Bengal Subah

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Bengal Subah, o subah de Bengala, va ser una subdivisió de l'Imperi Mogol que actualment representa l'estat modern de Bangla Desh, així com els actuals estats indis de Bengala Occidental i Orissa, entre els segles XVI i XVIII. L'estat va ser creat després de la dissolució del Sultanat de Bengala, quan la regió va ser absorbida per un dels imperis més grans del món. Els mogols van jugar un paper molt important en el desenvolupament de la cultura i la societat bengalí. Cap al segle XVIII, la Bengala mogol va emergir com un estat gairebé independent.

Història[modifica | modifica el codi]

Akbar va desenvolupar el calendari bengalí modern
Soldats britànics disparant contra les forces bengalís des de sota un hort de mangos a Plassey, 1757

Després de la derrota del sultà de Bengala, l'expansionista Dawud Khan Kararani, a Rajmahal el 1576, el Padixah (emperador) mogol Akbar el Gran va anunciar la creació de Bengala com una de les dotze subah (províncies principals) originals, fent frontera amb les subahs de Bihar i Orissa, així com amb Birmània.

Cap al segle XVII, els mogols havien eliminat l'oposició dels terratinents Baro-Bhuyan, entre els que destacava principalment Isa Khan. Així, Bengala va quedar integrada en un poderós i pròsper imperi, i que també destacava per una política imperial de governs plurals. Els mogols van construir una nova metròpoli imperial a Dhaka a partir del 1610, amb fortificacions molt desenvolupades, jardins, tombes, palaus i mesquites. Dhaka seria la capital mogol de Bengala durant 75 anys.[1] La ciutat va ser reanomenada en honor de l'emperador Jahangir. Dhaka va convertir-se en la capital comercial de l'imperi Mogol, principalment com a conseqüència del fet que era el centre des d'on s'exportava el principal bé de l'imperi: els teixits de cotó de mussolina.[2]

La conquesta mogol de Chittagong, el 1666, va derrotar el regne d'Arakan (birmà), restablint el control bengalí de la ciutat portuària, la qual van reanomenar com Islamabad.[3] La regió fronterera de Chittagong Hill Tracts va convertir-se així en un estat tributari de la Bengala mogol, i es va signar un tractat amb el poble cercle chakma el 1713.[4]

Entre el 1576 i el 1717, Bengala va estar governada per un Subedar (governador imperial) mogol. Normalment aquesta figura era ocupada per un membre de la família imperial. El virrei príncep Xa Shuja era el fill de l'emperador Xa Jahan. Durant els combats que van sorgir durant el procés de successió amb els seus germans, els prínceps Aurangazeb, Dara Shukoh i Murad Bakhsh, el príncep Shuja es va proclamar a si mateix emperador mogol a Bengala. No obstant, més tard seria derrotat pels exèrcits d'Aurangazeb. Shuja va fugiar al regne d'Arakan, on ell i tota la seva família van ser assassinats per ordre del rei a Mrauk U. Shaista Khan va ser un virrei molt influent durant el regnat d'Aurangazeb. Va consolidar el control mogol sobre l'est de Bengala. El príncep Muhàmmad Azam Xah, que també va ser virrei de Bengala, va estar instal·lat al tron mogol durant quatre mesos el 1707. El virrei Ibrahim Khan II va donar permisos als comerciants anglesos i francesos per realitzar activitats comercials a Bengala. El darrer virrei, el príncep Azim-us-Shan, va donar permisos per l'establiment de la Companyia Britànica de les Índies Orientals a Fort William, a Calcuta; de la Companyia Francesa de les Índies Orientals a Fort Orleans, a Chandannagar; i de la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals a Chinsurah. Durant el mandat d'Azim-us-Shan, el seu primer ministre, Murshid Quli Jafar Khan va destacar com una figura molt poderosa a Bengala, fent-se amb el control de les finances imperials. Quan Azim-us-Shan va ser transferit a Bihar, el 1717 el Tribunal mogol va decidir elevar la posició de primer ministre al títol de Nabab de Bengala, de caràcter hereditari. Khan va fundar una nova capital, Murshidabad, i els seus descendents van constituir la dinastia Nasiri. Més tard, el 1740, Alivardi Khan va fundar una nova dinastia. Els nababs van governar sobre un territori que incloïa Bengala, Bihar i Orissa.

