Joan Cornudella i Barberà

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJoan Cornudella i Barberà
 Diputat al Parlament de Catalunya
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg
10 d'abril de 1980 – 26 de març de 1985
← -
President Jordi Pujol i Soley
Dades biogràfiques
Naixement 3 de novembre de 1904
les Borges Blanques
Mort 26 de març de 1985(1985-03-26) (als 80 anys)
Barcelona
Activitat professional
Ocupació Advocat
Altres dades
Partit polític Estat Català
FNC
PSC
Fills Joan Cornudella i Feixa
Modifica dades a Wikidata

Joan Cornudella i Barberà (les Borges Blanques, Garrigues, 3 de novembre de 1904 - Barcelona 26 de març de 1985) fou un polític socialista català, pare de Joan Cornudella i Feixa.

Biografia[modifica | modifica el codi]

El seu pare era fabricant de maons d'idees republicanes i era el més gran de sis germans. Per part de mare era parent llunyà de Ramon Arrufat i Arrufat. De 1915 a 1922 va estudiar al Liceu Escolar de Lleida, on va tenir com a professor Joaquim Maurín i Julià i on va tenir com a companys Antoni Oriol i Anguera, els germans Josep i Miquel Badia i la seva futura esposa, Maria Feixa i Quintana. En 1920 també entra en contacte amb la Joventut Catalanista de Les Borges Blanques, seguidors de Francesc Macià.

El 1922 es traslladà a Barcelona per a estudiar enginyeria industrial a l'Escola d'Enginyers de la Universitat de Barcelona, on en 1925 formava part dels Escamots d'Estat Català amb Jaume Miravitlles i Navarra. El 1927 regenta amb la seva esposa una farmàcia al barri del Clot, on contactarà amb els dirigents de la FAI Dionís Eroles i Francisco Ascaso Abadía.

El 1933 va marxar a Tegucigalpa (Hondures) i el 1934 al Perú, on intentà muntar diverses fàbriques de rajoles. L'empresa va fracassar i l'agost de 1934 va tornar a Espanya. Després d'estar uns dies a Madrid marxa a Villamesías (Extremadura), a casa d'un amic, José María Casco Arias, amb la intenció de preparar unes oposicions a la Diputació de Madrid. Nogensmenys, influït pels fets del sis d'octubre ambdós intenten provocar un aixecament dels camperols extremenys i són empresonats uns mesos.

Trasbalsat per l'assassinat dels germans Miquel Badia i Capell i Josep Badia i Capell, es va fer membre d'Estat Català el 1936, del qual n'esdevindria secretari general després de l'afer Revertés (novembre de 1936). Durant la guerra civil espanyola fou cap de redacció del Diari de Barcelona. Es va exiliar el 1939, i contribuí a fundar el Front Nacional de Catalunya com a unió d'Estat Català i altres forces nacionalistes.

El 1941 va tornar clandestinament a Catalunya, i com a un dels caps de la secció política del Front participà en les tasques del Consell Nacional de la Democràcia Catalana. Fou detingut per la seva activitat resistent i clandestina el 1943-1946, novament el 1958 i el 1967.[1]

També es llicencià en ciències econòmiques i fou representant del FNC, però, esdevingué partidari de la unitat del socialisme català, raó per la qual el 1978 abandonà el FNC per a ingressar al Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament i, més tard, al Partit dels Socialistes de Catalunya, pel qual fou elegit diputat al Parlament de Catalunya el 1980 i el 1984. de 1980 a 1982 fou Diputat Interventor del Parlament de Catalunya i membre de la de la Comissió d'Economia, Finances i Pressupost i de la Comissió de Política Cultural del Parlament de 1980 a 1984.[2]

Obres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]