Sukarno

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaKusno Sosrodihardjo Sukarno
Soekarno.jpg
Nom original (id) Sukarno
Biografia
Naixement (jv) Kusno Sosrodihardjo
6 de juny de 1901
Surabaya.
Mort 21 de juny de 1970(1970-06-21) (als 69 anys)
Jakarta
Causa de mort Insuficiència renal
Lloc d'enterrament Makam Soekarno Tradueix
  Prime Minister of Indonesia Tradueix 

9 juliol 1959 – 25 juliol 1966
← Djuanda Kartawidjaja TradueixSupressió del càrrec →
Indonesian Presidential Seal gold.svg 1r President d'Indonèsia 

18 agost 1945 – 12 març 1967
← nou càrrecSuharto →
Dades personals
Ideologia política Pancasila
Religió Islam
Formació Technische Hoogeschool te Bandoeng Tradueix
Alçada 1,72 m
Activitat
Ocupació Polític
Partit Indonesian National Party Tradueix
Professors Oemar Said Tjokroaminoto Tradueix
Família
Cònjuge Siti Oetari Tradueix (1921–1923)
Inggit Garnasih Tradueix (1923–1942)
Fatmawati Tradueix (1943–1956)
Hartini Tradueix (1953–)
Kartini Manoppo Tradueix (1959–1968)
Dewi Sukarno Tradueix (1962–)
Haryati Tradueix (1963–1966)
Yurike Sanger Tradueix (1964–1968)
Heldy Djafar Tradueix (1966–1969)
Fills Rachmawati Soekarnoputri Tradueix
Sukmawati Soekarnoputri Tradueix
Guruh Sukarnoputra
Guntur Soekarnoputra Tradueix
Kartika Sari Dewi Soekarno
Megawati Sukarnoputri
Totok Suryawan Tradueix
Taufan Sukarnoputra Tradueix
Ayu Gembirowati Tradueix
Bayu Sukarnoputra Tradueix
Pares Soekemi Sosrodihardjo TradueixIda Ayu Nyoman Rai Tradueix
Signatura
Modifica les dades a Wikidata

Sukarno, Kusno Sosrodihardjo Sukarno (Surabaya, 6 de juny de 1901 - Jakarta, 21 de juny de 1970) fou un polític indonesi, primer president de la República (1945-1968).

Graduat per l'Escola Superior Tècnica de Bandung (1925). En 1927 va fundar el Partit Nacional Indonesi. Detingut en 1929 per les autoritats colonials dels Països Baixos, en 1931 va ser posat en llibertat. En 1939 se'l va bandejar a l'illa de Sumatra, de la qual va ser alliberat pels japonesos després de la invasió de l'illa en 1942 en el marc de la Segona Guerra Mundial i al final d'aquesta, el 17 d'agost de 1945, va proclamar la independència d'Indonèsia.[1] Va dirigir la guerra contra els Països Baixos, fins que aquests van reconèixer la independència del país en 1949. A més va ser qui va idear la filosofia i ideologia de l'Estat amb el Pancasila.

Va organitzar la Conferència de Bandung amb Jawaharlal Nehru en 1955,[2] Sukarno va suprimir en 1956 tots els partits i va instituir en 1959 la democràcia dirigida.

El 1961 fou guardonat amb el Premi Lenin de la Pau entre els pobles.

El general Suharto, va obligar Sukarno a delegar-li el poder al març de 1966 i el va substituir com a president en 1968. Sukarno va viure aïllat, sota arrest domiciliari, fins a la seva mort a Jakarta, el 21 de juny de 1970.

Referències[modifica]

  1. H. J. Van Mook «Indonesia». Royal Institute of International Affairs, 25, 3, 1949, pàg. 274–285.
  2. Acharya, Amitav. Bandung Revisited: The Legacy of the 1955 Asian-African Conference for International Order (en anglès). NUS Press, 2008, p. 48. ISBN 9971693933. 

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sukarno Modifica l'enllaç a Wikidata