Gestió de residus

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Gestió de residus a Katmandú (Nepal)
Gestió de residus a Estocolm (Suècia)

La gestió de residus és tot procediment que permet l'aprofitament dels recursos continguts en els residus. En els darrers anys hi ha un creixent interés perquè aquestes activitats presentin els mínims riscos per a la salut i el medi ambient.

Hi ha diversos tipus de residus sòlids, com ara els municipals (residencials, institucionals, comercials), agrícoles i especials (industrials, sanitaris, perillosos domèstics, llots de depuradora).[1] Els residus que es gestionen són, principalment, produïts per l'activitat humana.

Es considera com a residu industrial a qualsevol residu industrial o comercial que, per les seves característiques tòxiques o perilloses o per causa del seu grau de concentració, requereix un tractament específic i un control periòdic dels seus efectes nocius potencials.

En aquest sentit, les estratègies que es poden dur a terme són variades, des de la utilització d'un producte residual com a matèria primera en un procés que no requereixi materials d'alta puresa (suposant que encara conservi part de les característiques inicials), fins a la reassignació de la funcionalitat d'aquells estocs de productes pels quals ha expirat el seu temps de vida útil prèviament establert en una data de caducitat. S'ha de tenir en compte, que aquestes dates són fixades de forma molt conservativa per a evitar riscos innecessaris per a la salut de les persones i el medi ambient, i per tant és factible reutilitzar-los per a altres usos.

En aquest sentit, i a nivell general, quan parlem de reciclatge en tots els seus diferents vessants, ha tingut un paper fonamental l'impuls de la recollida selectiva dels residus, tant a nivell municipal com industrial, de tal forma que ha facilitat el poder assolir resultats considerablement bons en la recuperació de materials. Industrialment encara té més valor degut a l'elevat cost econòmic de les matèries primeres necessàries per a determinats processos, que es pot veure significativament reduït si es promou una política ambiental adequada a la indústria.

Comparativament, aquesta opció no redueix el consum de matèria primera fins a uns nivells tant elevats com pot assolir el reciclatge pròpiament dit, que pot arribar fins a un 90%. En aquest segon cas la reducció està entre el 0 i el 25%. No obstant, aquesta estratègia continua essent ambientalment més sostenible que la incineració o la disposició en abocadors.

La valorització de residus s'ha vist potenciada en els últims anys a conseqüència de la creació de les Borses de Subproductes, que promocionades des de l'Administració central han anat apareixent en diferents Comunitats Autònomes. La seva finalitat és posar en contacte productors de residus i empreses que necessitin matèries primeres de característiques similars a aquests residus oferts. Els resultats d'aquesta iniciativa encara no estan massa clars, però tampoc encara se n'ha tret tot el profit possible.

Classificació general dels residus:

Residus inerts
Es considera residu inert aquell que, una vegada es disposa en un abocador, no experimenta cap transformació física, química o biològica significativa, i a més compleix els criteris de lixiviació determinats a nivell normatiu.
Residus assimilables a urbans
Són aquells residus equiparables a les deixalles domèstiques i en molts casos són fermentables: Matèria orgànica, plàstics, cartró, fusta, vidre, metall, cautxú, pells cuirs, tèxtils, etc. També s'inclouen en aquest grup els fangs de depuradora.
Residus especials
Es considera residu especial, tot material sòlid, líquid o gas destinat a l'abocament, que conté en la seva composició alguna de les substàncies o matèries en quantitats o concentracions tal que representin un risc per a la salut humana, els recursos naturals i/o el medi ambient, (inclouen residus radioactius).

Tractament dels residus:

Abocadors
Hi ha uns tipus d'abocadors on es duu a terme una descàrrega controlada de deixalles i residus. Aquestes deixalles i residus es van compactant amb maquinària pesant.
Plantes de tractament fisico-químiques
El tractament fisicoquímic de residus és una operació de disposició del rebuig de residus que inclou tot un conjunt d'opcions de tractament encaminades a reduir la toxicitat associada al residu i a preparar els residus per posteriors operacions de disposició del rebuig, tals com la deposició en un dipòsit de seguretat i la descàrrega a la xarxa de sanejament (col·lector, estació depuradora).
Incineració
Consisteix en l'oxidació total dels elements combustibles que conté el residu. L'energia química continguda en el residu es converteix íntegrament en calor. Si el procés té lloc en un forn-caldera es produeix vapor, que pot ésser aprofitat directament o bé per produir electricitat. Els components inerts que conté el residu (metalls, vidre, cendres) són evacuats en forma d'escòria que en general, cal tractar posteriorment.

La gestió de residus no es fa de la mateixa manera arreu del món. Els (països desenvolupats i els països en desenvolupament, les (àrees urbanes i les rurals), o les (àrees residencials i les industrials) tenen les seves formes pròpies de gestionar els seus residus.[2]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gestió de residus Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Waste Management» (en anglès). Board/Aims & Scopes, 2013.
  2. Davidson, G. «Waste Management Practices» (en anglès), 2011.