Llengües totozoques

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de família lingüísticaLlengües totozoques
Distribució geogràfica Àrea lingüística mesoamericana
Subdivisions
Distribució geogràfica
Llengües totozoque
Modifica les dades a Wikidata

Les llengües totozoques constitueixen una proposta recent de família lingüística que conjuminaria les subfamílies totonaco-tepehua i mixe-zoque ben establertes des de fa temps, i entre les quals s'ha sospitat des de fa temps que podria existir un parentiu demostrable.

Descripció lingüística[modifica]

Les llengües totonaco-tepehua i les llengües mixezoque tenen un cert nombre de similituds lèxiques, reconegudes des de fa temps, encara que alguns autors consideraven que s'haurien hagut de possiblement a préstecs lèxics.[1] No obstant això, recentment sobre la base d'una llista de gairebé 200 cognats putatius han pogut establir-se correspondències fonètiques regulars i sistemàtiques,[2] la qual cosa és indicativa d'un parentiu genuí. Les estimacions numèriques procedents del projecte de comparació sistemàtica ASJP, mostren que la similitud lèxica entre totonaca i mixezoque és similar a l'existent entre llengües indoeuropees pertanyents a diferents branques, per la qual cosa l'antiguitat de la família podria ser similar a la de les llengües indoeuropees, uns 70 segles.[3]

Fonologia[modifica]

Pel proto-totozoque s'ha reconstruït provisionalment el sistema de consonants simples i les vocals. Les consonants s'assemblen al sistema reconstruït pel proto-totonaco mentre que el sistema vocàlic no difereix granment del proto-mixezoque, amb el qual la principal diferència són les vocals glotalitzades del totonaca. A més s'ha proposat una sèrie paral·lela de vocals laringalitzades que no semblen haver deixat traces en proto-mixezoque. L'inventari de vocals reconstruït pel proto-totozoque (pTZ) inclou set timbres diferents, els quals poden aparèixer com vocals llargues, laringalitzades i llargues laringalitzades:

Anteriors Centrals Posteriors
laring. normal laring. normal laring. normal
Tancades *i' ( ḭ ) *i *i' ( ) *i *u' ( ṵ ) *u
Mitjanes *e' *e *ə' *o' *o
Obertes *a' ( a̰ ) *a *ɔ'

Aquestes vocals es redueixen a un sistema de tres timbres en proto-totonaca (conservant-se la quantitat vocàlica i la glotalització), mentre que pel proto-mixezoque (pMZ) l'evolució seria diferent i es perdria la glotalització i es neutralitzarien les oposicions**ɨ~**ə i **ɔ~**o.

pTZ pT pMZ
**i *i *i
**ɨ *i
**u *u *u
**e *i *e
**ə *a
**a *a *a
**ɔ *a *o

L'inventari consonàntic del protototozoque no és idèntic ni al protototonaca ni al protozoque, encara que el primer sembla una mica més conservador:

  Labial Alveolar Palatal Velar Uvular Glotal
central Lateral
Oclusives simple *p *t     *k *q
palat. *ty     *ky    
Africades        
Fricatives   *s *x   *h
Aproximant *w *l *y      
Nasals simple *m *n          
palat. *ny          

Els signes /¢, ƛ, č, š, i, y/ procedeixen de l'alfabet fonètic americanista i són els equivalents de l'AFI /ʦ, t͡ɬ, ʧ, ʃ, j, ʲ/. Les correspondències trobades són:

pTZ pT pMZ
**p *p *p
**t *t *t
**ty *t
**ky *k *k
**k *q *k
**q *q
**ʔ *∅
pTZ pT pMZ
**m *m *m
**n *n *n
**ny *l *n
**¢
**s *s *s
**č
**š *s
pTZ pT pMZ
**x *x *h
**h *∅, #*h *h
**w *w *w
**y *t *y
**l *l *y
**ƛ *y
**ɬ *y

Dos dels fonemes del proto-totozoque són més dubtosos, ja que apareixen només en un grapat de cognats es tracta dels fonemes /**ty, **ny/ encara que la velar palatalitzada /**ky/ està sòlidament testimoniada (encara que el seu valor fonètic podria diferir lleugerament del reconstruït). El proto-mixezoque es caracteritza per una pèrdua de les consonants laterals i de les guturals (dorsals posteriors), i a més una neutralització de la distinció entre alveolars i palato-alveolars. D'altra banda el proto-totonaca presenta algunes elisions com les que afecten /**ʔ, **y/

Comparació lèxica[modifica]

La següent llista reprodueix alguns dels cognats proposats entre el proto-mixezoque i el proto-totonaca:

GLOSSA PROTO-
TOTONACO
PROTO-
MIXEZOQUE
PROTO-
TOTOZOQUE
'aquest' *(i)š-la' *yəʔ **ləʔ
'agitar' *lik(š)- *yəʔk **lɨʔky
'xuclar' *squ'li' *koʔy **sko'ʔl
'brases' *hal(á'n)
'brasas'
*huʔy(i)
'carbón'
**Haʔl~
**Huʔl
'gran' *ƛank-
'gran, més'
*ye:ʔk
'créixer'
**ƛahʔnk~
**ƛehʔnk
'tall, planta' *ma'ƛ
'bambú'
*məhy
'pasto alto'
**məƛ
*ƛax
'guanyar'
*yoh
'deure, pagar'
**ƛɔx
'terra' (?) *pu:ƛ
'fang'
*poʔyo
'arena'
**po:ʔƛ
'madurar' *ča: *¢a:mʔ **ča:m

La comparació lèxica dels numerals del proto-totonaca-tepehua i el proto-mixezoque mostra algunes similituds addicionals:[4]

GLOSSA proto-
mixe-
zoque
proto-
totonaca-
tepehua
1 *tu(m)- *-tum
2 *wis- *-tʔu-
3 *tuku- *-tʔútu(n)
4 *mak.tas- *-táati
5 *moʔos- *-ki¢is
6 *tuhtu- *-čaašan
7 *wis.tuhtu- *-tuhún
8 *tuku.tuhtu- *-¢ayán
9 *mak.tas.tuhtu- *-naháa¢a
10 *mahk- *-káawi

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Kaufman & Justeson, 2008
  2. Cecil H. Brown, David Beck, Grzegorz Kondrak, James K. Watters & Søren Wichmann
  3. Søren Wichmann, 2008, Annexes
  4. Numerals in Mesoamerican languages (Rosenfelder's Metaverse)

Bibliografia[modifica]