L'autoritat del Tribunal mogol es va desintegrar molt de pressa durant el segle XVIII, just després de l'aparició de l'Imperi Maratha a l'Índia, i de les invasions de Nàdir-Xah Afxar de Pèrsia i Àhmad Xah Durrani de l'Afganistan. A Bengala, durant aquest període les elits van acumular molta riquesa, mentre que els salaris dels treballadors van baixar molt.

Els nababs de Bengala van començar a realitzar tractats amb diversos poders colonials europeus, incloses companyies estatals del Regne Unit, l'Àustria dels Habsburg, el Regne de Dinamarca i Noruega, el Regne de França o la República neerlandesa.

L'Imperi Maratha, de caràcter hindú, va iniciar un seguit d'assalts brutals contra el pròsper estat bengaló durant el segle XVIII, col·laborant en el declivi dels nababs de Bengala. Una dècada d'expedicions maratha a Bengala, durant el període 1740-1750, va forçar al Nabab de Bengala a pagar 1,2 milions de rúpies anualment com a Chauth de Bengala i Bihar als marathas, assegurant-se així el comrpomís d'aquests de no envair Bengala mai més.[5][6] Aquestes expedicions, liderades per Raghuji Bhonsle de Nagpur, també van provocar el control De facto, per part dels Maratha, sobre Orissa, la qual va ser formalment incorporada a l'Imperi Maratha el 1752.[7][8][9] The Nawab of Bengal also payed Rs. 3.2 million to the Marathas, towards the arrears of chauth for the preceding years.[10] Aquest chauth va ser pagat anualment per part del Nabab de Bengala als marathas fins al 1758, moment en què els britànics van ocupar Bengala.[11]

Cap a finals del segle XVIII, la Companyia Britànica de les Índies Orientals es va consolidar com el poder militar més rellevant de la regió, derrotant a Siraj ud-Daulah, aliat de Franá, a la batalla de Plassey, el 1757, principalment gràcies a la traïció d'un dels generals de confiança del Nabab, Mir Jafar. Així, la companyia va aconseguir control administratiu sobre els dominis del Nabab, inclosa Bengala, Bihar i Orissa. A més, també van aconseguir el dret de reclamar els impostos, en nom del Tribunal mogol, després de la batalla de Buxar, el 1765. Bengala, Bihar i Orissa van passar a formar part de la Presidència de Bengala, i el 1793 annexades a l'Imperi Britànic. La rebel·lió índia de 1857 va acabar formalment amb l'autoritat del tribunal mogol, moment en què el Raj Britànic va substituir el Domini de la Companyia a l'Índia.

D'altres poders europeus també van establir petites colònies a l'antic territori mogol de Bengala, inclosa la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals, amb establiments a la Bengala neerlandesa; establiments colonials francesos a Chandannagar; assentaments colonials danesos a Serampore; i la Companyia d'Ostende de la monarquia dels Habsburg, que va establir-se a Bankipur.

Campanyes militars[modifica | modifica el codi]

Daud Khan rab un vestit de part de Munim Khan, virrei de Bengala

En la taula següent hi ha un resum amb els principals enfrontaments militars en què es va veure implicafa la Bengala mogol:-

Conflicte Any(s) Líder(s) Enemic Líder(s) rival Resultat
Batalla de Tukaroi 1575 Akbar Sultanat de Bengala Daud Khan Karrani Victòria mogol
Batalla de Raj Mahal 1576 Khan Jahan I Sultanat de Bengala Daud Khan Karrani Mughal victory
Conquesta de Bhati 1576–1611 Khan Jahan I
Shahbaz Khan Kamboh
Man Singh
Baro-Bhuyan Isa Khan
Musa Khan
Victòria mogol
Conflictes Ahom-Mogols 1615–1682 Qasim Khan Chishti
Mir Jumla
Ram Singh I
Regne Ahom Reis Ahom Victòria assamesa
Guerra Mogol-Arakan 1665–1666 Shaista Khan Regne de Mrauk U Thiri Thudhamma Victòria mogol
Invasions maratha de Bengala 1741-51 Alivardi Khan Imperi Maratha Raghuji Bhonsle
Janoji Bhonsle
Victòria maratha
Batalla de Plassey 1757 Siraj ud-Daulah Imperi Britànic Robert Clive Victòria britànica

