Can Masdeu

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Can Masdeu
Imatge
Dades
TipusAntic hospital, moviment okupa i allotment (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitzat en l'àrea protegidaParc natural de Collserola Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura popular Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaBarcelona Modifica el valor a Wikidata
 41° 26′ 44″ N, 2° 09′ 27″ E / 41.4456°N,2.1575°E / 41.4456; 2.1575
Bé integrant del patrimoni cultural català
Identificador30263
Lloc webcanmasdeu.net Modifica el valor a Wikidata

Can Masdeu era una important masia de Collserola, a Canyelles, Barcelona. Tenia una font de molta anomenada i una gran extensió de vinyes.[1] Actualment és un centre social ocupat, residència i hort comunitari.[2][3][4]

Història[modifica]

La masia va tenir diferents propietaris, fins que el 1639 la va comprar el notari públic de Barcelona Francesc Pla, que la va vendre a Enric Masdeu i Farrera, de qui la masia agafà el nom actual, i l'heretà la seva filla Clara Masdeu i Pla.[1]

El 1901 l'Hospital de la Santa Creu compra la masia per subhasta, i la destina a leprocomi.[5] El 1904 es traslladen a can Masdeu els malalts leprosos de l'antic hospital dels Mesells, o hospital de Sant Llàtzer, a la plaça del Pedró.[6] La masia passa a anomenar-se hospital de Sant Llàtzer. Tenia capacitat per a 25 malalts, homes i dones, i disposaven d'un petit hort.[5]

El 1931 es nomena director de l'hospital el doctor Nogués, que decideix ampliar l'hospital amb un nou edifici situat més amunt de can Masdeu, però la Guerra Civil espanyola atura les obres de construcció. Acabada la guerra, el nou edifici de l'hospital de Sant Llàtzer és destinat a 200 nens i nenes tuberculosos, fins el 1975, que es va tancar l'edifici i no ha tingut cap altre ús. El 1960 la Junta Provincial de Sanitat va tancar can Masdeu, per insalubre, i els malalts leprosos van ser traslladats a l'hospital Fontilles, a la Vall de Laguar (Alacant).[5]

El lloc va ser famós el 2002 quan els ocupants van resistir al seu desallotjament encadenant i pujant sobre trípodes.[7] Durant una oposició que va durar tres dies, la policia va ser incapaç de desallotjar els ocupants, el que va portar a un judici: tres anys els propietaris van guanyar el judici però no hi ha hagut ordre de desallotjament fins al moment.[2]

La majoria dels diumenges el centre s'obre, i entre 100 i 300 persones pugen al turó a menjar o participar en activitats relacionades amb l'ecologia, l'activisme i l'autogestió.[2] Cada cap de setmana s'hi organitzen diverses activitats orientades als veïns, com tallers o visites guiades.[3]

El terreny, ubicació i característiques[modifica]

El terreny mantingut pels okupes inclou gairebé una hectàrea de terres en ús com a horts, una leproseria abandonada i 15 hectàrees de bosc de pi. L'edifici principal jaient en un turó de la solana de Collserola té quatre plantes i dotzenes d'habitacions i sales.[2]

Can Masdeu se situa prop de l'estació de metro L3 Canyelles a Barcelona. Al principi de la pista de terra hi ha indicació que posa "Vall de Can Mas Deu" a 500 metres de la casa.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Díez i Quijano, Desideri. Les masies d'Horta. quarta edició. Barcelona: El Tinter, SAL, abril 2003, p. 122. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 López, Helena «Can Masdeu cumple 10 años como símbolo de integración okupa». El Periódico, 05-01-2012 [Consulta: 23 octubre 2019].
  3. 3,0 3,1 «El dia a dia a Can Masdeu». TV3. Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 19-01-2012 [Consulta: 23 octubre 2019].
  4. «Can Masdeu - Centro de Investigación Social y Ecológica en Barcelona». Ecosistema Urbano, 28-12-2009. [Consulta: 23 octubre 2019].
  5. 5,0 5,1 5,2 «Sant Llàtzer, la leproseria de Barcelona». Betevé, 04-02-2021.
  6. «Hospital dels Mesells /Hospital de santa Margarida». Barcelona entre muralles.
  7. Muñoz, Óscar; Sierra, Lluís «La Muntanya y Can Masdeu, casas símbolo». La Vanguardia, 08-12-2006, pàg. Suplement Vivir. P. 4.

Enllaços externs[modifica]