Chimila

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llenguaChimila
ette taara
Tipusllengua, llengua viva i llengua severament amenaçada modifica
Parlants
480[1] principalment a Sierra Nevada de Santa Marta
Rànquing-
Parlat aColòmbia Colòmbia
Autòcton deDepartament del Cesar, La Guajira i Departament del Magdalena modifica
Classificació lingüística
Llengües lenmitxí
(potser macrotxibtxa)

    llengües txibtxa
     llengües magdalèniques
      Magdalènic septentrional

      Chimila
Característiques
Nivell de vulnerabilitat4 en perill sever modifica
Codis
ISO 639-2cbg
ISO 639-3cbg modifica
Glottologchim1309 modifica
Ethnologue.comcbg modifica
UNESCO290 modifica
IETFcbg modifica
Endangeredlanguages.com2431 modifica

El chimila o ette taara ('llengua de la gent') és una llengua de la família lingüística txibtxa, parlada pels chimiles (ette ennaka), que viu a Colòmbia, congregat al resguardo chimila, integrat per les àrees d'Issa Oristunna (Tierra de la Nueva Esperanza)[2] i Ette Buteriya (Pensament Propi), a Sabanas de San Ángel, departamento del Magdalena; Naara Kajmanta (Mare Nostra), al corregiment de Gaira, Santa Marta, Magdalena; i Itti Takke (Nova Terra), municipi d'El Copey, departament de Cesar. El nom del departament Cesar prové del chimila Chet-tzar o Zazare ("aigües tranquil·les").[3]

María Trillos Amaya (1995, 1997) relata com fou una grata sorpresa per als lingüistes trobar a Issa Oristunna, que els chimila encara parleven llur idioma, ja que anteriorment temien fer-ho en públic a causa de la violència que els hisendats desencadenaven contra el que identificaven com a restes de l'indígena. Actualment la comunitat avança programes d'etnoeducació i els nens són educats també en la seva pròpia llengua.

Classificació[modifica]

El chimila és una llengua divergent del grup magdalènic de la família txibtxa, que constitueix un grup independent de les veïnes llengües arhuaques, també de la família txibtxa P. Rivet i Č. Loukotka consideraren que el chimila havia d'estar emparentat amb les llengües malibú (malibú, mocana) juntament amb les que formaria una branca del txibtxa. No obstant això, el parentiu amb les llengües malibú no pot afirmar-se a causa de l'escassetat de dades sobre aquestes llengües. Per aquesta raó altres autors com Adolfo Constenla Umaña consideren simplement que constitueix una branca independent del grup magdalènic, com el barí.

Fonologia[modifica]

L'ette taara té cinc vocals orals (a, e, i, o, u), que es registren breus, llargues, aspirades i glotalitzades:

Anterior Central Posterior
Tancada i iˑ iʰ iʔ u uˑ uʰ uʔ
Mitjana e eˑ eʰ eʔ o oˑ oʰ oʔ
Oberta a aˑ aʰ aʔ

L'inventari de consonants vé donat per:

labial alveolar palatal velar Labio-
velar
obstruents
no contínua
sorda p t ʧ k
sonora ʤ ɡ ɡʷ
prenasalitzades mb nd ɲɟ ŋɡ ŋɡʷ
nasals m n ɲ ŋ ŋʷ
fricativa s x
sonants l, ˀr w

Són 19 consonants. En síl·laba post-accentual, les consonants laxes es converteixen en tenses (excepte les fricatives velars).

A més el chimila és una llengua tonal. Les paraules monosíl·labes que acaben en vocal tenen contrast de to:

'maraca' (to ascendent)
'corazón' (to descedent)

Les paraules polisíl·labes porten un to sil·làbic en el qual el to està condicionat parcialment per la naturalesa de la síl·laba següent (davant geminada o r el to és descendent, i davant les obstruents no geminades hi ha to ascendent).[4]

Referències[modifica]

  1. Chimila a Ethnologue
  2. Origen del resguardo constituït des del 19 de novembre de 1990.
  3. LABLAA - Luis Galvis: Don Gonzalo (castellà)
  4. Al treball de Trillos Amaya (1997), el to només s'indica en uns pocs parells mínims en la secció dedicada a la fonologia.

Bibliografia[modifica]

  • Trillos Amaya, María 1995: "Ette Taara: del ocultamiento a la revitalización lingüística. Los Chimila del Ariguaní"; La recuperación de lenguas nativas como búsqueda de identidad étnica: 75-89. Lenguas Aborígenes, Memorias, 3. Bogotá: CCELA - Lenguas Aborígenes, Universidad de los Andes.
  • Trillos Amaya, María 1997: Categorías gramaticales del ette taara - Lengua de los Chimilas. Descripciones, 10. Bogotá: CCELA - Universidad de los Andes.
  • Malone, Terry 2006: "Tone and Syllable Structure in Chimila"; International Journal of American Linguistics 72(1): 1-58.