Atorada
Aparença
Tipus | llengua i llengua viva |
---|---|
Ús | |
Autòcton de | Roraima i Alt Takutu-Alto Essequibo |
Estat | Brasil i Guyana |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües indígenes d'Amèrica del Sud llengües arawak llengües pidjanes | |
Codis | |
ISO 639-3 | aox |
Glottolog | ator1244 |
Ethnologue | aox |
IETF | aox |
L'atorada o atoraí és una llengua en vies d'extinció de la família lingüística arawak del Brasil i Guyana.[1] Henri Ramirez (2019) considera que podria ser un dialecte del wapishana.[2]:33
Vocabulari
[modifica]Vocabulari de la llengua atoraí (Carvalho 1948):[3][4]
Català | Atoraí |
---|---|
home | iuanae |
dona | runacare, rinacare |
noia | macabare |
aigua | une, oune |
pedra | quibae |
foc | tiquiarre |
riu | riucerr |
mandioca | canarre |
fulla | rianaba |
cabell | ruai |
xarxa | uecha, uigia |
ull | uauene |
nas | urrebe |
boca | udaco |
dent | uedaco |
llengua | uninon |
queixal | uertae |
braç | uanubai |
mà | uquae |
dit | quercive |
ungla | ubarre |
Referències
[modifica]- ↑ Meira, Sérgio. 2019. A Study of the Genetic Relation between Mawayana and Wapishana (Arawakan Family). Revista Brasileira de Línguas Indígenas (RBLI), vol. 2, no. 1 (Jan.-Jun. 2019), pp. 70-104.
- ↑ Ramirez, Henri. Enciclopédia das línguas Arawak: acrescida de seis novas línguas e dois bancos de dados. 3. 1. Curitiba: Editora CRV, 2020. DOI 10.24824/978652510234.4. ISBN 978-65-251-0234-4.[Enllaç no actiu]
- ↑ CARVALHO, Braulino de. Os índios da região dos formadores do rio Branco. Geografia e História - Revista do Instituto Histórico e Geográfico do Maranhão, São Luís, 1948, ano II, n. 1, p. 61-7.
- ↑ Vocabulário da língua atoraí. Site Línguas Indígenas Brasileiras, de Renato Nicolai.