Baré

Baré
Tipus	llengua, llengua morta, llengua extinta i llengua no-escrita
Ús
Parlants nadius	240 (2011 )
Autòcton de	Amazones
Estat	Veneçuela
Classificació lingüística
	llengua humana; llengua indígena; llengües ameríndies; llengües indígenes d'Amèrica del Sud; llengües arauac; llengües arawak de l'Alt Amazones
Característiques
Sistema d'escriptura	cap valor
Nivell de vulnerabilitat	5 en perill crític
Codis
ISO 639-3	bae
Glottolog	bare1276
Linguasphere	82-AHA-b
Ethnologue	bae
UNESCO	287
IETF	bae
Endangered languages	1864

El baré és una llengua amenaçada de les llengües arawak de l'Alt Amazones parlada pels barés.^[1]^[2] Aikhenvald (1999) informa que "només quedaven alguns parlants ancians" de baré pròpiament dit i que la varietat guinau estava extingida.^[3] Kaufman (1994) considera el baré pròpiament dit, guinau i marawá (actualment extingits) com a llengües diferents dins del grup baré com a part del grup Alt Amazones Central,^[4]

Baré és un nom genèric per a diverses llengües arawak de la zona, incloses les mandawaca, warekena, baniwa i piapoco. Kaufman, Aikhenvald i Ethnologue li donen el nom Baranawa. També es coneix com Ibini (un error tipogràfic per a Ihini ~ Arihini?).

Fonologia

Vocals

Les vocals poden presentar-se en tres formes; oral, nasal i sorda:

	Frontal	Central	Posterior
Tancada	i ĩ i̥		u ũ u̥
Mitjana	e ẽ e̥
Oberta		a ã ḁ

Els sons vocàlics /a ã ḁ/, /e ẽ e̥/, i /u ũ u̥/ se senten com [ɵ ɵ̃ ɵ̥], [ɛ ɛ̃ ɛ̥], i [o õ o̥] quan es troben en posició àtona.
/a/ s'escolta com un so posterior [ɑ] frdpt´rd fr /w/.

Consonants

		Labial	Alveolar	Palatal	Velar	Glotal
Oclusives	sorda	p	t		k
	aspirada	pʰ	tʰ		kʰ
	sonora	b	d
Africada	sorda			t͡ʃ
Africada	aspirada			t͡ʃʰ
Fricativa			s			h
Nasal	sorda	m̥	n̥
Nasal	sonora	m	n
Bategant			ɾ
Aproximant	sorda	w̥		j̊
Aproximant	sonora	w		j

Els sons /t, n/ es realitzen com a dentals i palatals [t̪, ɲ] abans i després der /i/.
/d/ es realitza com a africada [d͡ʒ] davant les vocals anteriors.
/ɾ/ pot tendir a fluctuar fins a una [ɫ] velaritzada en variació lliure.^[5]

Referències

↑ Ramirez, Henri (2019). Enciclopédia das línguas arawak: acrescida de seis novas línguas e dois bancos de dados. (no prelo)
↑ Ramirez, Henri, & França, Maria Cristina Victorino de. (2019). Línguas Arawak da Bolívia. LIAMES: Línguas Indígenas Americanas, 19, e019012. https://doi.org/10.20396/liames.v19i0.8655045
↑ Aikhenvald, Alexandra Y. «The Arawak language family». A: The Amazonian languages. Cambridge, England: Cambridge University Press, 1999. ISBN 978-0-521-57021-3.
↑ Ramirez, Henri. Enciclopédia das línguas arawak: acrescida de seis novas línguas e dois bancos de dados. 4. 1. Curitiba: Editora CRV, 2020, p. 254. DOI 10.24824/978652510231.3. ISBN 978-65-251-0231-3 [Consulta: 29 juny 2021]. Arxivat 2021-06-29 a Wayback Machine.
↑ Cunha de Oliveira, Christiane. Uma descrição do Baré (Arawak): Aspectos fonológicos e gramaticais. Universidade Federal de Santa Catarina, 1993.

[Enciclopedia-1] Ramirez, Henri (2019). Enciclopédia das línguas arawak: acrescida de seis novas línguas e dois bancos de dados. (no prelo)

[2] Ramirez, Henri, & França, Maria Cristina Victorino de. (2019). Línguas Arawak da Bolívia. LIAMES: Línguas Indígenas Americanas, 19, e019012. https://doi.org/10.20396/liames.v19i0.8655045

[3] Aikhenvald, Alexandra Y. «The Arawak language family». A: The Amazonian languages. Cambridge, England: Cambridge University Press, 1999. ISBN 978-0-521-57021-3.

[Ramirez-2020-4] Ramirez, Henri. Enciclopédia das línguas arawak: acrescida de seis novas línguas e dois bancos de dados. 4. 1. Curitiba: Editora CRV, 2020, p. 254. DOI 10.24824/978652510231.3. ISBN 978-65-251-0231-3 [Consulta: 29 juny 2021]. Arxivat 2021-06-29 a Wayback Machine.

[5] Cunha de Oliveira, Christiane. Uma descrição do Baré (Arawak): Aspectos fonológicos e gramaticais. Universidade Federal de Santa Catarina, 1993.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]