Benet Morató i Maynou

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaBenet Morató i Maynou
Dades biogràfiques
Naixement 3 de juliol de 1891
Granollers
Mort 26 de juliol de 1958 (67 anys)
Madrid
Activitat professional
Ocupació Compositor
Gènere Sarsuela i sardana
Mestres Enric Granados i Campiña i Vincent d'Indy
Modifica dades a Wikidata

Benet Morató i Maynou (Granollers, 3 de juliol de 1891 - Madrid, 26 de juliol de 1958) fou un músic català, director d'orquestra de cambra i simfònica, compositor de sardanes i sarsueles, i pedagog.[1]

Biografia[modifica]

Als 14 anys, començà a estudiar música a l'Acadèmia d'Enric Granados a Barcelona, fins que hi acabà la carrera de piano. Posteriorment, estudià harmonia, composició i orquestració, i a París tingué per el mestratge de Vincent d'Indy. Proposat pel mestre Granados, dirigí diverses representacions de l'obra Goyescas als Estats Units, i creà una orquestra dedicada únicament a interpretar música espanyola, sobretot a l'Amèrica del Nord. L'any 1917 fou nomenat director del Conservatori de Música de Vic [2] i dirigí, també, l'Orfeó Vigatà i l'Orquestra de Cambra del Conservatori (on hi tocà un jove Segimon Claveria). A la seva estada vigatana col·laborà [3] amb la Revista de Vich.

A partir del 1922 establert a Madrid, el 1924 Morató va ser nomenat director musical del Teatro Calderón, i també dirigí la Junta Nacional de Música, l'orquestra del Teatro Albéniz i la de la companyia de revista del Teatro Alcázar.[4]

Fou autor de diverses sarsueles, d'una vintena de sardanes i d'un cert nombre de ballables; el seu fons es conserva a la Biblioteca Nacional d'Espanya. Com a homenatge al músic i compositor, Granollers [5] li dedicà un cèntric carrer, en recordança.

Obres[modifica]

Selecció

Música per a l'escena[modifica]

  • Añoranzas, amb llibret de Fernández Sevilla i Carreño, estrenada el 13 de juny del 1929
  • Canción de siega, sarsuela en un acte, amb llibret de Francisco Prada Blasco i Luis Calvo, estrenada el 1931 per la companyia de Marcos Redondo al Teatre Novedades (Barcelona)
  • El cant del pirata, sarsuela en un acte (1912), lletra de Jaume Serra, estrenada per l'orquestra "La Moderna" al Casino de Granollers el 5.10.1912
  • Los chalanes, entremés sevillano (1929), amb llibret de Luis Fernández de Sevilla i Anselmo C. Carreño
  • La emboscada, estrenada al Teatro Avenida de Buenos Aires
  • La guardia imperial (1929), sarsuela en dos actes amb llibret de Manuel González de Lara i Hermenegildo de Bonis Ybáñez
  • Guzlares, sarsuela en dos actes amb lletra de Fernández Sevilla i Carreño, estrenada al Teatro de la Zarzuela de Madrid (09/11/1928) [6]
  • Los leones (1931), sarsuela en dos actes i set quadres, amb llibret d'Antonio Ramos Martín i Emilio Ferraza Revenga
  • Muñecos de teatro (1941), amb llibret d'Agustín Embuena i Guillermo Ordeñana, estrenada a les "Galas Infantiles" del Teatro Fontalba el 9.10.1941
  • «La noche ya se acerca. Ópera en dos actos y tres cuadros».
  • Somni d'amor, òpera en un acte (1905), amb llibret d'Emili Botey Pallarès
  • Sucedió en Oriente, opereta en dos actos, llibret i música de Benet Morató
  • Tempestades del alma, zarzuela en un acto y cuatro cuadros, amb llibret d'Enric Margarit Fàbrega
  • «Un dardo al mar, ópera de cámara en un acto».
  • «La venus del Lido, opereta en tres actos y cuatro cuadros», (1930).

Sardanes[modifica]

Altres obres[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Necrológica» (en espanyol). La Vanguardia, 27-07-1958, pàg. 22 [Consulta: 30 desembre 2015].
  2. «Escola de Música i Conservatori. Història». Escola de Música de Vic. [Consulta: 30 desembre 2015].
  3. Givanel i Mas, Joan. Bibliografia catalana. Premsa. Vol. II Beguda Alta-Xàtiva. Barcelona: Institució Patxot, 1937, p. 573. 
  4. Pérez i Treviño, Oriol. «Gran enciclopèdia de la música». [Consulta: 16 abril del 2018].
  5. Caballeria i Padró, Joan. Els personatges granollerins dels nostres carrers. Granollers: Serpic Creació, 1999. dipòsit legal: B.19.381-99. 
  6. «Anunci Zarzuela Guzlares» (en espanyol). ABC, 14-11-1928, pàg. 27 [Consulta: 30 desembre 2015].
    Orquesta Viva Tonal. Guzlares, romanza. San Sebastián: Discos Columbia, 1930?. 
  7. «Sardanes de Benet Morató, al web "Boig per la sardana"». [Consulta: 16 abril del 2018].
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 8,6 Registre de la Propietat Intel·lectual, referències 134003 i següents
  9. Polo, Manuel «Benito Morató y sus "Romances de otoño". Notas de mi agenda». Ritmo, nº 18, 1948, pàg. 17.