Guerra del rei Guillem

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Battle icon gladii.svgGuerra del rei Guillem
Louis de Buade de Frontenac, governador de Nova França, refusava les demandes de rendició angleses durant la Batalla de Quebec (1960).
Louis de Buade de Frontenac, governador de Nova França, refusava les demandes de rendició angleses durant la Batalla de Quebec (1960).
Dates 1689 – 1697
Escenari Amèrica del Nord
Resultat Tractat de Rijswijk
Statu quo ante bellum
Bàndols
Regne de França Regne de França
Nova França Nova França
Primeres Nacions aliades
Anglaterra Regne d'Anglaterra
Amèrica britànica Amèrica britànica
Confederació Iroquesa
Comandants
Regne de França Compte de Frontenac Anglaterra Sir William Phips
Anglaterra Edmund Andros

La Guerra del rei Guillem (1689-1697) va ser una guerra lliurada a Amèrica entre França i Anglaterra, amb l'objectiu d'aturar l'expansió colonial francesa i disputar el domini dels mars i el comerç.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

Des 1662, amb la venda de Dunkerque,[1] Anglaterra va abandonar els seus objectius comercial i marítim en l'escenari europeu i colonial, molestant molt als holandesos, i principalment al seu stadhouder, Guillem d'Orange, qui després arribaria, el 1688, a convertir-se en rei d'Anglaterra, Escòcia i Irlanda. Aquest guardava un odi acèrrim a Lluís XIV, el qual havia envaït el seu país natal i l'havia vençut innombrables vegades. En iniciar el seu regnat a Anglaterra, es va proposar fermament fer la guerra a França, per obtenir nous guanys colonials, les quals per cert eren molt menors a les franceses.

La guerra[modifica | modifica el codi]

Lluís XIV va llançar un atac directe i incendiar diversos llocs en l'àrea de Nova York. Guillem va respondre amb un atac a la península d'Acàdia,[2] on els pescadors francesos anaven a pescar però va fracassar, per un atac dels francesos, que rondaven les costes. Cap a la dècada de 1690, els atacs francesos al Canal de la Mànega es van fer massa intensos, de manera que molts atacs planejats a les colònies, com la invasió del Canadà francès, van ser posposats.

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

Al final de la guerra, Anglaterra no s'havia eixamplat a l'absolut. Lluís XIV tampoc, però el seu regne ja no era la indiscutible potència dels mars, tot i conservar la seva influència sobre la mar Mediterrani. La guerra del Rei Guillem, així com la de la Lliga d'Augsburg a Europa, va dur a que el nombre de vaixells anglesos augmentés, així com el dels seus setges i futurs contrabandista.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Correspondence and papers of the first Duke of Ormonde, chiefly on Irish and English public affairs: ref. MS. Carte 218, fol(s). 5 – date: 26/12/1662» (Description of contents of carte papers). Oxford University, Bodleian Library, Special Collections and Western Manuscripts: Carte Papers, 2006. [Consulta: 17 octubre 2007].
  2. Baker, Emerson W. The New England Knight: Sir William Phips, 1651–1695. Toronto: University of Toronto Press, 1998, p. 84. ISBN 978-0-8020-0925-8. OCLC 222435560. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]