Les Casetes del Congost

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El vilatge de Les Casetes del Congost, és un antic veral de cases i masos, a Santa Eugènia del Congost, municipi de Tagamanent, El Vallès Oriental, (Catalunya)

mas Cal Xesc
mas de La Casa Nova, masia Cal Músich
mas Santaeugènia
mas Can Sant
mas Pereres del Pla
mas El Torn del Sot
mas Cal Capellà
Ruïna de cal Frare del Serrat
mas de La Casa Nova, masia Can Pere Moliner, vinya. Cal Capellà i El Torn del Sot al fons de la imatge
mas de La Casa Nova, masia Can Pere Moliner, raïm de l'any 2012
mas de La Casa Nova, Bosc d'alzina
mas Cal Frare del Serrat, antigues feixes

Descripció[modifica | modifica el codi]

Antic vilatge de masos (petites explotacions agrícoles) i masies (cases) del segle XVII que hi havia al voltant del Torrent de Santa Eugènia, també anomenat de cal Xesc o de Seguer, i el riu Congost, a la Parròquia de Santa Maria de Tagamanent. Totes aquestes antigues cases són esmentades a una obra cabdal per conèixer la toponímia de Tagamanent,[1] el paisatge immediat és envoltat per feixes de conreu a banda i banda de la Vall, enguany però, és tot bosc de pi i alzina. Hi havia un reguitzell de cases, no totes n'han sobreviscut, en resten però en el record de la memòria popular de Tagamanent.

Arquitectura[modifica | modifica el codi]

Les masies eren de carreus irregulars de pedra vermella i blanca amb brancals de pedra picada del mateix color, sovintejaven les dues alçades. Totes les feixes eren de pedra seca, avui encara les podem veure al bell mig dels alzinams i de les pinasses. amb alguna olivera escadussera als marges de les parets seques.[2]

Història[modifica | modifica el codi]

Una data important fou la de l'any 1599 quan un privilegi Reial de Felip II d'Aragó i Catalunya, n'autoritzà l'exportació de vi de collita pròpia. Aquesta cessió marcà l'inici d'un important impuls econòmic que girà entorn del conreu de la vinya i l'obertura de nous mercats per aquest producte, aquest cicle econòmic positiu féu que s'hi establissin al segle XVII un munt de masos al voltant del veral del Congost. Cal tenir en compte que es produïen una mitjana de 300 càrregues de vi anuals a tota la Vall del Congost, per tant el pes econòmic d'aquest cultiu era molt important per tots els masos de Tagamanent.[3]

Només la fil·loxera a finals del segle XIX, féu estralls i engegà en orris el conreu de la vinya. A les feixes es van plantar pins, canviant-ne per sempre més el paisatge i la vida econòmica de la Vall del Congost i de bona part de Catalunya. El boom industrial del XIX, féu que endeguessin noves activitats com les pedreres de llosa vermella, una activitat que encara avui hi sobreviu,[4][5] de fet tot pujant des de Santa Eugènia del Congost per l'escales de pedra que hi ha a peu de la C-17, encara es poden veure les antigues pedreres de La Casa Nova, ara tupides d'un alzinam esplèndid i que li dóna un encant decadent.

Masos del Congost[modifica | modifica el codi]

N'hi havia vint-i-un masos o masies datades al segle XVII. Enguany només en resten dempeus dotze (deu en perfecte estat de conservació i dues ruïnes), les nou restants van desaparèixer per enderrocs ocasionats per l'obertura de la carretera Barcelona-Vic a la última metitat del segle XIX, pel primer desdoblament de la N-152 els anys 80 del segle XX i pel canvi de traçat de la C-17 l'any 2008.

Cal diferenciar-ne entre el mas que és el conjunt de casa o cases, terres de conreu i boscos; i la masia que és la casa sola. [6]

Cada casa va tenir diferents noms en el decurs dels segles[1]

Masos d'interès d'altres veïnatges de Santa Eugènia del Congost[modifica | modifica el codi]

[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Garcia-Pey, Enric. Tagamanent, Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent, 1998, p. 54-163-166-167-168-169-174-262. 
  2. Fons documental i fotogràfic "Arxiu Josep Vila i Sans", 1919-2012. 
  3. Parella, M. Aproximació històrica al cultiu de la vinya a la Vall del Congost. Monografies del Montseny, 1989, p. 4. 
  4. Arxiu Família Vila-Torn de Tagamanent, Fons documental notarial, eclesiàstic i de feines del camp. Arxiu Nacional de Catalunya, 1599-2012
  5. Gomez Bach, Anna. Inventari del Patrimoni Cultural de Tagamanent. Diputació de Barcelona, 2001-2008, p. 16-21-22-25. 
  6. Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona: Institut d'Estudis Gironins, 1972, p. 317. 
  7. Enderrocada i construïda de bell nou els anys 80/90 del segle XX
  8. La masia es va enderrocar el 2008 per la Generalitat de Catalunya, segon desdoblament de la C17, el mas continua però d'empeus
  9. 9,0 9,1 Ruïna
  10. 10,0 10,1 Enderrocada els anys 80 del segle XX pel primer desdoblament de la N152
  11. Desapareguda finals segle XIX, quan feren passar la carretera
  12. Enderrocada els anys 80 del segle XX, per la primera ampliació de la N152
  13. Enderrocada a finals segle XIX, quan s'obrí la carretera
  14. Enderrocada els anys 70 del segle XX
  15. Enderrocada els anys 70 del segle XX, algunes de les seves peces van servir per la reconstrucció d'altres cases del Congost, encara n'hi han piles de brancals i llindes emmagatzemades als terrenys de Can Pere Moliner