Robert Clive

Robert Clive

Biografia
Naixement	29 setembre 1725 Shropshire (Anglaterra)
Mort	22 novembre 1774 (49 anys) Londres
Causa de mort	Suïcidi  (Dessagnament )
Sepultura	Shropshire
Membre del 11è Parlament de la Gran Bretanya
Legislatura: 11th Parliament of Great Britain (en)
Membre del 13è Parlament de la Gran Bretanya
Legislatura: 13th Parliament of Great Britain (en)
Membre del 12è Parlament de la Gran Bretanya
Legislatura: 12è Parlament del Regne de la Gran Bretanya
Membre del 14è Parlament de la Gran Bretanya
Legislatura: 14è Parlament de la Gran Bretanya
Dades personals
Formació	Merchant Taylors' School
Activitat
Lloc de treball	Bengala
Ocupació	polític, oficial, soldat
Activitat	1746  –
Membre de	Royal Society
Carrera militar
Branca militar	Infanteria
Rang militar	general major
Conflicte	Carnatic Wars (en) , Battle of Chandannagar (en) i batalla de Plassey
Altres
Títol	Baron Clive (en) (1762–1774) Baró
Cònjuge	Margaret Clive (en) (1753–)
Fills	Edward Clive, Charlotte Clive (en) , Margaret Clive (en) , Elizabeth Clive (en) , Rebecca Clive (en) , Richard Clive (en) , Jane Clive (en) , Robert Clive
Pares	Richard Clive (en)   i Rebecca Gaskell (en)
Germans	William Clive
Premis  Membre de la Royal Society  Orde del Bany

El Major General Robert Clive (Shropshire, 29 de setembre de 1725 - Londres, 22 de novembre de 1774), també conegut com a Clive of India, va ser un militar britànic que va establir la supremacia política i militar de la Companyia Britànica de les Índies Orientals a Bengala. Junt amb Warren Hastings va ser una de les figures clau de l'Índia britànica. En la lluita pels llocs comercials, derrotà els francesos i els seus aliats indis a Arcot (1751), Calcuta (1757) i Plassey (1757). Va ser governador de Bengala de 1757 a 1760 i de nou 1764 a 1767. Clive obrí el camí per al domini anglès sobre Índia, el qual va durar gairebé dos segles.

Clive era fill d'un membre de Parlament anglès i era un nen extremadament indisciplinat i malhumorat. Als 18 anys marxà cap a Madràs, Índia, com treballador de la Companyia Britànica de les Índies Orientals. Pres del tedi i de la solitud va intentar suïcidar-se dues vegades. En la guerra colonial de 1751, Robert Clive va prendre el Fort d'Arcot amb 200 europeus i 300 sipais (tropes índies) i el va defensar contra 10.000 soldats indis i francesos.

Clive tornà a Anglaterra el 1753, de nou a Índia, el 1757, com a tinent coronel. El comerç anglès se centrava a Calcuta. El 1756, el príncep Siraj-ud-Dowlah, de Bengala va prendre Calcuta i va empresonar, dins una petita sala, 146 súbdits britànics. 123 d'ells moriren ràpidament sufocats. Després de tornar a prendre Calcuta, Clive va derrotar Siraj-ud-Dowlah a Plassey, l'any 1757. A continuació va deixar els anglesos com governants de Bengala. L'any 1763 el Tractat de París va consolidar la supremacia anglesa a l'Índia.

Clive va rebre el títol de baró Clive de Plassey, va ser nomenat diputat i cavaller, el 1764. Va ser atacat políticament, es va fer addicte a l'opi va estar afectat per la depressió i l'any 1774, es va suïcidar tallant-se el coll.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Robert Clive