Palau del Cinema (Barcelona)

    Afegeix enllaços
    De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
    Infotaula d'edifici
    Infotaula d'edifici
    Palau del Cinema
    Imatge
    Dades
    TipusSala de cinema Modifica el valor a Wikidata
    Localització geogràfica
    Entitat territorial administrativaBarcelona i El Gòtic (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
    LocalitzacióVia Laietana 53, 08003 Barcelona Modifica el valor a Wikidata
    Map
     41° 23′ N, 2° 10′ E / 41.39°N,2.17°E / 41.39; 2.17

    El Palau del Cinema, també conegut com a Cine Palacio del Cinema,[1] va ser una sala de cinema situada a la Via Laietana, de Barcelona, propietat del Grup Balañà, que roman tancada des del 2001.[2] L'empresa Vilaseca y Ledesma va iniciar el 1922 les obres d'aquest cinema, llavors amb el nom de Pathé Palace, que va ser inaugurat el 31 de març de 1923.[3] De 1931 a 1935 va formar part, amb el Tívoli, el Fémina i el Club Capitol, del grup Cinaes.[4] El 1940 va adoptar el nom de Palau del Cinema.[5] En els últims anys de funcionament s'havia anomenat Laietana Multicines.[6]

    El 18 de gener de 2011, dies abans de la vaga general del 27 de gener convocada per la CGT, la CNT i la COS, un grup d'ocupes van entrar al Palau del Cinema en protesta per la reforma de les pensions anunciada pel govern espanyol.[1] La nit del dissabte 22, després de la protesta de la tarda a la plaça de Sants contra la reforma de les pensions, els Mossos d'Esquadra van procedir a desallotjar i identificar les 422 persones que ocupaven el cinema i que en aquell moment formaven una assemblea sobre les accions a dur a terme de cara a la vaga.[6][7][8] La intenció del col·lectiu que va ocupar l'edifici era convertir-lo en quarter general de la preparació de la vaga general i va rebatejar l'edifici com a Casa de la Vaga.[6] Aquest desallotjament va representar la primera gran intervenció policial de Felip Puig com a nou conseller d'Interior de la Generalitat de Catalunya, el qual va introduir nous mètodes d'intervenció policial, com el de formar nombrosos grups d'agents de paisà per seguir i intimidar manifestants.[8]

    El districte de Ciutat Vella va obligar els propietaris de l'edifici a fer una actuació «urgent» per estabilitzar la seva façana i evitar que es produeixi algun despreniment, el 4 de juny de 2013.[9][10]

    El Palau del Cinema, rebatejat com a Cinema Patricia Heras, arran de l'ocupació del 8 de juny de 2013

    El 8 de juny de 2013 centenars de persones van ocupar de nou el Palau del Cinema per projectar-hi el documental 4F: ni oblit ni perdó, en memòria de l'anomenat cas 4F, on diverses persones van ser condemnades per la seva suposada relació amb l'agressió d'un agent de la Guàrdia Urbana el 4 de febrer del 2006.[11] Una d'elles, la psicòloga Patricia Heras, que sempre havia defensat la seva innocència,[12] es va suïcidar en un permís penitenciari el 2011,[13] motiu pel qual van posar Cinema Patricia Heras com a nom de l'edifici.[14] Els Mossos d'Esquadra van mantenir una discreta vigilància des de la distància, però no van intervenir-hi.[15] De matinada el col·lectiu va abandonar l'immoble.[15]

    La pel·lícula documental Ciutat Morta narra la història del Cas 4F.

    Enllaços externs[modifica]

    A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palau del Cinema

    Referències[modifica]

    1. ↑ 1,0 1,1 «Ocupat el Palacio del Cinema contra la reforma de les pensions». Ara, 22-01-2011.
    2. ↑ «Ocupen un cinema per projectar-hi el documental sobre el polèmic cas 4F». VilaWeb, 09-06-2013.
    3. ↑ González López, Palmira «El cine en Barcelona, una generación histórica: 1906-1923» (en castellà). Universitat de Barcelona, març 1984, p. 827.
    4. ↑ Torras i Comamala, Jordi «Una aproximacio a la historia de CINAES i CINESA. Dues cadenes de distribució i exhibició a Catalunya». Cinematògraf, Núm. 2, 1995, pp. 117 - 143.
    5. ↑ Permanyer, Lluís. «Elena Jordi reapareix» (en castellà). La Vanguardia, 08-08-1999.
    6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Altarriba, Laia; Barroso, Sílvia «Els Mossos desallotgen el cinema ocupat i identifiquen tots els assistents a l'acte que s'hi feia». Ara, 22-01-2011.
    7. ↑ «Desalojan a los okupas del antiguo cine de Via Laietana de Barcelona» (en castellà). La Vanguardia. Europa Press, 22-01-2011.
    8. ↑ 8,0 8,1 Borràs, Jordi. Warcelona, una història de violència. Barcelona: Pol·len edicions, juliol 2013. 
    9. ↑ «Barcelona obliga a l'antic Palau del Cinema de Via Laietana a estabilitzar la façana». Europa Press, 04-06-2013.
    10. ↑ Aliaguilla, Clara. «L'antic Palau del Cinema de la via Laietana fa obres per sanejar la façana». Barcelona TV, 04-06-2013.
    11. ↑ «Cientos de jóvenes ocupan el Palau del Cinema para proyectar el documental sobre el 'caso 4F'» (en castellà). La Vanguardia, 09-06-2013.
    12. ↑ «Una de les preses del 4F se suïcida després de sis mesos en presó». VilaWeb, 27-04-2011.
    13. ↑ Oller, Xavier. «Notícia del 3/24», 09-06-2013.
    14. ↑ «Nueva ‘okupación' del antiguo Palacio del Cinema» (en castellà). El País, 09-06-2013.
    15. ↑ 15,0 15,1 Rodríguez, Jesús; Martínez, Albert «El documental '4F: ni oblit ni perdó' s'estrena en el rebatejat com a cinema Patrícia Heras». Setmanari de Comunicació Directa, 09-06-2013. Arxivat 15 de juny 2013 a Wayback Machine.
    Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Palau_del_Cinema_(Barcelona)&oldid=29442815»