Poqomchi's

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de grup humàPoqomchi'
Tipus ètnia
Població total Guatemala Guatemala 114.423 (2002)[1]
Llengua Poqomchi', espanyol
Religió Catolicisme, evangelisme religió tradicional
Grups relacionats quitxés, achís, poqomams
Geografia
Estat Guatemala
Regions amb poblacions significatives
Alta Verapaz, Baja Verapaz.
Modifica les dades a Wikidata

Els poqomchi's són un poble maia que parla el poqomchi', una de les llengües maies que es parlen a Guatemala. Estan estretament relacionats amb els poqomams.[2] Habiten al departament de Baja Verapaz al municipi de Purulhá, al departament d'Alta Verapaz als municipis de Santa Cruz Verapaz, San Cristóbal Verapaz, Tactic, Tamahú i Tucurú, i a Chicamán a El Quiché.[3]

Ubicació[modifica]

Actualment els descendents poqomchi's es troben en les localitats de San Cristóbal Verapaz, Santa Cruz Verapaz, Tactic, i part de Tucurú, Tamahú a Alta Verapaz. Hi ha poqomchi's en Purulhá, Baja Verapaz i part de Uspantán en el departament de El Quiché. En l'actualitat hi ha prop de 114.423 parlants.

Història[modifica]

Durant el període post-clàssic, el poble poqom va desenvolupar diversos centres cerimonials urbanitzats, com Mogote Choloxcoc, Panprisión, Chuitinamit o Tzaq Poqoma, i Kajyup que es troba prop de Rabinal. Els centres dels poqomchi's, es van trobar als pobles que en l'actualitat es coneixen com a Tactic, Tucurú, Tamahú. En canvi el centre dels poqomams es troba a Chinautla. Chuitinamit, es troba prop de Rabinal; es creu era el lloc original de San Cristóbal Verapaz.

Descendència[modifica]

Els poqomchi's i poqomams i són descendents d'un mateix arbre: el nim poqom o poqom maia. Aquest últim va tenir un centre principal anomenat Tzaq Chuitinamit Poqoma. La presència violenta dels quitxé ara es coneix com a achís, va ser la principal causa de la dispersió dels maia poqom i la divisió en dos pobles iguals, però diferents: els "poqomchi'" i "poqomam".

Referències[modifica]

  1. Guatemala al web del Sistema de Información de los Pueblos Indígenas de América (UNAM)
  2. Gordon, Raymond G., Jr. (ed.). «Ethnologue: Languages of Guatemala», 2005.
  3. «Demografía».