Vés al contingut

Xiomara Castro

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaXiomara Castro
Imatge
(2024) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(mul) Iris Xiomara Castro Sarmiento Modifica el valor a Wikidata
30 setembre 1959 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Tegucigalpa (Hondures) Modifica el valor a Wikidata
President d'Hondures
27 gener 2022 –
← Juan Orlando Hernández
Primera dama d'Hondures
27 gener 2006 – 28 juny 2009
← Aguas Santas Ocaña NavarroSiomara Girón → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaTegucigalpa
Catacamas (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Alçada163 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolítica, woman manager (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Llibertat i Refundació (2011–)
Partit Liberal d'Hondures (2005–2009) Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeManuel Zelaya (1976–) Modifica el valor a Wikidata
FillsHéctor Zelaya Castro, Xiomara Zelaya Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm5065591 Discogs: 3558019
Facebook: XiomaraCastroZ X: XiomaraCastroZ Instagram: xiomaracastroz Youtube (canal): UC8_NyEjsT6mVAf7TRIR93NQ Modifica el valor a Wikidata

Iris Xiomara Castro Sarmiento, també coneguda com a Xiomara Castro (AFI: ʃiomáɾakástɾo)[1] o Xiomara Castro de Zelaya (nascuda el 30 de setembre de 1959 a Departament de Santa Bárbara, Hondures) és una política hondurenya d'esquerres i dona de negocis que des de gener de 2022 exerceix com a 56ena presidenta d'Hondures (onzena des de la constitució de 1982).[2] Va esdevenir la primera presidenta de la història d'Hondures en el seu segon intent, després de guanyar àmpliament unes eleccions amb un 70% de participació com a candidata pel Partido Libertad y Refundación (LIBRE).[3] Aquesta victòria va suposar la primera vegada que es trencava el bipartidisme al país des de que el 1982 va retornar la democràcia.[4] Havia sigut prèviament primera dama d'Hondures durant la presidència del seu marit, Manuel Zelaya (2006-2009), que va ser expulsat del poder a partir d'un cop d'estat el 2009.[5] Des d'octubte de 2016 és presidenta de l'organisme "Dones de la Conferència Permanent de Partits Polítics d'Amèrica Llatina" (Copppal Mujeres).[2] Va ser considerada la 94ena dona més poderosa del món segons la "Llista de les 100 dones més poderoses del món" publicada per la revista Forbes l'any 2023.[6]

La candidata de LIBRE es va mostrar favorable a legalitzar l’avortament a Hondures (prohibit en tots els casos) i volia promoure reformes socials i aprovar noves lleis contra la violència de gènere.[7] Dos anys després de la seva ascensió al poder, havia iniciat diverses reformes (energètiques, contra la corrupció, econòmiques)[8] però no havia canviat el fet de tenir el nombre més alt d'assassinats d'activistes mediambientals (segons Global Witness), ni havia reduït substancialment la pobresa, que segueix tenint una de les taxes més elevades del continent, i tot i que la taxa d'homicidis (31,1 per cada 100.000 habitants), havia baixat un 17%, seguia essent la segona més alta de llatinoamèrica només per darrera d'Equador.[9]

Referències

[modifica]
  1. «Xiomara Castro». ÉsAdir. [Consulta: 29 març 2024].
  2. 2,0 2,1 «El sábado Yamandú Orsi asumirá la Presidencia, el cuarto período de gobierno del Frente Amplio» (en castellà). El Heraldo (Honduras), 23-02-2025. [Consulta: 17 març 2025].
  3. «Xiomara Castro consolida la victòria electoral». El Punt Avui, 02-12-2021. [Consulta: 12 març 2024].
  4. «Xiomara Castro, la izquierdista que se perfila como la primera mujer Presidenta de Honduras». La Tercera, 29-11-2021. [Consulta: 29 març 2024].
  5. «Xiomara és nom d’esperança». El Punt Avui, 02-12-2021. [Consulta: 12 març 2024].
  6. «Las 100 mujeres más poderosas del mundo» (en castellà). Revista Forbes, 12-01-2023. [Consulta: 8 febrer 2025].
  7. Candial, Alba Fernández. «Xiomara Castro: la primera presidenta d’Hondures – Junior Report», 02-12-2021. [Consulta: 13 maig 2025].
  8. «Lo dulce y lo amargo del primer año del Gobierno de Xiomara Castro» (en castellà), 28-01-2023. [Consulta: 13 maig 2025].
  9. «Morir per ser ecologista a Hondures». La Vanguardia, 29-01-2025. [Consulta: 13 maig 2025].