Ixils

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de grup humàIxil
Nebaj.JPG
Festival ixil a Nebaj
Tipus ètnia
Població total Guatemala Guatemala 96.315 (2002)[1]
Mèxic Mèxic 83 (2010)[2]
Llengua ixil, espanyol
Religió Catolicisme, evangelisme religió tradicional
Grups relacionats awakateks, mams, tektiteks
Geografia
Estat Mèxic
Regions amb poblacions significatives
El Quiché.
Modifica les dades a Wikidata

Els ixils són una ètnia de cultura maia del nord de Guatemala. És una de les més petits grups maies supervivents al país. En 2002 tenia 96.315 membres. Segons el cronista espanyol Fuentes y Guzmán, els ixils van ser un grup rebel.

En el 2009 la Comunitat Ixil és reconeguda a l'empara del Conveni 169 de l'OIT.[3][4]

Localització[modifica]

L'anomenat triangle ixil està constituït per tres municipalitats: Nebaj, San Juan Cotzal i Chajul, al departament d'El Quiché, al nord de Guatemala.

Genocidi sota la dictadura de Ríos Montt[modifica]

Al maig de 2013 l'ex dictador Efraín Ríos Montt va ser condemnat a 80 anys de presó —encara que després la sentència va ser suspesa per la Cort Constitucional de Guatemala— pel genocidi comès contra el poble ixil quan va governar dictatorialment entre 1982 i 1983 amb l'excusa que col·laborava amb les guerrilles comunistes. En la sentència es va considerar provat que els militars al seu comandament havien assassinat 1.771 ixils, a més d'haver violat sistemàticament a les dones i nenes ixils, moltes d'elles convertides en esclaves sexuals dels seus soldats —algunes d'elles van morir per aquesta causa—, i haver comès tota mena d'atrocitats, com obrir el ventre d'una embarassada per treure-li el fetus, i de vexacions, com obligar a un pare a veure com torturaven i violaven la seva esposa i les seves filles. Com va declarar l'advocada espanyola Paloma Soria que va participar en el procés contra Ríos Montt, "s'ha demostrat que el que va ocórrer a Guatemala va ser un genocidi i això sempre quedarà aquí. Passi el que passi [amb la repetició del judici ordenada pel Tribunal Constitucional], almenys durant deu dies hi ha hagut justícia". "La violència sexual contra les nenes i dones ixils va ser generalitzada i prova que hi havia intenció de destruir al grup. Quan ataques a les dones d'aquesta manera estàs impedint la reproducció de la comunitat. Física i culturalment, perquè les ixils, a més, tenen un paper determinant en les transmissió de la seva cultura i les tradicions", va afirmar Paloma Soria, advocada especialitzada en temes de gènere i lletrada de la Women's Link Worldwide.[5]

Referències[modifica]

  1. Guatemala al web del Sistema de Información de los Pueblos Indígenas de América (UNAM)
  2. Lenguas indígenas en riesgo de desparición publicat per l'INALI
  3. Comunidad reconocida
  4. Text complet del Conveni 169 de l'OIT [1]
  5. María R. Sahuquillo «Díez días de justicia». El País, 26-05-2013.

Bibliografia[modifica]

CEH [Comisión de Esclarecimiento Histórico]. Guatemala, Memoria del silencio = Tz'inil na'tab'al (online reproduction by the Science and Human Rights Program of the AAAS). Guatemala City: CEH, 1999. ISBN 99922-54-00-9. OCLC 47279275 [Consulta: 12 desembre 2008].  (castellà)
Colby, Benjamin N. «The Anomalous Ixil - Bypassed by the Postclassic?». American Antiquity. Society for American Archaeology [Menasha, WI], 41, 1, January 1976, pàg. 74–80. DOI: 10.2307/279043. ISSN: 0002-7316. JSTOR: 279043. OCLC: 1479302.
Colby, Benjamin N.; and Lore M. Colby. The Daykeeper: The Life and Discourse of an Ixil Diviner. Cambridge, MA: Harvard University Press, 1981. ISBN 0-674-19409-8. OCLC 7197630. 
Colby, Benjamin N.; and Pierre L. Van Den Berghe. Ixil Country: A Plural Society in Highland Guatemala. Berkeley: University of California Press, 1969. OCLC 23254.