Tapaiúnes

Tapaiúnes

Tipus	pobles indígenes
Població total	132 (2014)
Llengua	Tapayúna i llengües jê
Geografia
Estat	Brasil

Els tapayúnes, també coneguts com Beiço de Pau, Suyá Novos o Suyá Ocidentals i autodenominats Kajkwakratxi són un grup indígena que habita al Brasil, a l'estat de Mato Grosso, més precisament al Parc indígena del Xingu. El 2014, el grup estava format per 132 individus (Ropkrãse Suiá i Teptanti Suiá).

Parlen una llengua pertanyent a la família lingüística Gê. Originalment vivien a la regió del riu Arinos, prop del municipi de Diamantino, al Mato Grosso. Hi havia al seu territori tradicional una important diversitat de recursos naturals - arbres de cautxú, minerals i fustes - que va motivar la usurpació de les seves terres per part de seringueiros, miners i maderers, entre altres invasors no indígenes.

A la dècada de 1980, després de la mort d'un important líder i un xaman, una part del grup va anar a viure amb els Mebengôkrê (Kayapó), a la terra indígena Capoto-Jarina, que va provocar el debilitament de la seva llengua i cultura.

El 2010 els 160 tapaiúnes es van distribuir a pobles del territori indígena Wawi i al territori indígena Capoto-Jarina.

Enllaços externs

• Acervo Etnográfico Museu do Índio - Tapaiúnas

ft|}}}

|style = |basestyle = |titlestyle = |}}} |titleclass = |listclass = hlist

|list1 =

Pobles indígenes de la Regió Nord

Acre Apurinã Ashaninca Kaxinawá Culina Machineris Noke Koi Nukinis Poyanawes Yaminawá Amapá Aparaí Kali'na Karipuna Palikurs Sikianes Wayãmpis Amazonas Amahuaca Apurinã Banawá Baniwes Bará Barasana Bora Cambeba Cocames Cubeos Dâw Desanos Guananos Hixkaryanes Hupda Jamamadi Jarawares Juma Kanamarís Katukina Korubos Culina Kurripakos Makuna Mawés Marubos Matis Matsés Miranha Munduruku Mura Nadëb Parintintín Paumaris Pirahã Pira-tapuya Sirianos Tarianes Tembé Tenharim Tikuna Tiriyó Tucanos Turiwára Tuyuques Waimiri-atroaris Waiwais Wayãmpis Wayanes Witotos Ianomami Yuhupdeh Zuruahã Pará Amanayé Anambé Aparaí Apiacá Arára (Pará) Araweté Atikums Hixkaryanes Karajá Kayapó Kỳikatêjê Munduruku Parkatêjê Suruí (Pará) Tembé Tiriyós Turiwára Waiwais Wayãmpis Wayanes Zo'é Rondônia Aikanã Akuntsu Arara (Rondônia) Cintas-largas Gavião (Rondônia) Kanoê Karitiana Kaxararís Kwazá Latundê Paiter Uru-Eu-Wau-Wau Wari' Roraima Akawaio Auaké Macuxís Patamona Pemons Waimiri-atroaris Wapixana Ianomami Ye'kuanes Tocantins Apinajés Karajá Krahô Tapirapé Xambioá Xerente

|list2 =

Pobles indígenes de la Regió Nord-est
Alagoas Carapotós Bahia Kaimbé Pataxós Tuxá Tumbalalá Ceará Kariris Tabajares Tapebes Maranhão Awá-Guajá Canela Gamela Guajajara Ka'apor Krĩkatí Gavião-Pykobjê Paraíba Potiguara Pernambuco Pankararús Tuxá Xukurús

|list3 =

Pobles indígenes de la Regió Centre-Oest

Goiás Avá-Canoeiro Karajá Mato Grosso Aimoré Apiacá Awetis Bakairís Bororo Chiquitanos Cinta Larga Enawene-Nawe Guató Ikpengs Kaiabis Kalapalo Kamaiurá Karajá Kayapó Kuikuro Matipu Mehinakus Munduruku Nahukuá Nambikwares Naruvôtu Paiter Panará Paresi Rikbaktsa Kĩsêdjê (Suyá) Tapaiúnes Tapirapé Terêna Trumais Umutina Wai-wai Wauja Xavantes Yawalapitís Yudjá Mato Grosso do Sul Xamacocos Guarani-Kaiowá Guató Kadiweu Mbayá Ofayé Terêna

|list4 =

Pobles indígenes de les regions Sud i Sud-est
Espírito Santo Tupiniquim Minas Gerais Aimoré Kaxixó Xakriabá São Paulo Aimoré Kaingang Terêna Dispersos Kaingang

|list5 =

Articles relacionats
Legislació i organitzacions COIAB Comitê Intertribal CIMI ISA SPI FUNAI FUNASA Terra indígena Llista de terres indígenes del Brasil Dia do Índio Estatuto do Índio

|list6 =

|list7 =

|list8 =

|list9 =

|list10 =

|list11 =

|list12 =

|list13 =

|list14 =

|list15 =

|list16 =

|list17 =

|list18 =

|list19 =

|list20 =

|list21 =

|list22 =

|list23 =

|list24 =

|list25 =

}}