Ciutat morta

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de pel·lículaCiutat morta
Fitxa tècnica
Direcció Xavier Artigas
Xapo Ortega
Protagonistes Núria de Gispert i Català
Cyndi Lauper
Elvira Prado
Mònica Terribas i Sala
Xavier Trias i Vidal de Llobatera
Ajudant de direcció Marielle Paon i Núria Campabadal
Producció Diana Asenjo
Guió Jesús Rodríguez i Mariana Huidobro
Música Las Casicasiotone i Rui Aires
So Xapo Ortega (amb postproducció de Francesc Gosalves)
Fotografia Xapo Ortega, Marielle Paon i Xavier Artigas (amb etalonatge de Luís Germanó)
Muntatge Xavier Artigas i Núria Campabadal
Productora Metromuster
Distribuïdora Metromuster
Dades i xifres
País Espanya
Data d'estrena 24 de març 2014
Durada 120 minuts
Idioma original català i castellà
Pressupost 4.720 €
Temàtica
Gènere No-ficció (documental)
Més informació
IMDb Fitxa 8/10 stars
FilmAffinity Fitxa 7.9/10 stars
Rotten Tomatoes Fitxa
All Movie Fitxa
Lloc web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Ciutat Morta és una pel·lícula documental sobre el cas 4F, dirigida per Xavier Artigas i Xapo Ortega el 2013. Es va preestrenar el 8 de juny 2013 a Barcelona i estrenar el 24 de març 2014 a Màlaga. Ha estat premiada al Festival de Guia d'Isora, MiradasDoc, amb una menció honorífica i també com a millor documental al Festival de Màlaga de Cinema de 2014.[1]

Prèvia[modifica | modifica el codi]

El 8 de juny de 2013 es va estrenar el documental 4F: ni oblit ni perdó amb una acció de desobediència civil consistent en l'ocupació per part de 800 persones d'un cinema tancat 11 anys abans, al centre de Barcelona: el Palau del Cinema a Via Laietana. El cinema va ser rebatejat com a Cinema Patricia Heras. Ciutat Morta inclou les imatges de l'ocupació del cinema.[2][3]

Argument[modifica | modifica el codi]

El documental explica qui és Patricia Heras i per què va decidir llevar-se la vida, i vol ajudar a esclarir la veritat sobre el cas 4F.

El personatge principal de Ciutat Morta és Patricia Heras, a qui es va coneixent mitjançant la seva poesia i el testimoni de les seves amigues i exparelles sentimentals. Es tracta d'una jove estudiant de literatura, extremadament sensible, amb una estètica de cultura queer amb la qual s'identifica.

L'experiència que li travessa a partir d'aquell matí del 4 de febrer de 2006, quan és detinguda juntament amb el seu amic Alfredo en un hospital, dóna un gir radical a la seva vida. Dos anys d'angoixa a l'espera del judici, esgotant tots els estalvis de la seva vida per pagar advocats. Tres anys de condemna a la presó. Aquests fets disparen la seva productivitat literària que va quedant registrada a un blog que titula de forma premonitòria: Poeta Difunta.[4]

Patricia se suïcida durant una sortida de la presó, l'abril del 2011. Aquesta pel·lícula vol ser un homenatge a ella.

Llicències[modifica | modifica el codi]

La pel·lícula està publicada sota la llicència Creative Commons BY-NC-SA 3.0.

Finançament[modifica | modifica el codi]

La pel·lícula va ser finançada exclusivament amb una campanya de micromecenatge a la plataforma Verkami a partir de microdonacions, aconseguint 4.720 € dels 4.211 € sol·licitats. L'excedent fou destinat directament al grup de suport de Patricia Heras i Rodrigo Lanza de la campanya de "Des-Montaje 4F".[5]

El cost real, en cas d'haver-se cobert totes les despeses de realització, representaria uns 90.000 € aproximadament.

