Josep Maria Poblet i Guarro

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJosep Maria Poblet i Guarro
Montblanc-Placa Josep M. Poblet.JPG
Placa dedicada a la plaça Major de Montblanc Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 novembre 1897 Modifica el valor a Wikidata
Montblanc (Conca de Barberà) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 novembre 1980 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg Diputat al Parlament de Catalunya
10 abril 1980 – 20 novembre 1980 (mort en el càrrec)Jordi Casas-Salat i Fossas →

Circumscripció electoral: Barcelona

Activitat
Lloc de treball Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, biògraf, assagista, dramaturg, historiador Modifica el valor a Wikidata
PartitEsquerra Republicana de Catalunya Modifica el valor a Wikidata

Josep Maria Poblet i Guarro (Montblanc, Conca de Barberà, 5 de novembre de 1897[1] - Barcelona, 20 de novembre del 1980) fou un escriptor i polític català.Nascut a Montblanc i establert de ben jove a Barcelona.

Biografia[modifica]

Fil de Joan Poblet i Civit i Concepció Guarro i Ribé naturals de Montblanc va néixer el 5 de novembre de 1897.[2]

De ben jove va anar a veure món: va viure a Madrid, França, Cuba, Mèxic i als EUA. De nou a Catalunya, visqué al Paral·lel barceloní, on contactà amb el món cultural del teatre i començà a interessar-se per la política.

En retornar a Montblanc, fundà la Joventut Nacionalista i actuà com a delegat de Nostra Parla (entitat nascuda el 1916 per impulsar la unitat de la llengua catalana). Dedicat ja de ple a l'activitat política, s'afilià al recentment creat partit Esquerra Republicana de Catalunya.

Durant la guerra civil espanyola fou secretari del president del Tribunal de Cassació de Catalunya, gran amic seu i montblanquí com ell, Josep Andreu i Abelló. En acabar el conflicte, el 1939, s'exilià a França, Cuba i, finalment, Mèxic.[3]

El 1948 retornà a Barcelona on treballà al món del teatre. Fou un escriptor prolífic: va escriure biografies, narracions, assaigs i col·laboracions de premsa. Amb el final de la dictadura franquista, torna a la política activa i fou elegit diputat del Parlament de Catalunya per ERC i presidí, per raons d'edat, la constitució d'aquesta assemblea legislativa el 1980.[4]

Morí poc després i deixà com a llegat la seva biblioteca a Montblanc, que el nomenà fill predilecte de la vila i li va dedicar un carrer.

Treballs publicats[modifica]

A l'exili[modifica]

Teatre[modifica]

Assaigs i estudis[modifica]

  • La Conca de Barberà (1961)
  • Les arrels del teatre català (1965)
  • Història de l'Esquerra Republicana de Catalunya (1931-1936) (1976)
  • Vida i mort de Lluís Companys (1978)
  • Els quatre presidents (1979)

Biografies[modifica]

  • Enric Borràs (1962)
  • Joan Capri (1964)
  • Frederic Soler, "Pitarra" (1967)
  • Prim: militar, diplomàtic, polític, conspirador i home de govern (1975)
  • Jaume Carner (1977)
  • Memòries d'un rodamón (1976). Autobiografia
  • Josep Anselm Clavé
  • Antoni Gaudí
  • Santiago Rusiñol
  • Josep Carner
  • Marcel·lí Domingo
  • Jaume Aiguader
  • i altres

Premis i reconeixements[modifica]

  • 1942 Premi Extraordinari dels Jocs Florals de Mèxic per Retorn
  • 1963 Premi Jaume Serra i Húnter per Vida i obra literària de Santiago Rusiñol
  • Ignasi Iglesias (en tres ocasions)
  • 1967 Aedos per Frederic Soler, "Pitarra"
  • 1976 Finalista del Premi Joan Estelrich per Història de l'Esquerra Republicana de Catalunya (1931-1936)

Referències[modifica]

  1. «Vaig arribar a aquest món». Geografia Literària dels Països Catalans. [Consulta: 12 març del 2015].
  2. «Llibre de Baptismes (1881-1900) pàg.519». A.H.A.T. Montblanc. Parròquia de Sant Miquel, arcàngel, 05-11-1897. [Consulta: 27 febrer 2020].
  3. «Josep Maria Poblet i Guarro». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. Diputats del Parlament de Catalunya en la I Legislatura p. 89
  5. Fitxa del manuscrit al Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya[Enllaç no actiu]
  6. Fitxa de Maria Rosa Arquimbau al Diccionari Biogràfic de Dones.