Albert Alay i Serret
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 30 juny 1933  Barcelona |
| Mort | 28 maig 2010 (76 anys) Barcelona |
 Diputat al Parlament de Catalunya | |
| 17 maig 1984 – 4 abril 1988 (dissolució parlamentària) Legislatura: segona legislatura de la Catalunya autonòmica Circumscripció electoral: Barcelona | |
| Diputat al Parlament de Catalunya | |
| 10 abril 1980 – 20 març 1984 (dissolució parlamentària) Legislatura: primera legislatura de la Catalunya autonòmica Circumscripció electoral: Barcelona | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona - llicenciatura en ciències químiques |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Barcelona |
| Ocupació | polític, escriptor, químic, consultor de negocis |
| Partit | Convergència Democràtica de Catalunya (1990–) Esquerra Republicana de Catalunya (–1990) |
| Membre de | |
Albert Alay i Serret (Barcelona, 30 de juny de 1933 - ibídem, 28 de maig de 2010) va ser un químic, escriptor i polític català.
Biografia[modifica]
Es llicencià en químiques a la Universitat de Barcelona i va ser fundador de la Societat Espanyola de Química Industrial i de la Societat Espanyola de Químics Cosmètics. Ha estat vicepresident del Consell Català del Moviment Europeu i president de l'Associació Catalana de Lluita contra la Droga. Fou soci fundador de la Societat Espanyola de Química Industrial, membre del Col·legi Oficial de Químics de Barcelona i de l'Associació Espanyola de Químics Cosmètics. Fins al 1987 fou membre del comitè tècnic de la Federació Europea de Fabricants de Perfumeria a Brussel·les.
Militant d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), representà aquest partit en el Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament i al Consell de Forces Polítiques de Catalunya. A començament de la dècada dels 1980 en fou secretari general adjunt i fou elegit diputat per la circumscripció de Barcelona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 i 1984. Dins del Parlament de Catalunya fou president de la comissió de Seguiment i Provisional, president de la comissió de Justícia, Dret i Seguretat Ciutadana i membre de la Diputació Permanent.[1] Dins del partit encapçalava l'anomenat corrent socialista, oposat al corrent liberal que liderava Joan Hortalà. Tanmateix en el 15è Congrés Nacional de gener de 1987, en el que calia escollir el successor d'Heribert Barrera, Alay renuncià finalment a presentar-se a la secretaria general en favor de Xavier Casassas i Miralles. L'any 1987 fou candidat a l'alcaldia de Barcelona formant tàndem amb Àngel Colom com a número dos, però ERC només va rebre un 2,31% dels vots, quedant lluny d'obtenir representació a l'Ajuntament. Posteriorment abandonà ERC i el 20 de juny de 1990 ingressà a Convergència Democràtica de Catalunya.[2] Va publicar també alguns articles sobre actualitat política a El Periódico de Catalunya.
Albert Alay morí a Barcelona el 28 de maig de 2010.[3]
Obres[modifica]
- La força de la mentida
- Crisi, atur i canvi social (1984)
- Catalunya al llindar del segle xxi : un país amb futur (1995)
- La diferència (1998)
- Vint anys perduts (2001)
Referències[modifica]
Enllaços externs[modifica]
- Articles d'Albert Alay
- Perfil de candidat a La Vanguardia, 2 de maig de 1984
- Químics barcelonins
- Diputats al Parlament de Catalunya per ERC
- Militants d'Esquerra Republicana de Catalunya
- Militants barcelonins de CDC
- Morts a Barcelona
- Científics barcelonins contemporanis
- Activistes barcelonins
- Activistes catalans del sud contemporanis
- Químics catalans del sud contemporanis
- Alumnes barcelonins de la Universitat de Barcelona
- Diputats de la segona legislatura del Parlament de Catalunya
- Naixements del 1933