Baniwa

De Viquipèdia
Infotaula de llenguaBaniwa
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Autòcton deBaniwes Modifica el valor a Wikidata
EstatBrasil, Colòmbia i Veneçuela Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües ameríndies
llengües arawak
llengües arawak de l'Alt Amazones Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Nivell de vulnerabilitat2 vulnerable Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3bwi Modifica el valor a Wikidata
Glottologbani1255 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuebwi Modifica el valor a Wikidata
UNESCO1767 Modifica el valor a Wikidata
IETFbwi Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages3208 Modifica el valor a Wikidata

El baniwa, també coneguda com baníua,[1] baniba, baniva[2] Baníwa,[3] baníua do içana, dakenei, issana, kohoroxitari, karu o maniba és una lllengua arawak parlada pels baniwes, format per aproximadament 4.700 indígenes localitzats als marges del riu Içana, a la frontira entre Brasil, Colòmbia i Veneçuela.

És un dels idiomes oficials del municípi de São Gabriel da Cachoeira des de 2003, juntament amb el nheengatu, el tucano i el portuguès. Té diversos dialectes, com el carútana (ja extingit), hohodené (hoódene, hohodena, kadaupuritana, cadaupuritana), siusy-tapuya (seuci, siuci, siusi).

Dialectes[modifica]

La llengua baniwa-koripako té tres superdialectes (Ramirez 2020: 44):[4]

  • Superdialecte Meridional (Karotana): al baix riu Içana, però un grup viu a Victorino al riu Guainia (frontera entre Veneçuela i Colòmbia). Subdialectes:
    • mapatsi-dákeenai (yurupari-tapuya)
    • wadzoli-dákeenai (urubu-tapuya)
    • dzawi-mínanai (yauareté-tapuya)
    • adaro-mínanai (arara-tapuya)
  • Superdialecte Central (Baniwa): al mig riu Içana (de la missió Assunção fins a Siuci-Cachoeira) i els seus afluents (riu Aiari i baix riu Cuiari). Subdialectes:
    • hohódeeni
    • walipere-dákeenai (siucí-tapuya)
    • máolieni (cáuatapuya)
    • mápanai (ira-tapuya)
    • awádzoronai
    • molíweni (sucuriyú-tapuya)
    • kadáopoliri
    • etc.
  • Superdialecte Septentrional (dit “Koripako” al Brasil): a l'alt riu Içana (de Matapi acima), riu Guainia, capçalera del riu Cuiari. Subdialectes:
    • ayáneeni (tatú-tapuya)
    • payoálieni (pacútapuya)
    • komada-mínanai (ipéca-tapuya)
    • kapitti-mínanai (coatí-tapuya)
    • etc.

Parlants[modifica]

Escola baniwa sl riu Içana, al Brasil

Els baniwes viuen a la viuen a les fronteres del Brasil amb Colòmbia i Veneçuela, a Assunção do Içana[5] i altres pobles situats a la vora del riu Içana (un dels principals afluents del riu Negro) i els seus afluents (Cuiari, Aiairi i Cubate). També hi ha comunitats a l’Alto Rio Negro / Guainía (denominació del Rio Negro per sobre de la confluència amb el canal Cassiquiari.[6]) i als centres urbans de São Gabriel da Cachoeira, Santa Isabel do Rio Negro i Barcelos. Els kurripakos, que parlen un dialecte del baniwa, viuen a Colòmbia i a l'Alt Içana (Brasil).

Els grups ètnics relacionats són excel·lents en la fabricació de cistelleria arumã (Ischnosiphon arouma), l’art antic del qual els va ensenyar herois creadors i que, actualment, es ven al mercat brasiler.

