pteronura brasiliensis ini' Potos flavus kuwasha' Alouatta seniculus nu'nu' Oreonax flavicauda sura' Saimiri sciureus isen Cacajao calvus tekerenan Aotus miconax kuwi Ateles belzebuth tu'ya Inia geoffrensis sapana' Lachesis muta na'shi Bothrops atrox tayuwan Boa constrictor kupiwan Crax globulosa i'sa Lonomia obliqua tiwintata'
Referències[modifica]
- ↑ Chayahuita a l'antic web de Linguamón
- ↑ «SAPhon – South American Phonological Inventories» (en anglès). linguistics.berkeley.edu. [Consulta: 23 juliol 2018].
- ↑ Rojas-Berscia, Luis Miguel. 2019. From Kawapanan to Shawi: Topics in language variation and change. Doctoral dissertation, Radboud University Nijmegen.
| Varietats castellanes |
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Llengües indígenes |
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Llengües de signes | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
