Sàliba

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llenguaSàliba
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius1.500 Modifica el valor a Wikidata (2008 Modifica el valor a Wikidata)
EstatColòmbia Modifica el valor a Wikidata
Sáliva langue.png
Classificació lingüística
llengua humana
llengües ameríndies
Llengües salibanes Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Nivell de vulnerabilitat4 en perill sever Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3slc Modifica el valor a Wikidata
Glottologsali1298 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologueslc Modifica el valor a Wikidata
UNESCO311 Modifica el valor a Wikidata
IETFslc Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages2605 Modifica el valor a Wikidata

El sàliba és una llengua indígena de que pertany a la família lingüística de les llengües salibanes parlada a l'Est de Colòmbia i Veneçuela.[1] El sàliba va ser utilitzat pels missioners jesuïtes al segle XVII per comunicar-se amb els pobles indígenes de les valls dels rius Meta, Orinoco i Vichada. Una aquarel·la de 1856 de Manuel María Paz és una representació primerenca dels sàlibes a la província de Casanare.[2]

Ús[modifica]

El sàliba era parlat per un grup ètnic que vivia al llarg del centre del riu Orinoco.[3] Aquest grup lingüístic estava tan aïllat que es va informar que l'idioma s'havia extingit el 1965.[4] No es transmet a molts nens, però aquesta pràctica es reconsidera. A partir del 2007 els parlants de sàliba ara són gairebé tots bilingües en castellà, i els nens sàliba només aprenen castellà en lloc de la seva llengua ancestral.[4] El 2007 a l'àrea Orocué l'idioma només es conserva en un grau alt entre les dones grans; altres entenen sàliba però ja no s'expressen en l'idioma. En total és parlada per 1.550 persones, d'elles 1.300 a Colòmbia el 2008.[5]

Gramàtica[modifica]

El sàliba és un idioma SOV amb classes de noms i classificadors nominals. La llengua té un ric sistema morfològic. En alguns casos, la realització d'un morfema verbal depèn de la forma de la tija.[1]

Fonologia[modifica]

El sàliba té una distinció de veu limitada i compta amb sis llocs d'articulació per oclusives. També hi ha dos contraparts ròtiques i nasals per a cadascun dels cinc llocs d'articulació per a vocals.[1][6]

Consonants
Bilabial Alveolar Palatal Velar Glotal
nor. lab.
Oclusiva Plana p t k ʔ
Sonora b d ɡ ɡʷ
Africada d͡ʒ
Fricativa Plana ɸ s x h
sonora β
Nasal m n
Ròtica Bategant ɾ
Vibrant r
Aproximant w l j
Vocals
Frontal Central Posterior
Tancada i u
Mitjana e o
Oberta a

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «E-MELD School of Best Practice: About Sáliba». E-MELD, 2005. [Consulta: 23 maig 2013].
  2. Paz, Manuel María. «Saliva Indian Women Making Cassava Bread, Province of Casanare». World Digital Library. [Consulta: 21 maig 2014].
  3. «A Study of the Saliba Language». World Digital Library. [Consulta: 23 maig 2013].
  4. 4,0 4,1 Anderson, Gregory. «Language Hotspots - Northern South and Central America». Living Tongues Institute for Endangered Languages, 2007. [Consulta: 23 maig 2013].
  5. Sàliba a Ethnologue (18th ed., 2015)
  6. Alexandra Y. Aikhenvlad & R. M. Dixon (1999).

Enllaços externs[modifica]

Diccionaris i vocabulari[modifica]

Obres generals[modifica]