Tucano

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llenguaTucano
Dahseyé Modifica el valor a Wikidata
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
ParlantsBrasil Brasil 4.600 (2006)
Colòmbia Colòmbia 1.500-2.000[1]
Autòcton deEstat de l'Amazones i Vaupés Modifica el valor a Wikidata
EstatBrasil i Colòmbia Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües ameríndies
Llengües tucanes
Llengües tucanes orientals Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3tuo Modifica el valor a Wikidata
Glottologtuca1252 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuetuo Modifica el valor a Wikidata
UNESCO1852 Modifica el valor a Wikidata
IETFtuo Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages2129 Modifica el valor a Wikidata

El tucano, tukano o tucana, endònim Dahseyé (Dasea) forma part del grup oriental de la família tucano i la parlen aproximadament 10 mil persones a la conca del riu Vaupés, a Colòmbia i Brasil. A més dels tucanos, integrants d'altres ètnies de la regió són parlants d'aquest idioma, a causa dels intercanvis matrimonials i al seu ús com llengua franca pels missioners, entre ells els tarianes.[2] És oficial al municipi brasiler de São Gabriel da Cachoeira.

Fonologia[modifica]

L'idioma tucano registra els següents fonemess:[3]

Vocals[modifica]

Anteriors Centrals Posteriors
Altes i ɨ u
Mitjanes e o
Baixes a

Són sis vocals orals. Totes les vocals orals poden portar el tret supra-segmental +NALSAL, d'aquesta manera elles poden contrastar amb les vocals orals. Welch i West (1977).

Consonants[modifica]

El tucano té tres nivells de to sil·làbic significatiu: alt, mitjà i baix. Els morfemesmonosíl·labs sempre registren to alt. En els bisíl·labs ocorren només tres combinacions: alt-alt, alt-baix i baix-alt. En els trisíl·labs hi ha dues combinacions principals: baix-mig-alt i baix-alt-baix, encara que es registren altres quatre de manera excepcional. El to alt està associat amb l'accent, de manera que tota paraula està accentuada una o més vegades. El to mitjà podria no ser fonèmic i estar associat a les síl·labes intermèdies entre tons diferents o a casos gramaticals específics.[4]
labial alveolar palatal velar glotal
Oclusives sordes p t k ʔ (')
Oclusives sonores b d g
fricatives sordes s h
vibrants r
aproximants w j (y)

Són dotze fonemes consonàntics. Les oclusives sonores b, d, g i la aproximante palatal j (i) tenen variants nasals m, n, ŋ (ng), ɲ (ñ), abans de vocal nasal.

To[modifica]

El tucano té tres nivells de to sil·làbic significatiu:[3] alt, mitjà i baix. Els morfemas monosíl·labs sempre registren to alt. En els bisíl·labs ocorren només tres combinacions: alt-alt, alt-baix i baix-alt. En els trisíl·labs hi ha dues combinacions principals: baix-mig-alt i baix-alt-baix, encara que es registren altres quatre de manera excepcional. El to alt està associat amb l'accent, de manera que tota paraula està accentuada una o més vegades. El to mitjà podria no ser fonèmic i estar associat a les síl·labes intermèdies entre tons diferents o a casos gramaticals específics.

Referències[modifica]

  1. Tucano a Ethnologue (18th ed., 2015)
  2. Correa, François (1987) "Indígenas Horticultores del Vaupés"; Introducción a la Colombia Amerindia: 109-122. Bogotá: Instituto Colombiano de Antropología.
  3. 3,0 3,1 West, Birdie y Betty Welch (1976) "Sistema fonológico del Tucano"; Sistemas fonológicos colombianos I: 13-28. ILV. Lomalinda: Editorial Townsend.
  4. Aikhenvald, 1996.

Bibliografia[modifica]

  • A Fala Tukano dos Ye'pâ-Masa: Tomo I: Gramática . Henri Ramirez (1997) · Manaus: Inspetoria Salesiana Missionária da Amazônia, CEDEM.
  • Welch, Betty and West, Birdie (2000). In Lenguas indígenas de Colombia: una visión descriptiva edited by González de Pérez, María Stella and Rodríguez de Montes, María Luisa. Instituto Caro y Cuervo.
  • Bibliografía de la familia lingüística Tukano (antes Betoya) ( pp. 79-104 ). Marcelino de Castellvi (1939). In Proceedings of the second convention of the Inter American Bibliographical and Library Association 2:2 Washington, D.C.
  • Campbell, Lyle. (1997). American Indian languages: The historical linguistics of Native America. New York: Oxford University Press. ISBN 0-19-509427-1.
  • Proto Tucanoan ( pp. 119-149 ). Nathan E. Waltz and Alva Wheeler (1972). In Comparative Studies in Amerindian Languages Mouton de Gruyter.

Enllaços externs[modifica]

Prova Wikipedia en tucano a Wikimedia Incubator.
  • Tucanoan Languages Collection de Janet Chernela, allotjat a l'AILLA, que conté enregistraments d'àudio, transcripcions, traduccions i notes de camp dels anys setanta i vuitanta.