Reforma agrària[modifica | modifica el codi]

Els mogols van iniciar un important projecte de desenvolupament econòmic al delta de Bengala, el qual va transformar les seves característiques demogràfiques.[12] El govern va netejar una gran superfície de boscos a la regió fèrtil dels Bhatti per expandir la terra cultibable. També va encoratjar l'arribada de colons, inclosos agricultors i jagirdars per poblar el delta. Es van nomenar sufís per exercir el càrrec de cap dels poblats. L'emperador Akbar va readaptar el calendari bengalí per millorar les collites i la recol·lecció d'impostos. Gràcies a aquestes mesures la regió es va convertir en la productora de gra més important del subcontinent.

Els líders sufís locals combinaven pràctiques culturals islàmiques i bengalís, desenvolupant el què més tard seria la societat musulmana-bengalí.[12]

Arquitectura[modifica | modifica el codi]

Article principal: Arquitectura mogol

L'arquitectura mogol va desenvolupar-se a Bengala entre els segles XVI, XVII i XVIII, essent el primer exemple la Mesquita de Kherua, a Bogra (1582).[13] A Bengala l'arquitectura mogol va substituir l'anterior arquitectura existent durant el Sultanat. Va ser a Dhaka que l'estil imperial era més esplèndid. Situat a la vora del riu Buriganga, l'antiga ciutat mogol va ser descrita com la Venècia de l'est.[14] El seu Fort de Lalbagh tenia un disseny molt elaborat i complex de jardins, fonts, una mesquita, una tomba, una sala d'audiències (Diwan-i Khas) i un tancat emmurallat amb portes. El Gran Caravanserai i el Shaista Khan Caravanserai de Dhaka eren centres comercials molt rellevants. Altres monuments destacats de la ciutat eren el Dhanmondi Shahi Eidgah (1640), la Mesquita de Sat Gambuj (ca. 1664–76), la Mezquita de Shahbaz Khan (1679) i la Mezquita de Khan Mohammad Mridha (1704).[13] La ciutat de Murshidabad també es va convertir en un important enclavament de l'arquitectura mogol sota els Nababs de Bengala, amb la Mezquita Caravanserai (1723) essent el seu màxim exponent.

En el món rural, l'estil indígena bengalí-musulmà va seguir desenvolupant-se, amb alguns components d'origen mogol. Un dels exemples més destacats d'aquest estil és la Mezquita Atiya de Tangail Tangail (1609).[13] Moltes obres d'art de l'arquitectura hindú de temples de terracota també provenen d'aquest període, com ara el Temple de Kantajew (1704) o els temples de Bishnupur (1600–1729).

Art[modifica | modifica el codi]

Articles principals: Art islàmic i Mussolina

L'autèntic art bengalí mogol es pot apreciar a la fàbrica de mussolina de Jamdani (que vol dir "flor" en persa). L'elaboració practicada a Jamdani va ser desenvolupada primer pels teixidors perses. Aquest art va passar a mans dels telers bengalís musulmans coneguts com a juhulas. La indústria artesana estava, històricament, localitzada al voltant de la ciutat de Dhaka, que tenia al voltant de 80.000 teixidors. Jamdanis, tradicionalment, empleava uns dissenys geomèrtics amb figures florals. Sovint, aquests motius eren similars a les teles de l'art iranià (motius buta) i de l'art tèxtil occidental (paisley). Els jamdanis de Dhaka disfrutaven d'un seguiment constant, a més de rebre patronatge imperial tant de la cort mogol de Delhi, com dels nababs de Bengala.[15][16]

També va florir un estil provincià de pintura mogol bengalí a Murshidabad, durant el segle XVIII.La pintura de segells i les figures esculpides d'ivori també eren presents.

