Polipropilè

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Polipropilè
Polipropilè
Noms
Nom IUPAC
poli(propè)
Altres noms
Polipropilè; Polipropè;
Polipropè 25 [USAN]; Polímers de propè;
Polímers de propylè; 1-Propè
Identificadors
9003-07-0 Symbol OK.svg1
ChemSpider  Symbol OK.svg1
Propietats
(C3H6)n
Densitat 0,855 g/cm3, amorf

0.946 g/cm3, crystal·lí

Punt de fusió 130 a 171 °C (266 a 340 °F; 403 a 444 K)
Excepte quan s'indiqui el contrari, les dades es refereixen a materials sota condicions estàndard (a 25 °C [77 °F], 100 kPa).
 Symbol OK.svg1 verify (què ésSymbol OK.svg1/N?)
Infotaula de referències

El polipropilè (PP) és un polímer termoplàstic, parcialment cristal·lí, que s'obté de la polimerització del propè. Pertany al grup de les poliolefines.[1]

Té gran resistència contra diversos solvents químics, alcalís i àcids.

Usos[modifica | modifica el codi]

Es fa servir en una àmplia varietat d'aplicacions[1] que inclouen tot tipus d'embalatges per aliments, teixits, pel·lícules transparents, equips de laboratori, components de caldereria química, mànegues i tubs. També s'utilitza en els implants de mama.

Tipus[modifica | modifica el codi]

Model del polipropilè.

PP homopolímer[modifica | modifica el codi]

S'anomena homopolímer[2] al PP obtingut de la polimerització de propil pur. Segons la seva tacticitat, s'identifiquen tres tipus:

  • PP atàctic. Material completament amorf, té poques aplicacions.
  • PP isotàctic. La distribució regular dels grups de metil li atorga una alta cristal·linitat, entre 70 i 80%. És el tipus més utilitzat avui dia.
  • PP sindiotàctic. Molt poc cristal·lí, cosa que el fa ser més elàstic que el PP isotàctic però també menys resistent.

PP copolímer[modifica | modifica el codi]

En afegir entre un 5 i un 30% d'etilè en la polimerització s'obté un copolímer[3] que posseeix major resistència a l'impacte que el PP homopolímer. Existeixen, dos tipus:

  • Copolímer estadístic. L'etilè i el propilè s'introdueixen a la vegada en un mateix reactor, resultant cadenes de polímer en les quals els dos monòmers s'alternen de manera aleatòria.
  • Copolímer en blocs. En aquest cas primer es polimeritza el propilè en un reactor i després en un altre reactor, se li afegeix etilè que polimeritza sobre el PP ja format, obtenint-se així cadenes amb blocs homogènics de PP i PE. La resistència a l'impacte d'aquests copolímers és molt alta, per la qual cosa se'ls coneix com PP impacte o PP xoc.


Quan el percentatge d'etilè supera un cert valor, el material passa a comportar-se com un elastòmer, amb propietats molt diferents del PP convencional. A aquest producte se l'anomena cautxú etilè-propilè (EPR, de l'anglès Ethylene-Propylene Rubber).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «polipropilè». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «homopolímer». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «copolimerització». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Polipropilè Modifica l'enllaç a Wikidata