Quítxua Yauyos–Chincha

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llenguaQuítxua Yauyos–Chincha
Yawyu runasimi Modifica el valor a Wikidata
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius13.000 Modifica el valor a Wikidata (2000 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deRegió de Huancavelica, Regió d'Ica, Regió de Lima i província de Lima Modifica el valor a Wikidata
EstatPerú Modifica el valor a Wikidata
YauyosQuechua.pdf
Classificació lingüística
llengua humana
llengües ameríndies
quítxua
Quítxua I Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Nivell de vulnerabilitat5 en perill crític Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3qux Modifica el valor a Wikidata
Glottologyauy1235 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuequx Modifica el valor a Wikidata
UNESCO1946 Modifica el valor a Wikidata
IETFqux Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages5312 Modifica el valor a Wikidata
Prova Wikipedia en Quechua yauyos a Wikimedia Incubator.

El quítxua de Yauyos és el conjunt de dialectes del quítxua parlades en diverses illes lingüístiques al vessant occidental dels Andes centrals entre les províncies peruanes de Yauyos (Lima), Chincha (Ica) i Castrovirreyna (Huancavelica). Aquestes àrees corresponen al nord i al sud-est de la província de Yauyos, els districtes adjacents de Chavín i San Pedro de Huacarpana a la província de Chincha, i els de Tantará i Chupamarca a la província de Castrovirreyna. Moltes d'aquestes varietats pertanyen a la branca Quítxua I. Es troben en perill d'extinció i són pocs els nens que les parlen. Només el districte de Viñac (Yauyos) té encara una gran proporció de quítxuaparlants actius. Segons SIL International, té un nombre de 6.500 parlants o 13.000 segons SIL International

Les variants de Yauyos han retingut en gran manera les antigues característiques fonològiques del quítxua, incloses l'africada retroflexa [ʈ͡ʂ]. En el gramatical, uneixen característiques del Quítxua I (Waywash) i el Quítxua II (Wampuy). Les diferències entre els dialectes locals individuals són tan àmplies que només difícilment es pot parlar de variants.

Alfredo Torero Fernández de Córdova registra les següents varietats: Huacarpana, Apurí, Madean-Viñac, Azángaro-Huangáscar-Chocos, Cacra-Hongos, Tana-Lincha, Tomás-Alis, Huancaya-Vitis i Laraos.

Dispersió geogràfica[modifica]

En el nord de Yauyos, trobem varietats de quítxua als districtes de Laraos, Alis, Tomas, Vitis i Huancaya. El quítxua de Laraos és considerat un Quítxua II, mentre que els altres quatre districtes s'emmarquen en el quítxua I. En la descripció de Torero de 1983, conformaven una sola varietat "Alis i Vitis", mentre que per contra, Rodolfo Cerrón Palomino situa en la seva Lingüística quechua als dialectes de Tomás-Alis i Huancaya-Vitis —al nord, confrontant amb el huanca— són sumaritzats dins del sub-grup Yaru.

En aquesta zona al sud de Yauyos i les regions confrontants de Chincha i Castrovirreyna, Torero (1983) enumera les següents quatre varietats varietats dins del seu grup "Huangáscar-Toparà": "Cacras", "Aurahuá i Chupamarca" incloent probablement San Pedro de Huacarpana, "Huangáscar, Chocos, Azángaro" amb la probable inclusió de Chavín de Topará, i "Tantará". a més, nomena les varietat Quítxua II de Lincha. Taylor (1987) ofereix un esquema similar: "Cacras i Hongos", "Huangáscar-Azángaro i Chavín de Topará", "Apurí, Chocos, Madeán i Viñac" i "Lincha".

Comparació morfològica[modifica]

Morfemes diferencials en els lectos quítxues de Yauyos
Morfema Vitis-Huancaya Alis-Tomas Laraos Cacra Hongos Lincha Apurí-Chocos-Madeán-Viñac Huangáscar-Azángaro Chavín de Topará
1 subjecte -: -: -ni -: -: -ni -ni -: -:
1 objecte -maa -maa -wa -maa -maa -wa -wa -maa -maa-
Cisgerundiu -r -r -r -l -shpa -shpa -shpa -shpa -shpa
Progressiu -ykaa- -ykaa- -chka- -ya- -ya- -ya- -ya- -ya- -ya-
Ablatiu -pita -pita -manta -paq -paq -paq -paq -paq -pa
Locatiu -ćhaw -ćhaw -ćhaw -ćhaw -pi -pi -pa -pa -man
Genitiu -pa -pa -pi -pa -pa -pa -pa -pa -pa

Bibliografia[modifica]

  • Denis Bertet (2013). Éléments de description du parler quechua d'Hongos (Yauyos, Lima, Pérou) : morphologie nominale et verbale [contiene textos y un léxico]. Tesis de maestría. París. (descargar pdf).
  • Aviva Shimelman (2017): A grammar of Yauyos Quechua. Studies in Diversity Linguistics 9, Language Science Press, Berlín (descargar pdf).
  • Gerald Taylor (1987). Atuq. Relatos quechuas de Laraos, Lincha, Huangáscar y Madeán, provincia de Yauyos. Allpanchis Phuturinqa, año XIX, N° 29/30, pp. 249-266.
  • Gerald Taylor (1984). Yauyos, un microcosmo dialectal quechua. Revista Andina 3, pp. 121–46.
  • Alfredo Torero (1983). La familia lingüística quechua. In: B. Pottier (Hrsg.): América Latina en sus lenguas indígenas, pp. 61-92. Caracas: UNESCO/Monte Avila.

Diccionaris online[modifica]

Enllaços externs[modifica]