Imatges del documental[modifica | modifica el codi]

Festivals[modifica | modifica el codi]

Recepció[modifica | modifica el codi]

El 17 de gener de 2015, Ciutat morta es va emetre al Canal 33, dins del programa Sala 33. Amb un 20% d'audiència i 569.000 espectadors va ser el programa més vist del dia i el més vist en tota la història del Sala 33.[13][14] El documental es va emetre amb 5 minuts censurats per decisió d'un jutjat de Barcelona, després que l'«ex-cap d'informació de la guàrdia urbana de Barcelona, Víctor Gibanel» el denunciés per una possible «violació del seu dret a l'honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge».[13][15] Els 5 minuts censurats s'havien pogut veure al documental sencer.[16] El Sindicat dels Mossos d'Esquadra des del seu compte de Twitter va qualificar el documental de «fantasia», dient: «Bona nit per anar al cinema. Tot i que si us agrada la fantasia amb C33 teniu prou.»[17] Després de l'emissió es va produir una concentració a la plaça Sant Jaume de Barcelona de centenars de persones.[18]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Un documental sobre el caso 4F, premiado en el festival de Málaga». eldiario.es, 29-03-2014. [Consulta: 18 gener 2015].
  2. «Cientos de jóvenes ocupan el Palau del Cinema para proyectar el documental sobre el 'caso 4F'» (en castellà). La Vanguardia, 09-06-2013 [Consulta: 18 gener 2015].
  3. Ventura Bragulat, Joan «El Punt Avui - Notícia: Poeta morta» (en català). El Punt Avui, 16-06-2014 [Consulta: 18 gener 2015].
  4. «poeta muerta» (en castellà). [Consulta: 18 gener 2015].
  5. «Verkami: CIUTAT MORTA (Des_Muntatge 4F)». Verkami, 15-11-2011 [Consulta: 18 gener 2015].
  6. «"Ciutat morta", nominat com a millor documental espanyol al MiradasDoc» (en català). TV3, 29-10-2013 [Consulta: 18 gener 2015].
  7. Cros, Benoît «Un documental sobre el caso 4F, premiado en el festival de Málaga» (en castellà). Catalunyaplural. eldiario.es, 29-03-2014 [Consulta: 18 gener 2015].
  8. «'Ciutat morta', premi al millor documental al Festival de Màlaga» (en català). Diari ARA, 29-03-2014 [Consulta: 18 gener 2015].
  9. «Doclisboa 2014» (en portuguès). Doclisboa. [Consulta: 18 gener 2015].
  10. «El DocsBarcelona estarà carregat de d'activisme social» (en català). Diari ARA, 08-04-2014 [Consulta: 18 gener 2015].
  11. Salicrú, Marta «El documental 'Ciutat Morta' es projectarà al Docs Barcelona» (en català). Time Out Barcelona, 19-05-2014 [Consulta: 18 gener 2015].
  12. «'Ciutat morta', Jaume Plensa i Albert Guinovart, Premis Ciutat de Barcelona». Ara, 03-02-2015.
  13. 13,0 13,1 «La censura dispara l'expectació per 'Ciutat Morta'». Vilaweb, 18-01-2015 [Consulta: 21 gener 2015].
  14. «El documental 'Ciutat morta' rebenta audímetres i aconsegueix ser el programa més vist del dia». Ara, 18-01-2015 [Consulta: 21 gener 2015].
  15. «Un jutjat de Barcelona ordena que TV3 emeti 'Ciutat Morta' amb cinc minuts de censura». La Directa, 16-01-2015 [Consulta: 21 gener 2015].
  16. «Els cinc minuts censurats de 'Ciutat Morta' es poden veure a la xarxa». Vilaweb, 17-01-2015 [Consulta: 21 gener 2015].
  17. «El Sindicat de Mossos d'Esquadra qualifica de fantasia el film 'Ciutat Morta'». Vilaweb, 18-01-2015 [Consulta: 21 gener 2015]. «Bona nit per anar al cinema. Tot i que si us agrada la fantasia amb C33 teniu prou»
  18. «Concentració a Sant Jaume després de l'emissió de 'Ciutat Morta'». Vilaweb, 18-01-2015 [Consulta: 21 gener 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ciutat morta Modifica l'enllaç a Wikidata