Maximí d'Ais
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | segle i Betània? (Palestina) | ||
| Mort | segle I dC  Ais de Provença | ||
| Sepultura | Suposadament a la basílica de Sant Maissemin de la Santa Bauma (Provença)) | ||
| Arquebisbe | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Església catòlica | ||
| Es coneix per | Sant llegendari, sense existència real, acompanyant de Maria Magdalena, Marta i Llàtzer | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | sacerdot catòlic | ||
| Període | Alt Imperi Romà | ||
| bisbe | |||
| Celebració | Església catòlica | ||
| Pelegrinatge | Sant Maissemin | ||
| Festivitat | 8 de juny | ||
| Iconografia | Com a bisbe | ||
| Patró de | Diòcesi d'Ais de Provença | ||
Maximí d'Ais (Betània, segle I - Ais de Provença, segona meitat del segle I) és un personatge llegendari que, segons la tradició va acompanyar Maria Magdalena en el seu llegendari viatge a la Provença i va ésser el primer bisbe d'Ais. És venerat com a sant per l'Església catòlica.[1] La figura, probablement, es basa en la del bisbe real Maximí de Trèveris.
Biografia
[modifica]Al llarg de l'Edat mitjana, es va desenvolupar, al sud de França, una tradició al voltant d'un suposat viatge de Maria Magdalena, Marta i Llàtzer de Betània, que s'hi establirien a la zona d'Ais de Provença.[2] Segons aquesta tradició, Maximí era un dels Setanta deixebles (tot i que no figura en les llistes habituals d'aquests deixebles), intendent de la família de Llàtzer, Maria i Magdalena a Betània. Mort Crist, van veure's amenaçats i van fugir de Palestina, els tres germans, Maximí, la serventa Marcel·la, Celidoni, Josep d'Arimatea, Tròfim d'Arle i altres deixebles de Crist. Van embarcar-se en un vaixell miraculós que, sense timó ni veles, va travessar la Mediterrània fins a arribar a les Santes Maries de la Mar (Provença), prop d'Arle, on va aturar-se.
Era l'any 48; mentre Llàtzer va anar a predicar a Marsella, Marta i Marcel·la van anar a Tarascó, Tròfim a Arle i Maria s'hi va fer eremita, i es va retirar a una cova de les muntanyes de la Santa Bauma. Maximí hauria anat a Ais de Provença, on va predicar i fundar una capella dedicada al Salvador (que avui és la catedral d'Ais) i va esdevenir bisbe de la ciutat. Hi va rebre la visita de sant Alexandre de Brescia, que va veure reforçada la seva fe.[3] Sentint-se morir, la Magdalena va demanar l'última comunió i uns àngels la van portar amb Maximí, que anava a trobar-la i estava a mig camí de la cova on vivia i d'Ais; Magdalena es va confessar i va combregar i Maximí l'a va assistir en els seus últims moments, ja que morí. La hi va sebollir i sobre la seva tomba edificà una capella, origen d'una basílica i de la vila de Sant Maissemin de la Santa Bauma, lloc de pelegrinatge a la suposada tomba de la santa.[4]
Quan Maximí anava a morir, demanà d'ésser enterrat a la vora de la tomba de Maria Magdalena. Va morir un 8 de juny, dia de la seva festivitat litúrgica, i va ésser succeït per Sidoni d'Ais. A la cripta de la basílica de San Maissemin hi ha un sarcòfag romà del segle iv atribuüit a sant Maximí, juntament amb els de Marcel·la, Susanna i Sidoni, i el de Maria Magdalena.
Esta vinculada a les hagiografies que es recullen a la Llegenda àuria.[5]
Referències
[modifica]- ↑ «St. Maximinus of Aix - Saints & Angels» (en anglès). Catholic Online. [Consulta: 24 agost 2025].
- ↑ Machnik, Stephen B. The Tree of Life: The Form of Human Consciousness (en anglès). Wipf and Stock Publishers, 2021-03-25, p. 239. ISBN 978-1-7252-8554-5.
- ↑ Alzog, John. Manual of Universal Church History: Vol. I (en anglès). BoD – Books on Demand, 2025-07-22, p. 248. ISBN 978-3-563-47085-5.
- ↑ Lucotte, Gerard «The Mitochondrial DNA Mitotype of Sainte Marie-Madeleine» (en anglès). International Journal of Sciences, 5, 12, 03-01-2017, p. 10–19. DOI: 10.18483/ijSci.1167. ISSN: 2305-3925.
- ↑ Valerio, Adriana. Mary Magdalene: Women, the Church, and the Great Deception (en anglès). Europa Editions, 2023-03-08, p. 5. ISBN 978-1-60945-706-8.