Cuiba

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llenguaCuiba
Tipusllengua, llengua viva i llengua severament amenaçada Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius2.900 Modifica el valor a Wikidata (2008 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deDepartament d'Arauca, Casanare, Departament del Meta, Vichada i Apure Modifica el valor a Wikidata
EstatColòmbia i Veneçuela Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües ameríndies
llengües macroarawak
Llengües guahibanes Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Nivell de vulnerabilitat4 en perill sever Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3cui Modifica el valor a Wikidata
Glottologcuib1242 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuecui Modifica el valor a Wikidata
UNESCO299 Modifica el valor a Wikidata
IETFcui Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages2465 Modifica el valor a Wikidata

Cuiba o també Cuiba-Wámonae, Kuiva, Chiricoa, Hiwi, i Maiben, és una llengua guahibana que parlen aproximadament 2.300 persones a Colòmbia i 650 més a Veneçuela. Més de la meitat dels parlants de cuiba són monolingües i a Colòmbia hi ha un percentatge d'alfabetització del 45%. A Colòmbia es parla entre els que viuen i al voltant dels rius colombians, Meta Casanare i Capanaparo. Els cuibes es troba sovint al departament de Casanare. A Veneçuela, la llengua es parla a l'estat d'Apure, una de les fronteres estatals amb Colòmbia, que es troba al costat del riu Capanaparo.

Història dels cuiba[modifica]

El terme cuiba s'utilitza generalment per descriure el grup ètnic en si, tot i que no es refereixen a si mateixos com a cuiba. La majoria dels que parlen la llengua cuiba són monolingües, motiu pel qual la llengua està veient que la pròpia població ètnica és aproximadament de 2.950 i continua disminuint. L'etnia cuiba es caracteritza per ser caçadors-recol·lectors, que viuen un estil de vida nòmada en petites bandes al llarg de la frontera entre Veneçuela i Colòmbia. Abans de 1967, els cuiba estaven distribuïts pels afluents del riu Meta: Casanare, Ariporo, Unchadia, Arauca i Capanaparo.[1]

Les ribes del Casanare, Agua Clara, Ariporo, Unchadia, Arauca i Capanaparo es coneixen en la seva major part com a territori cuiba i no hi ha cap evidència que indiqui que els cuiba hagin ocupat un altre territori que el seu propi. Tot i que els europeus se n'han anat, hi han sobreviscut algunes paraules del castellà. Hi ha hagut molts intents d'invasió del seu territori des del 1533, però encara que els cuiba tenen una població petita la cultura s'ha mantingut en gran part inalterada.

Dialectes[modifica]

Hi ha vuit dialectes a Colòmbia i Veneçuela:[2]

  • Chiricoa
  • Masiware (Masiguare)
  • Chiripo (Siripu, Wapiwi)
  • Yara huuraxi-Capanapara
  • Mayayero
  • Monchuelo-Casanare-Cuiba
  • Tampiwi (Mariposas)
  • Amarawa (Amorua)

Fonologia[modifica]

Vocals[modifica]

Anterior Central Posterior
Tancada i i ü / ʉ ɨ u u
Mitjana e e o o
Oberta a a

Consonants[modifica]

    Bilabial Dental Palatal Velar Glotal
Oclusives Sordes p p t t k k
Aspirada ph th kh
Sonores b b d d
Fricatives s s h h
Africades ts t͡s ch t͡ʃ
Semivocals w w y j

Referències[modifica]

  1. Kerr i Berg, 2018.
  2. Kerr, Isabel J. Gramática pedagógica del cuiba-wámonae. Asociación Instituto Lingüístico de Verano, 1995. 

Bibliografia[modifica]

  • Berg, M. L. (1978). Aspecto de la Cultura Material de Grupos Etnicos de Colombia. Retrieved May 1, 2016, from [1]
  • Berg, M. L., & Kerr, I. J. (1973). The Cuiva Language: Grammar. Retrieved May 2, 2016, from The Cuiva Language
  • Menz, A. (n.d.). Cuiba. Retrieved May 1, 2016, from [2]
  • Promotora Española de Lingüística. (n.d.). Retrieved May 1, 2016, from Promotora Española de Lingüística