Tapayúna

De Viquipèdia
Infotaula de llenguaTapayúna
Tipusllengua Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius97 Modifica el valor a Wikidata (2011 Modifica el valor a Wikidata)
EstatBrasil Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües ameríndies
llengües macrogê
llengües jê
Northern Jê (en) Tradueix
Tapajós (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Nivell de vulnerabilitat4 en perill sever Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3cap valor Modifica el valor a Wikidata
Glottologbeic1238 Modifica el valor a Wikidata
UNESCO656 Modifica el valor a Wikidata

Tapayúna (Kajkwakhrattxi o Kajkwakhratxi,[1] també pronunciat Tapajúna, Tapayúna: Kajkwakhrattxi kawẽrẽ [kajkʰwakʰʀ̥atˈtʃi kaˈw̃ẽɾẽ]) és una llengua del grup gê septentrional (família , tronc macro-gê) és parlada al Mato Grosso, Brasil pels Tapayúna (Kajkwakhrattxi).

El Tapayuna va viure històricament al riu Arinos, a la conca del Tapajós, entre Juruena i Aripuanã.[1]:34–5 Van ser delmats a mitjans del segle XX a conseqüència de nombrosos conflictes amb colons brasilers, seringueiros i ramaders; s'estima que la seva població va disminuir un 90% fins a arribar a 41 individus el 1969,[1]:36–40[2][3]:9 cosa que s'ha caracteritzat com a etnocidi.[1]:37–38 Els tapayúna supervivents foren llavors traslladat al Parc indígena del Xingu en algun moment entre el 1969 i el 1970, resultant en deu morts més.[2] Al principi, es van quedar amb els kisêdjê, parlants d'un idioma estretament relacionat.[1] :41–2 Més tard, molts tapayúna es van traslladar a la Terra Indígena Capoto-Jarina, on van anar a viure amb el subgrup Mẽtyktire dels kayapó, parlants d’una altra llengua gê septentrional, mẽbêngôkre.[1]:42–3 Se suposa que la llengua tapayúna ha estat influïda tant pel kĩsêdjê com pel mẽbêngôkre.[1]:51–5 El 2010 s'havia informat de 97 parlants a la vila Kawêrêtxikô (Capoto-Jarina). En contrast, només uns pocs ancians parlaven la llengua a la vila Ngôsôkô (Wawi), on els Kĩsêdjê eren majoria ètnica. El nombre de parlants a la vila Ngôjhwêrê (Wawi) és desconegut.[2]

El tapayúna és estretament relacionat amb el Kĩsêdjê;[4][5] plegats formen la branca Tapajós del gê septentrional.[3]:7 El passat comú al riu Tapajós, compartit pels tapayúna i els kĩsêdjê, encara forma part de la seva història oral.[3]:9 Les diferències fonològiques entre les llengües inclouen els reflexos del proto-gê septentrional *m/*mb, *mr/*mbr, *c (en aspiracions), (en codes), and *b (en síl·labes tòniques). En tapayúna, aquestes consonants són reflectides com w ([w̃]), nr ([ɾ̃]), t ([t̪]), j ([j]), i w ([w]), respectivament, mentre que el kĩsêdjê té m/mb, mr/mbr, s, n, i p a les mateixes paraules.[3]:85, 91

Fonologia[modifica]

Consonants[modifica]

El tapayúna va innovar respecte al Proto-Tapajós mitjançant els canvis de so següents:

  • fusió de *t̪ʰ and *t̪ as t /t̪ʰ/;[6]:560
  • *p > w /w/;[6]:560
  • *m(b), *m(b)r > w /w̃/, nr /ɾ̃/;[3]:85
  • *kʰj, *mbj > x /tʃ/, j /j/;[3]:85
  • *-m, *-n, > /-p/, /-t/, /-j/.[3]:91

Vocals[modifica]

A continuació es mostra l'inventari de vocals del tapayuna (la representació ortogràfica es dóna en cursiva; els caràcters de les barres representen els valors IPA de cada vocal)..[1]:64

Oral Nasal
i /i/ y /ɨ/ u /u/ ĩ /ĩ/ /ɨ̃/ ũ /ũ/
ê /e/ â /ə/ ô /o/ /ẽ/ õ /õ/
e /ɛ/ à /ʌ/ o /ɔ/ ã /ɐ̃/
a /a/

Vocals siharmòniques[modifica]

Tapayúna té un fenomen pel qual s'insereix una viocal sinharmònica en paraules la forma subjacent de les quals acaba en consonant.[7]:100 Les vocals epentetitzades són àtones, com a rowo [ˈɾɔwɔ] ‘jaguar’, tàgà [ˈtʌgʌ] ‘bird’, khôgô [ˈkʰogo] ‘wind’.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Camargo, Nayara da Silva. Tapayuna (Jê): aspectos morfossintáticos, históricos e sociolinguísticos. Campinas: Universidade Estadual de Campinas, 2015. 
  2. 2,0 2,1 2,2 «Tapayuna». Povos indígenas no Brasil. Instituto Socioambiental, July 26, 2018. [Consulta: August 2, 2020].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 (tesi). 
  4. Rodrigues, Cíntia Karla Coelho «Comparando as consoantes das línguas Tapajúna e Suyá». Alfa: Revista de Linguística, vol. 55, 2, 2011, pàg. 601–11. DOI: 10.1590/S1981-57942011000200011.
  5. (tesi). 
  6. 6,0 6,1 Nikulin, Andrey; Salanova, Andrés Pablo «Northern Jê Verb Morphology and the Reconstruction of Finiteness Alternations». International Journal of American Linguistics, vol. 85, 4, October 2019, pàg. 533–567. DOI: 10.1086/704565.
  7. (tesi). 

Enllaços externs[modifica]