Recentment, els Baníwa han destacat per la seva participació activa en el moviment indígena de la regió. Es tracta d’un complex cultural format per 22 grups ètnics diferents, però articulat en una xarxa d’intercanvis i identificada en gran manera pel que fa a l’organització social, la cultura material i la visió del món.[7]

El 1983 hi havia uns 5.460 parlants de baniwa al Brasil (Conf. SIL), d'ells 4.047 de la tribu del mateix nom, mil Hohodené i 403 seuci. A Veneçuela, hi havia 610 d'un total d'ètnia baniwa de 2.048 persones.[8]Al Brasil viuen a la vora del riu Içana i, a Veneçuela, són a prop dels rius Curipaco i Guarequena, a prop de la frontera colombiana.

La llengua baniwa d'Içana comprèn una sèrie de dialectes corresponents als diversos petits grups en què es divideix aquest grup ètnic. Aquests grups es distribueixen al llarg del riu Içana, els seus afluents i subafluents, a l'extrem nord de l'estat de l'Amazones (Brasil), i de vegades es coneixen com karútana (els que viuen a la regió del Baix Içana) i Koripaka, Koripako o Kuripako (els que viuen a l'Alt Içana). Hi ha més de 20 grups anomenats individualment per etnònims en la llengua baniwa d'Içana i en la llengua general amazònica (nheengatu). Així, entre els karútana s'inclouen, entre altres, els Adáru-minanei (Arára-tapúya: ‘gent d'arara’), els Dzawi-minanei (Yawareté-tapúya: ‘gente del jaguar’). Entre els kurripako, estans els Adzáneni (Tatu-tapúya: ‘gente de l'armadillo’) i els Kapité-mnanei (Kuatí-tapúya: ‘gente do coati’), entre altres.

Els grups de les zones dels rius Içana i Ayarí que parlen baniwa són: Hohodené, Kadaupuritana, Sucuriyu-Tapuya, Siusy-Tapuya, Irá-Tapuya, Kawá-Tapuya, Walipere-dakenai.

Són nòmades i es mouen entre Brasil, Veneçuela i Colòmbia. Molts parlen espanyol o portuguès i alguns utilitzen l’alfabet llatí per escriure en baniwa.

Fonologia[modifica]

Consonants[9]
Bilabial Dental Alveolar Palatal Velar Glotal
Oclusiva plana p t k
aspirada t̪ʰ
sonora b d
Africada plana ts
sonora dz
Fricativa plana ʃ~ʂ h
sonora ʒ~ʐ
Vibrant ɺ
Nasal m n ɲ
Aproximant w j
Vocals
Anterior Posterior
Tancada i iː
Mitjana e eː o oː
Oberta a aː

Referències[modifica]

  1. VOLP: "baníua"
  2. FERREIRA, A. B. H. Novo dicionário da língua portuguesa. 2ª edição. Rio de Janeiro. Nova Fronteira. 1986. p. 229.
  3. Dicionário Houaiss: Baníwa[Enllaç no actiu]
  4. Ramirez, Henri. Còpia arxivada. 1. 1, 2020, p. 412. DOI 10.24824/978655578895.2. ISBN 978-65-5578-895-2 [Consulta: 29 juny 2021]. 
  5. PINTO, Ilzon Castro et al. Agrofloresta: Sustentabilidade na Comunidade Indígena Assunção do Içana – AM. Rev. Bras. De Agroecologia/nov. 2009 Vol. 4 No. 2
  6. Melatti, Julio Cezar. Áreas Etnográficas da América Indígena. Capítulo 13 - Noroeste da Amazônia Arxivat 2015-07-22 a Wayback Machine.
  7. MELATTI, Julio. Áreas etnográficas da América indígena Arxivat 2013-08-16 a Wayback Machine.. Capítulo 13 Noroeste da Amazônia Arxivat 2015-07-22 a Wayback Machine.
  8. Indígenas do Brasil . Baniwa Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
  9. de Souza, Erick Marcelo Lima. Estudo Fonológico da Língua Baniwa-Kuripako, 1986. 

Bibliografia[modifica]

  • Gonçalves, Artur Garcia. 2018. Para uma dialetologia baniwa-koripako do rio Içana. M.A. dissertation, Universidade de Brasília.

Enllaços externs[modifica]