Jebero

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaJebero
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius30 Modifica el valor a Wikidata (2011 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deJeberos, Regió de l'Amazones i Departament de Loreto Modifica el valor a Wikidata
EstatPerú Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües jívaro-capahuanes
llengües cahuapanes Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Nivell de vulnerabilitat5 en perill crític Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3jeb Modifica el valor a Wikidata
Glottologjebe1250 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuejeb Modifica el valor a Wikidata
UNESCO608 Modifica el valor a Wikidata
IETFjeb Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages852 Modifica el valor a Wikidata

Jebero (Chebero, Xebero, Xihuila) és una llengua amazònica moribunda parlada pels jeberos, Perú. Només el parlen un nombre reduït d’adults ancians (uns 30 de 2.500 individus) i pertany a la família cahuapanesa juntament amb chayahuita.

Fonologia[modifica]

Vocals[modifica]

Monoftongs del jebero, de Valenzuela i Gussenhoven (2013:101)
Fonemes monoftongs[1]
Anterior Central Posterior
Tancada i u
Mitjana ɘ
Oberta a
  • /i/ varia entre el frontal tancat sense arrodonir [i], el frontal gairebé tancat sense arrodonir [] i el frontal mitjà sense arrodonir [e].[1]
  • /u/ vvaria entre [ʊ] arrodonit gairebé a prop gairebé a prop i mig a darrere dèbilment arrodonit [], sent la darrera realització la que més habitual.[1]
  • /ɘ/ varia entre mitjana gairebé anterior arrodonida [ɛ̽] i mitjana tencada sense arrodonir [ɘ].[1]
    • /ɘ/ és més curta que les altres vocals, sobretot entre consonants sense veu.[1]
    • The sequence /ɘn/ is sometimes realized as a syllabic [n̩].[1]
  • /a/ varia entre oberta central no arrodonida [ä] i anterior retractada gairebé oberta [æ̠].[1] La carta vocàlica a Valenzuela i Gussenhoven (2013) posa /a/ en la posició central gairebé oberta [ɐ].
    • En síl·labes tancades, /a/ es realitza com a central oberta mitjana sense arrodonir [ɜ].[1]

Consonants[modifica]

Fonoemes consonàntics [2]
Labial Alveolar Palatal Velar Glotal
Nasal m n ɲ
Oclusiva p t k ʔ
Fricativa s ʃ (h)
Vibrant plana r
glotalitzada ˀr
Aproximant central w ð j
lateral l ʎ
  • /m, p/ són bilabiald, mentre que /w/ és velar labialitzada.
  • /tʃ/ és una africada, en lloc d'una oclusiva.[2] Tot i això, s'ha col·locat a la taula a d’aquesta manera per estalviar espai.
  • /n, t, ð, l/ són laminal denti-alveolar [[], [], [ð̪], []].[3]
    • En la cosa sil·làbica, /n/ es realitza amb un contacte més ampli, màxim dentoalveolo-velar [n̪͡ŋ].[3]
    • Després d'/u, a/, el contacte denti-alveolar sovint no es fa, cosa que fa que /n/ soni més com un velar nasal [ŋ].[3]
    • /ð/ de vegades pot sonar com si fos la consonant lateral, però mai es realitza com a lateral.[1]
  • /ɲ, ʎ/ són dentoalveolo-palatal [[ɲ̪], [ʎ̪]].[3]
    • /ʎ/ de vegades es realitza com una fricativa feble [ʎ̪˔].[1]
  • /h/ només es produeix en la interjecció afirmativa [ahã].[2]
  • /r/ es realitza com una bategant [ɾ] a l'aparició de la síl·laba i com una vibrant [r] en la coda sil·làbica.[3]
  • /ˀr/ és uan bategant glotalitzada [ˀɾ]. Intervocalicalment, és realitzada com una seqüència [ɾʔ].[3]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]