Arhuac

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaArhuac
iku
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants14.800[1]
Autòcton deSierra Nevada de Santa Marta
EstatColòmbia
Arhuaco.png
Classificació lingüística
llengua humana
llengües ameríndies
llengües txibtxa
llengües magdalèniques
llengües arhuaques Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Nivell de vulnerabilitat2 vulnerable Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-2arh
ISO 639-3arh Modifica el valor a Wikidata
Glottologarhu1242 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuearh Modifica el valor a Wikidata
UNESCO286 Modifica el valor a Wikidata
IETFarh Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages666 Modifica el valor a Wikidata

L'arhuac o iku és una llengua ameríndia de la família txibtxa usada pels «ika» de Colòmbia.[2]

Hi ha 14.301 parlants a Colòmbia, principalment a la regió de Sierra Nevada de Santa Marta.[3] El 90% d'ells són monolingües.[2] Alguns parlen castellà, els percentatges d'alfabetisme són d'1 a 5% en arhuac i el 15 a 25% en llur idioma auxiliar, el castellà.[2] Els usuaris tenen una identitat cultural i tradicions ancestrals i usen prolíficament llur idioma.[2] També és conegut com: aruac, bintuk, bíntukua, bintucua, ica, ijca, ijka, ika i ike.[2]

Aquest idioma usa l'estructura lingüística subjete-objecte-verb.[2]

Fonologia[modifica]

Vocals
Anterior Central Posterior
Altes i ɨ u
Mitjanes e ə [ë] o
Baixes a
Consonants

Aquesta llengua registra 17 fonemes consonàntics:

labials alveolars alveo-
palatals
palatals velars glotals
oclusiva sordes p t ɕ [ĉ] k ʔ [?]
sonores b d ɟ [J] ɡ [g]
nasals m n ŋ [η]
fricativa sordes s
sonores β [ß] z ʑ [ž]
vibrants r

Referències[modifica]

  1. «Un poco más de la mitad de la población wiwa habla bien la lengua Arhuac». Arxivat de l'original el 2010-03-27. [Consulta: 26 gener 2014].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Arhuaco, por Arango and Sánchez, Ethnologue, 1998, accés 04-16-08
  3. Elschnig, Hanns Dieter. Venezuela, Tierra de Indios: Historia de Nuestros Indígenas, Su Origen, Sus Migraciones, Sus Herencias Y Sus Imágenes, 2008, p. 16-17. ISBN 9789801231301. 

Enllaços externs[modifica]