Hitnü
| Tipus | llengua i llengua viva  |
|---|---|
| Ús | |
| Parlants nadius | 513 (2008 ) |
| Autòcton de | Departament d'Arauca i Casanare |
| Estat | Colòmbia |
 | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües ameríndies llengües macroarawak Llengües guahibanes | |
| Característiques | |
| Nivell de vulnerabilitat | 3 en perill |
| Codis | |
| ISO 639-3 | mbn |
| Glottolog | maca1259 |
| Ethnologue | mbn |
| UNESCO | 2019 |
| IETF | mbn |
| Endangered languages | 3025 |
El hitnü (Jitnu o Macaguán) és una llengua de la família guajibana, que és parlada pels hitnüs, als resguards indígenes de la Voràgine i San José de Lipa, entre els rius Lipa i Ele, al municipi d'Arauca i a Puerto Rondón.[1]
Fonologia[modifica]
L'idioma Hitnü té 16 consonants i 6 vocals orals, cinc de les quals es presenten en segments nasalitzats.[2]
Vocals[modifica]
| Anteriors | Centrals | Posteriors | |
|---|---|---|---|
| Tancades | i ĩ | ɨ (ʉ) | u ũ |
| Mitjanes | e ẽ | o õ | |
| Obertes | a ã |
Consonants[modifica]
| Bilabials | Dentals | Laterals | Palatals | Velars | Glotals | ||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Oclusives | Sordes | p | t | k | ʔ | ||
| Sonores | b | ||||||
| Fricatives | s | h | |||||
| Africades | t͡s | tʃ (ch) | |||||
| Nasals | m | n | |||||
| Líquides | r | ɾ | |||||
| Semivocals | w | j (y) | |||||
Referències[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Huber, Randall Q.; Reed, Robert B. Vocabulario comparativo. Palabras selectas de lenguas indígenas de Colombia. Bogota: Instituto Lingüístico de Verano, 1992, p. 387. ISBN 958-21-0037-0.
- Van Otterloo, Roger; Peckham, James «Macaguán». Artículos en Lingüística y Campos Afines. Instituto Lingüístico de Verano, juillet 1982.
| Llengües oficials | |||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Llengües indígenes |
| ||||||||||||||||
| Criolls/altres | |||||||||||||||||
| Llengües de signes | |||||||||||||||||
