Ciutat morta
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Xavier Artigas Xapo Ortega |
| Protagonistes | |
| Ajudant de direcció | Marielle Paon i Núria Campabadal |
| Producció | Diana Asenjo |
| Guió | Jesús Rodríguez i Mariana Huidobro |
| Música | Las Casicasiotone i Rui Aires |
| Dissenyador de so | Xapo Ortega (amb postproducció de Francesc Gosalves) |
| Fotografia | Xapo Ortega, Marielle Paon i Xavier Artigas (amb etalonatge de Luís Germanó) |
| Muntatge | Xavier Artigas i Núria Campabadal |
| Productora | Metromuster |
| Distribuïdor | Metromuster |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Espanya |
| Estrena | 24 de març 2014 |
| Durada | 120 minuts |
| Idioma original | català i castellà |
| Color | en color  |
| Pressupost | 4.720 € |
| Descripció | |
| Gènere | No-ficció (documental) |
| Lloc de la narració | Barcelona |
| Lloc web | ciutatmorta.wordpress.com |
     | |
Ciutat Morta és una pel·lícula documental sobre el cas 4F, dirigida per Xavier Artigas i Xapo Ortega el 2013. Es va preestrenar el 8 de juny 2013 a Barcelona i estrenar el 24 de març 2014 a Màlaga. Ha estat premiada al Festival de Guia d'Isora, MiradasDoc, amb una menció honorífica i també com a millor documental al Festival de Màlaga de Cinema de 2014.[1]
Prèvia[modifica]
El 8 de juny de 2013 es va estrenar el documental 4F: ni oblit ni perdó amb una acció de desobediència civil consistent en l'ocupació per part de 800 persones d'un cinema tancat 11 anys abans, al centre de Barcelona: el Palau del Cinema a Via Laietana. El cinema va ser rebatejat com a Cinema Patricia Heras. Ciutat Morta inclou les imatges de l'ocupació del cinema.[2][3]
Argument[modifica]
El documental explica qui és Patricia Heras i per què va decidir llevar-se la vida, i vol ajudar a esclarir la veritat sobre el cas 4F.
El personatge principal de Ciutat Morta és Patricia Heras, a qui es va coneixent mitjançant la seva poesia i el testimoni de les seves amigues i exparelles sentimentals. Es tracta d'una jove estudiant de literatura, extremadament sensible, amb una estètica de cultura queer amb la qual s'identifica.
L'experiència que li travessa a partir d'aquell matí del 4 de febrer de 2006, quan és detinguda juntament amb el seu amic Alfredo en un hospital, dona un gir radical a la seva vida. Dos anys d'angoixa a l'espera del judici, esgotant tots els estalvis de la seva vida per pagar advocats. Tres anys de condemna a la presó. Aquests fets disparen la seva productivitat literària que va quedant registrada a un blog que titula de forma premonitòria: Poeta Difunta.[4]
Patricia se suïcida durant una sortida de la presó, l'abril del 2011. Aquesta pel·lícula vol ser un homenatge a ella.
Llicències[modifica]
La pel·lícula està publicada sota la llicència Creative Commons BY-NC-SA 3.0.
Finançament[modifica]
La pel·lícula va ser finançada exclusivament amb una campanya de micromecenatge a la plataforma Verkami a partir de microdonacions, aconseguint 4.720 € dels 4.211 € sol·licitats. L'excedent fou destinat directament al grup de suport de Patricia Heras i Rodrigo Lanza de la campanya de "Des-Montaje 4F".[5]
El cost real, en cas d'haver-se cobert totes les despeses de realització, representaria uns 90.000 € aproximadament.
Festivals[modifica]
- Festival Internacional de Cinema Documental MiradasDoc 2013. Menció Honorífica.[6]
- Festival de Màlaga de Cinema 2014. Premi al millor documental. Biznaga de Plata.[7][8]
- Festival DocLisboa 2014.[9]
- International Documentary Film Festival DocsBarcelona. Secció especial.[10][11]
- Premi Ciutat de Barcelona d'Audiovisuals 2015[12]
- Premi Blanquerna al Millor Comunicador 2014
Recepció[modifica]
El 17 de gener de 2015, Ciutat morta es va emetre al Canal 33, dins del programa Sala 33. Amb un 20% d'audiència i 569.000 espectadors va ser el programa més vist del dia i el més vist en tota la història del Sala 33.[13][14] El documental es va emetre amb 5 minuts censurats per decisió d'un jutjat de Barcelona, després que l'«ex-cap d'informació de la guàrdia urbana de Barcelona, Víctor Gibanel» el denunciés per una possible «violació del seu dret a l'honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge».[13][15] Els 5 minuts censurats s'havien pogut veure al documental sencer.[16] El Sindicat dels Mossos d'Esquadra des del seu compte de Twitter va qualificar el documental de «fantasia», dient: «Bona nit per anar al cinema. Tot i que si us agrada la fantasia amb C33 teniu prou.»[17] Després de l'emissió es va produir una concentració a la plaça Sant Jaume de Barcelona de centenars de persones.[18]
Referències[modifica]
- ↑ «Un documental sobre el caso 4F, premiado en el festival de Málaga». eldiario.es, 29-03-2014. [Consulta: 18 gener 2015].