Immigració[modifica | modifica el codi]

Hi va haver un influx important de migrants provinents de l'Imperi safàvida amb destinació a Bengala durant el període mogol. Els funcionaris perses i els comandants militars eren allistats pel govern mogol a Bengala.[17] Una comunitat armènia es va establir a Dhaka, controlant amb el temps el comerç tèxtil de la ciutat, pagant un impost del 3.5%.[18]

Economia i comerç[modifica | modifica el codi]

Enclau comercial neerlangès a la Bengala mogol, el 1665

La Subah de Bengala va representar l'economia regional més important de l'imperi mogol. Va ser descrita com el paradís de les nacions. El 50% del producte de consum domèstic de l'imperi es produïa a Bengala. La regió exportava gra, teixits de mussolina i seda, licors i vins, sal, ornaments, fruites, metalls i perles. Les companyies europees hi van establir diversos enclavaments comercials, a Bengala, en el transcurs dels segles XVII i XVIII. Dhaka era la ciutat més gran de la Bengala mogol, així com la capital comercial de l'Imperi. Chittagong era el port marítim més gran, amb rutes comercials marítimes que el connectaven amb Arakan, Ayodhya, Balasore, Aceh, Malaca, Johore, Bantam, Makassar, Ceylon, Bandar Abbas, La Meca, Jiddah, Bàssora, Aden, Masqat, Mokha i les Maldives.[19][20][21]

Llistat de virreis[modifica | modifica el codi]

Fitxer:Raja Man Singh the Great, Of Amer.jpg
Man Singh I, virrei rajput de la Bengala mogol (1594–1606)
Shaista Khan, virrei (1664–1688)
Viceroy Muhammad Azam Shah (1678–1679), més tard emperador mogol
Viceroy Azim-us-Shan (1697–1712), més tard emperador mogol
Personal Name[22] Reign
Munim Khan Khan-i-Khanan
منعم خان، خان خاناں
25 de setembre de 1574 – 23 d'octubre de 1575
Hussain Quli Beg Khan Jahan I
حسین قلی بیگ، خان جہاں اول
15 de novembre de 1575 – 19 de desembre de 1578
Muzaffar Khan Turbati
مظفر خان تربتی
1579–1580
Mirza Aziz Koka Khan-e-Azam
میرزا عزیز کوکہ،خان اعظم
1582–1583
Shahbaz Khan Kamboh
شھباز خان کمبوہ
1583–1585
Sadiq Khan
صادق خان
1585–1586
Wazir Khan Tajik
وزیر خان
1586–1587
Sa'id Khan
سعید خان
1587–1594
Raja Man Singh I
راجہ مان سنگھ
4 June 1594 – 1606
Qutb-ud-din Khan Koka
قطب الدین خان کوکہ
2 September 1606 – May 1607
Jahangir Quli Beg
جہانگیر قلی بیگ
1607–1608
Sheikh Ala-ud-din Chisti Islam Khan Chisti
اسلام خان چشتی
June 1608 – 1613
Qasim Khan Chishti
قاسم خان چشتی
1613–1617
Ibrahim Khan Fateh Jang
ابراہیم خان فتح جنگ
1617–1622
Mahabat Khan
محابت خان
1622–1625
Mirza Amanullah Khan Zaman II
میرزا أمان اللہ ، خان زماں ثانی
1625
Mukarram Khan
مکرم خان
1625–1627
Fidai Khan
فدای خان
1627–1628
Qasim Khan Juvayni Qasim Manija
قاسم خان جوینی، قاسم مانیجہ
1628–1632
Mir Muhammad Baqir Azam Khan
میر محمد باقر، اعظم خان
1632–1635
Mir Abdus Salam Islam Khan Mashhadi
اسلام خان مشھدی
1635–1639
Sultan Shah Shuja
شاہ شجاع
1639 -1660
Mir Jumla II
میر جملہ
May 1660 – 30 March 1663
Mirza Abu Talib Shaista Khan I
میرزا ابو طالب، شایستہ خان
March 1664 – 1676
Azam Khan Koka, Fidai Khan II
اعظم خان کوکہ، فدای خان ثانی
1676–1677
Sultan Muhammad Azam Shah Alijah
محمد اعظم شاہ عالی جاہ
1678- 1679
Mirza Abu Talib Shaista Khan I
میرزا ابو طالب، شایستہ خان
1679–1688
Ibrahim Khan ibn Ali Mardan Khan
ابراہیم خان ابن علی مردان خان
1688–1697
Sultan Azim-us-Shan
عظیم الشان
1697–1712
D'altres nomenats però que no hi van exercir, entre 1712 i 1717, i dirigit pel canceller Subahdar [[[Murshid Quli Jafar Khan|Murshid Quli Khan]].
Murshid Quli Khan
مرشد قلی خان
1717–1727

