Plàcid de Subiaco

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per a altres significats, vegeu «Plàcid».
Infotaula de personasant Plàcid
Beuron Mauruskapelle Seitenwand Mauruslegende.jpg
Sant Benet ordena Sant Maure que rescati Plàcid i rescat, per Gabriel Wüger, 1868-1970 (Beuron, St.-Maurus-Kapelle)
Biografia
NaixementPlacidus
515 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort541 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (25/26 anys)
Messina (Sicília) Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentRelíquies (probablement falses) a S. Giovanni di Malta (Messina
Abat
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióMonjo Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósBenedictins
confessor
CelebracióEsglésia Catòlica Romana, Església Anglicana, Església Ortodoxa Oriental, protestantisme
CanonitzacióAntiga
Festivitat5 d'octubre (amb Sant Plàcid)
Iconografiahàbit benedictí (negre); essent rescatat del llac per Sant Maure; amb espasa (pel seu suposat martiri)
Patró decopatró de Messina
Família
GermansFlavia (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Sant Plàcid (Itàlia, s. VI), va ésser un dels primers i principals deixebles de sant Benet de Núrsia junt amb sant Maure. És mencionat en els diàlegs escrits per sant Gregori I el Gran.

Vida[modifica]

Fill d'un patrici romà, Tertul·lus, va ésser portat de petit a Subiaco, on hi havia Benet de Núrsia, i oferta a Déu com a donat. Hi va tenir lloc l'episodi llegendari narrat per Gregori el Gran (Diàlegs, II, vii): va caure el llac i va ésser rescatat de morir ofeggat pel seu company Sant Maure, a qui Benet, que havia tingut una visió de l'accident, va ordenar que hi anés a salvar-lo; Maure va anar-hi i va caminar sobre les aigües del llac per agafar-lo i portar-lo fins a la riba.

Martiri de sant Plàcid a Messina, per Francesco Solimena, 1697-1708, que mostra el llegendari martiri del sant pels musulmans.
Església de S. Giovanni di Malta, a Messina, en 1900 (abans del terratrèmol).

A banda de la llegenda, sembla cert que va acompanyar Benet a Monte Cassino en 529. Res més se sap de la seva vida. En un salteri antic de Vallombrosa, el seu nom es troba a la lletania dels sants al costat dels de sant Benet i sant Maure, com també al Còdex CLV de Subiaco, del segle ix, la qual cosa testimonia la seva veneració ja uns segles abans.

És venerat, juntament amb Maure, el 5 d'octubre.[1] És copatró de Messina i patró de les ciutats italianes de Biancavilla, Castel di Lucio, Montecarotto i Poggio Imperiale.

La confusió amb un sant Plàcid màrtir a Sicília, fa que el seu culte sigui més gran en aquesta illa, i que les suposades relíquies del sant que s'hi conserven siguin probablement falses. Es conserven a l'església de San Giovanni di Malta, a Messina, on van trobar-se en 1558.

Confusió amb Sant Plàcid de Sicília[modifica]

Es conserva una Passio S. Placidi, suposadament escrita per Gordianus, servent del sant, que el descriu com a abat i màrtir: és una clara falsificació, escrita per Pere el Diaca, monjo de Monte Cassino al segle xii. Sembla que l'autor va confondre el monjo benedictí amb un antic màrtir del mateix nom, Plàcid, que havia estat màrtir a Sicília durant les persecucions de Dioclecià. Festejat també el 5 d'octubre, va fer que es barregessin les històries dels dos sants i es creés una llegenda diferent, però inversemblant.

Aquesta llegenda del Plàcid màrtir es va difondre arreu d'Europa i es va completar amb detalls ficticis: Plàcid hauria arribat a Messina el 541, on va fundar per encàrrec de sant Benet un monestir del qual va ésser l'abat, i hauria estat martiritzat a Messina pels musulmans que, des d'al-Andalus, havien envaït Sicília.[2] El monestir es trobava a Calonerò.

El Calendarium Romanum de 1969, revisat (Libreria Editrice Vaticana 1969, p. 113), corregeix l'errada secular esmentant que "Sant Plàcid, el deixeble de Sant Benet, és avui universalment diferenciat de Sant Plàcid, màrtir desconegut a Sicília".

Vegeu també[modifica]

Notes[modifica]

  1. Martyrologium Romanum (Vaticano: Libreria Editrice Vaticana, 2001).
  2. La qual cosa és un altre anacronisme, ja que aquestes invasions, que tampoc no es van produir, no podrien haver-se donat fins més enllà del segle viii.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Plàcid de Subiaco