- ↑ «Cientos de jóvenes ocupan el Palau del Cinema para proyectar el documental sobre el 'caso 4F'» (en castellà). La Vanguardia, 09-06-2013 [Consulta: 18 gener 2015].
- ↑ Ventura Bragulat, Joan «El Punt Avui - Notícia: Poeta morta». El Punt Avui, 16-06-2014 [Consulta: 18 gener 2015].
- ↑ «poeta muerta» (en castellà). [Consulta: 18 gener 2015].
- ↑ «Verkami: CIUTAT MORTA (Des_Muntatge 4F)». Verkami, 15-11-2011 [Consulta: 18 gener 2015].
- ↑ «"Ciutat morta", nominat com a millor documental espanyol al MiradasDoc». TV3, 29-10-2013 [Consulta: 18 gener 2015].
- ↑ Cros, Benoît «Un documental sobre el caso 4F, premiado en el festival de Málaga» (en castellà). Catalunyaplural. eldiario.es, 29-03-2014 [Consulta: 18 gener 2015].
- ↑ «'Ciutat morta', premi al millor documental al Festival de Màlaga». Diari ARA, 29-03-2014 [Consulta: 18 gener 2015].
- ↑ «Doclisboa 2014» (en portuguès). Doclisboa. [Consulta: 18 gener 2015].
- ↑ «El DocsBarcelona estarà carregat de d'activisme social». Diari ARA, 08-04-2014 [Consulta: 18 gener 2015].
- ↑ Salicrú, Marta «El documental 'Ciutat Morta' es projectarà al Docs Barcelona». Time Out Barcelona, 19-05-2014 [Consulta: 18 gener 2015].
- ↑ «'Ciutat morta', Jaume Plensa i Albert Guinovart, Premis Ciutat de Barcelona». Ara, 03-02-2015.
- ↑ 13,0 13,1 «La censura dispara l'expectació per 'Ciutat Morta'». Vilaweb, 18-01-2015 [Consulta: 21 gener 2015].
- ↑ «El documental 'Ciutat morta' rebenta audímetres i aconsegueix ser el programa més vist del dia». Ara, 18-01-2015 [Consulta: 21 gener 2015].
- ↑ «Un jutjat de Barcelona ordena que TV3 emeti 'Ciutat Morta' amb cinc minuts de censura». La Directa, 16-01-2015. Arxivat de l'original el 2015-01-18 [Consulta: 21 gener 2015]. Arxivat 2015-01-18 a Wayback Machine.
- ↑ «Els cinc minuts censurats de 'Ciutat Morta' es poden veure a la xarxa». Vilaweb, 17-01-2015 [Consulta: 21 gener 2015].
- ↑ «El Sindicat de Mossos d'Esquadra qualifica de fantasia el film 'Ciutat Morta'». Vilaweb, 18-01-2015 [Consulta: 21 gener 2015]. «Bona nit per anar al cinema. Tot i que si us agrada la fantasia amb C33 teniu prou»
- ↑ «Concentració a Sant Jaume després de l'emissió de 'Ciutat Morta'». Vilaweb, 18-01-2015 [Consulta: 21 gener 2015].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ciutat morta |
- Ciutat morta - Lloc web oficial
- Ciutat Morta Arxivat 2015-02-09 a Wayback Machine. a la web de Metromuster
- Teaser oficial
- El documental Ciutat Morta complet a la web de Culture Unplugged
- El documental Ciutat Morta a TV3 A la carta amb 5 minuts retallats per ordre judicial Arxivat 2015-01-18 a Wayback Machine.
- “Ciutat morta sorgeix de la ràbia” Entrevista a Xavi Artigas i Xapo Ortega per La Directa