Ninam
Tipus | llengua i llengua viva |
---|---|
Ús | |
Parlants | Brasil 800 (2010) Veneçuela 100 (?)[1] |
Autòcton de | Roraima, Aragua i Bolívar |
Estat | Brasil i Veneçuela |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies Llengües ianomami | |
Codis | |
ISO 639-3 | shb |
Glottolog | nina1238 |
Ethnologue | shb |
UNESCO | 1915 |
IETF | shb |
Endangered languages | 861 |
El ninam o yanam és una llengua ianomami parlada a Roraima, Brasil (800 parlants) i al sud de Veneçuela a prop dels rius Mucajai, Uraricaá superior i Paragua.
Sinonímia
[modifica]El ninam també es coneix amb els següents noms: Yanam, Yanam–Ninam, Xirianá, Shiriana Casapare, Kasrapai, Jawaperi, Crichana, Jawari, Shiriana, Ianomami Occidental.
Variació regional
[modifica]Gordon (2009) informa de 2 varietats principals (nord, sud). Kaufman (1994) n'informa 3:
- Yanam (Yanam/Ninam septentrional (Xiliana, Shiriana, Uraricaa-Paragua))
- Ninam (Yanam/Ninam meridional (Xilixana, Shirishana, Mukajai))
- Jawarib
El nom jawari és compartit amb Yaroamë.
Hi ha tres dialectes parlats a Roraima, Brasil segons Ferreira, et al. (2019):[2]
- Septentrional (Xiriana): Ericó i Saúba
- Meridional: Mucajaí
- Central: Uraricoera
Els parlants que resten d'arutani i sapé també parlen ninam (Shirián), ja que ara viuen principalment a pobles ninam.[3][4]
Fonologia
[modifica]El ninam té set vocals bàsiques: /a, e, ə, i, ɨ, o, u/. Té una longitud de vocal i una nasalització, i ambdues característiques es poden produir simultàniament, per a totes les vocals excepte per a /ɨ/.[5]
Bilabial | Alveolar | Palatal | Velar | Glotal | ||
---|---|---|---|---|---|---|
plana | aspirada | |||||
Oclusiva | p | t | tʰ | k | ||
Africada | t͡ʃ | |||||
Fricativa | s | ʃ | h | |||
Nasal | m | n | ||||
Aproximant | j | |||||
Bategant | ɾ |
Referències
[modifica]- ↑ Ninam a Ethnologue (18th ed., 2015)
- ↑ Ferreira, Helder Perri; Machado, Ana Maria Antunes; Senra, Estevão Benfica. 2019. As línguas Yanomami no Brasil: diversidade e vitalidade. São Paulo: Instituto Socioambiental (ISA) and Instituto do Patrimônio Histórico e Artístico Nacional (IPHAN). 216pp. ISBN 978-85-8226-076-0
- ↑ Rosés Labrada, Jorge Emilio, Thiago Chacon & Francia Medina. 2020. Arutani (Venezuela and Brazil) – Language Snapshot. In Peter K. Austin (ed.) Language Documentation and Description 17, 170-177. London: EL Publishing.
- ↑ Jorge Emilio Rosés Labrada & Francia Medina (2019). Sapé (Venezuela) — Language Snapshot. In Peter K. Austin (ed.) Language Documentation and Description, vol 16. London: EL Publishing. pp. 169-175.
- ↑ «SAPhon – South American Phonological Inventories» (en anglès).
Bibliografia
[modifica]- Campbell, Lyle. (1997). American Indian languages: The historical linguistics of Native America. Nova York: Oxford University Press. ISBN 0-19-509427-1.
- Kaufman, Terrence. (1994). The native languages of South America. In C. Mosley & R. E. Asher (Eds.), Atlas of the world's languages (pp. 46–76). London: Routledge.
- Migliazza, Ernest; & Grimes, J. E. (1961). Shiriana phonology. Anthropological Linguistics. (June).