Llistat de Nawab Nazims[modifica | modifica el codi]

Retrat Nom titular Nom personal Naixement Regnat Mort
Dinastia Nasiri
Murshid Quli Jafar Khan.jpg Jaafar Khan Bahadur Nasiri Murshid Quli Khan 1665 1717– 1727 30 de juny de 1727
Sarfaraz Khan.jpg Ala-ud-Din Haidar Jang Sarfaraz Khan Bahadur ? 1727-1727 29 d'abril de 1740
Shuja-ud-Din Muhammad Khan.jpg Shuja ud-Daula Shuja-ud-Din Muhammad Khan Al voltant de 1670 (data no disponible) Juliol de 1727 – 26 d'agost de 1739 26 d'agost de 1739
Sarfaraz Khan.jpg Ala-ud-Din Haidar Jang Sarfaraz Khan Bahadur ? 13 de març de 1739 – Abril de 1740 29 d'abril de 1740
Dinastia Afsar
Alivardi Khan.jpg Hashim ud-Daula Muhammad Alivardi Khan Bahadur Abans del 10 de maig de 1671 29 d'abril de 1740 – 9 d'abril de 1756 9 d'abril de 1756
Siraj ud-Daulah.jpg Siraj ud-Daulah Muhammad Siraj-ud-Daulah 1733 Abril de 1756 – 2 de juny de 1757 2 de juliol de 1757

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Dhaka», 14-07-2016. [Consulta: 6 maig 2016].
  2. Schmidt, Karl J. An Atlas and Survey of South Asian History. Routledge, 2015 [Consulta: 6 maig 2016]. 
  3. Wheeler, Sir Robert Eric Mortimer. The Cambridge History of India: The Indus civilization. Supplementary volume. Cambridge University Publishers, 1953, p. 237–. 
  4. Saradindu Shekhar Chakma. Ethnic Cleansing in Chittagong Hill Tracts. p. 23.
  5. «Forgotten Indian history: The brutal Maratha invasions of Bengal».
  6. OUM. pp. 16, 17
  7. «Forgotten Indian history: The brutal Maratha invasions of Bengal».
  8. OUM. pp. 16, 17
  9. «Land of Two Rivers: A History of Bengal from the Mahabharata to Mujib». Falta indicar la publicació.
  10. «Advanced Study in the History of Modern India 1707-1813». Falta indicar la publicació.
  11. «Fall Of The Mughal Empire». Falta indicar la publicació.
  12. 12,0 12,1 Eaton, Richard Maxwell. The Rise of Islam and the Bengal Frontier, 1204–1760. University of California Press, 1996, p. 312–313. ISBN 978-0-520-20507-9 [Consulta: 6 maig 2016]. 
  13. 13,0 13,1 13,2 «The Rise of Islam and the Bengal Frontier, 1204–1760». Publishing.cdlib.org. [Consulta: 6 maig 2016].
  14. Hough, Michael. Cities and Natural Process: A Basis for Sustainability. Psychology Press, 2004, p. 57–. ISBN 978-0-415-29854-4. 
  15. http://www.metmuseum.org/blogs/ruminations/2015/bangladeshi-islamic-art
  16. Khandker, Hissam «Which India is claiming to have been colonised?». The Daily Star, 31-07-2015.
  17. Karim, Abdul. «Iranians, The». A: Banglapedia: National Encyclopedia of Bangladesh. Second. Asiatic Society of Bangladesh, 2012. 
  18. Ali, Ansar; Chaudhury, Sushil; Islam, Sirajul. «Armenians, The». A: Banglapedia: National Encyclopedia of Bangladesh. Second. Asiatic Society of Bangladesh, 2012. 
  19. Pearson, M.. The Indian Ocean. Routledge, 2007. ISBN 978-0-415-44538-2 [Consulta: 21 abril 2015]. 
  20. Khandker, Hissam «Which India is claiming to have been colonised?». , 31-07-2015 [Consulta: 6 maig 2016].
  21. Nanda, J. N.. Bengal: The Unique State. Concept Publishing Company, 2005 [Consulta: 6 maig 2016]. 
  22. Eaton, Richard M. The Rise of Islam and the Bengal Frontier, 1204–1760. Berkeley: University of California Press, 1993, p. 325–6. ISBN 0-520-20507-3.